Chök, la cuina de la xocolata

Hi havia una vegada, a la Barcelona modernista del 1850, en un dels carrers amb més ànima de la ciutat, una fàbrica amb aromes de cafè i perfum de xocolata.

A l’entrada unes portes de vitralls florals donaven la benvinguda, i un sostre de fusta modernista cobria l’espai, envoltat de lleixes i estants de delícies acollides per uns mobles igualment treballats.

En aquells temps, la xocolata, el sucre i el cafè, arribava a la ciutat des de les colònies i, en aquella fàbrica llaminera, es transformava en bombons, tabletes i llaminadures, per apaivagar la golafreria de la societat barcelonina més fina. 

El fundador Jaume Garriga, mestre de l’art del torrat, juntament amb Bernabé, que havia treballat a la fàbrica de xocolata casa Juncosa, van convertir el nº 3 del Carrer del Carme en un lloc de visita obligada també pels intel·lectuals de l’època que, amb els anys, entre tertúlies, cafès, galetes britàniques, bombons afrancesats i gran varietat de tes, van fer esdevenir l’establiment patrimoni de la ciutat. 

És per això que, quan va ser l’hora de donar pas a un altre negoci, els seus propietaris només en concebien un que pogués perpetuar els seus mateixos principis , combinant xocolata, modernisme i qualitat. 

Chök, the chocolate kitchen

C/ del Carme 3,  Barcelona.

De dl. a dg. de 9:30 a 20:30

www.chokbarcelona.com

 

I amb aquest anhel es van mantenir, fins que va sorgir un interessant projecte xocolater, tan captivador com ideal, per traspassar el seu llegat.

Fa un any i mig, en Fernando Madrid i la Debora Coimbra, tot i tenir les seves feines, van decidir engegar un projecte gastronòmic on tot girava al voltant de la xocolata, a arrel de la seva passió per aquest  ingredient. Amb Chök, the chocolate kitchen, la seva idea era crear un espai amb una cuina casolana al centre, oberta a tothom, on fer de la xocolata l’element principal de les seves receptes, tan dolces com salades. A la recerca d’un local on obrir les seves portes, el destí els va portar fins a aquest torrador de cafè a tocar de Les Rambles i, orgullosos de poder agafar el relleu d’un establiment tan emblemàtic com el Cafès Garriga, hi van instal·lar la seva cuina.

L’espai va ser reformat amb un disseny cool, lluminós, minimalista i molt cuidat, amb la finalitat de enaltir els bellíssims elements modernistes, elegantment conservats, un mostrador de plaers irresistibles i el nucli del projecte, aquesta cuina Chök. Adequar-se a un espai predeterminat va suposar que la cuina s’hagués de desplaçar més cap al fons del que haguessin volgut, però segueix oberta, a l’abast dels clients, i permet fer-hi cursos i engrescar a tothom a l’experiència de viure la xocolata com un component més dins la gastronomia global. Entre mostrador i cuina, un racó amb taula i tamborets per fer alguna degustació, un cafè i admirar aquest conjunt d’història i modernitat.

El que us estic explicant com un conte tenim la sort que sigui una realitat, i vaig anar fins a Chök per gaudir-ne. Mostra de la filosofia Chök n’és el sorprenent llibre de receptes que han editat Chocolate Gourmet (Reinventando lo dulce y lo salado), on podem trobar-hi des del pastís de xocolata fins a la recepta d’arròs ràpid amb all i xocolata, passant pels bombons de llima o el marmitako de bonítol amb xocolata negra...i la possibilitat de trobar un 30% de productes de caire “salat “ combinats amb xocolata als  seus estants. Pasta, cervesa, patates fregides o pa elaborats amb xocolata; i olis i vins especialment indicats per maridar amb xocolata, són algunes de les propostes que podeu trobar en aquest temple de la............... (xocolata, sí senyor).

De la seva vessant dolça destaquen com a emblema els Chök, en línia amb la simpàtica “ö” del seu nom, que bé podria representar els amants de la xocolata que es bocabaden davant del seu aparador, unes fileres d’acolorides rosquilles, exposades a la capçalera, sobre el mostrador.

Aquestes rosquilles, s’assemblen als donuts d’origen holandès que van arribar a NY a finals de XIX però amb una massa molt més neutra, amb menys greixos, i quasi sense sucre, que busquen ressaltar el sabor de la xocolata. Els Chöks estan banyats amb xocolata blanca o negra i guarnits amb fruits secs i fruites liofilitzades, amb més de 30 combinacions sorprenentment sanes, lleugeres i gustoses.

El repertori dolç no té límits, amb cronuts creatius (com el de gorgonzola i gerds), berlinas amb gran assortiment d’acabats,  chökanias (catanies revestides amb crema catalana), cupcakes, bombons, xurros, xocolates en tableta de tota classe, a la tassa 100% natural, les Piruchök (piruleta de dues galetes farcides de xocolata, deliciosament revestides), galetes de civada, vainilla i cacao, núvols amb xocolata, ...

Especial menció per les seves trufes, d’una xocolata belga intensa i textura sublim. A Chök s’hi troben fins a 20 tipus de trufes, tradicionals i innovadores, com les de oli i sal, canyella, coco, chili, iogurt amb gerds, tiramisú...Les he tastat i ja crec que necessito torna-hi, són realment bones, i els que us agraden les trufes ho sabreu reconèixer al tastar-les.

Al sortir de Chök i agafar el ferrocarril de tornada, la sensació era d’haver fet una gran descoberta. Sabeu que visito força locals, acollidors, moderns, antics, moderns...però certament feia temps que no sortia tan sorpresa d’un d’ells. La visita a Chök va ser una petita experiència xocolatera embolcallada d’història, modernisme i nous conceptes gastronòmics.

Sé que no han tocat sostre, amb noves propostes de cursos a partir de gener, més delícies i el desig de oferir una major oferta per celíacs, ara limitats a la seva xocolata desfeta.

No ho dubtis, si vas a Barcelona gaudeix de l’experiència Chök.


I tu? Ets un amant de la xocolata? Com t’agrada degustar-la?

Deixa el teu comentari i participa al concurs d’aquest mes per un mos deliciós a Chiars!

Brownie, el pati de xocolata de les nous

El brownie és una de les receptes dolces més exitosa del nostre segle. Un deliciós pastís de sabor intens i textura irregular que, combinant crema de xocolata amb fruits secs, te seguidors per tot el món. Qui es pot resistir a un dels seus quadrats? Un deliciós pati de xocolata on les nous juguen a fet i amagar?

Com en altres dolços, corren diferents hipòtesis de la seva aparició. Alguns diuen que es van deixar el llevat, altres que es van deixar la farina, o que un pastisser va afegir xocolata desfeta a la massa de les galetes, tot apuntant a un altre petit desastre reboster convertit en èxit. Però en realitat el brownie no era un desastre, sinó un encàrrec molt important per la Fira Mundial de Chicago del 1893. El brownie respon a una petició de petit dolç per senyores, de la mida d’una porció de pastís, fàcil de menjar i que cabés en un estoig.

A Sant Cugat en podeu trobar a Serrajòrdia, Crustó, El Fornet d’en Rossend, de xocolata amb nous, amb avellanes o només amb xocolata. A Barcelona i a l’estranger en podem trobar també acabats amb glacejats, toppings i, fins i tot, amb crema batuda de diferents sabors i combinacions.

La meva recomanació? Per berenar, amb nous, i boníssim acompanyat amb gelat. Per la seva intensitat i textura, el brownie és ideal per reconfortar en els moments difícils. Una mossegada de brownie i crec que la llàgrima més amarga recularia fins al fons del llagrimal!

I si el voleu per culminar un dels vostres dinars no us perdeu la recepta de Cuina per llaminers, us sortirà deliciós.

Pastisseria Mauri, una saga de clàssiques delícies

Com a segona parada, dins l'Espai Bcn, us parlo de la Pastisseria Mauri, un lloc que conserva l’encant de l’època a la que es va inaugurar.

M’agrada passejar per la Rambla Catalunya, tan plàcida i coqueta, arborada i lluminosa. És com una calaixera d’època, ben restaurada, formosa, on cada calaix és una façana, i dins s’hi amaguen algunes de les botigues més antigues de Barcelona, entre elles aquesta pastisseria.

He escollit aquest calaix, aquesta botiga, per la seva història i ubicació però també perquè hi guardo bons records, entre tallats i pastes, motllures i miralls. És una de les parades assenyalades si he de sortir pel centre amb la meva mare i això sempre va lligat a bons moments, aquells que per molt que el temps apressi sempre caldria fomentar. Ara fa temps que no hi fem parada però només de parlar-ne ens hi veig.   

Obro el calaix i us descobreixo una pastisseria clàssica que va néixer al 1929 fruit d’una història d'emprenedoria i superació. Els seus fundadors van tastar altres oficis abans de fer-se pastissers però van acabar decidint-se per aquesta meravella dolça, que encara avui dia és sinònim de “Mauri”.

Pel camí han superat èpoques difícils com la Guerra Civil o un incendi que va devastar el local, però la família sempre ha apostat per un negoci que ha estat molt més que això, una saga dedicada a fer-nos fruir de les millors delícies clàssiques de la ciutat.

Tanmateix un calaix com aquest cal saber quan obrir-lo, doncs és un d’aquells marcat al mapa dels forans, que el freqüenten a hores punta de la tarda. És molt millor remenar-lo al matí, amb a calma, amb la claror enfocant uns mostradors a vessar de suculències.

I també cal saber que hi trobarem, sense desequilibrar expectatives. Un espai clàssic, antic, que manté l’encant de l’època però també la vellesa dels elements que el componen. No s’ha reformat, potser per por de perdre, com altres, el seu esperit. Mentre seus a Mauri has de valorar el conjunt, el que va ser, el que va viure, el que l’ha fet arribar fins avui, ignorant aquell mirall que el temps va tenyir.

Avui dia podeu trobar el Mauri originari a C/Provença 241, cantonada Rambla Catalunya on podreu degustar pastes dolces (croissants, ensaïmades, magdalenes), pastissos amb nates, cremes, trufa, xocolata i pastes de té acompanyades de cafè o d’una bona xocolata desfeta.  A part també hi podeu trobar un bon sortit de pastes salades i canapès, així com una zona de degustació, més enfocada a aquest producte, que es troba a la zona de xarcuteria al local annex.

A l’altra cantonada de la Rambla Catalunya trobareu el millor espai pels amants de la xocolata, una bomboneria on hi ha bocins de xocolata amb totes les formes, sabors i combinacions possibles. Un d’aquells pocs llocs on podries muntar una caixa de bombons variats sense por, perquè saps que tots estaran boníssims.

I no em puc deixar de comentar els productes d’època com els torrons, les neules o la xocolata en pols, completament artesanals.

Si aneu per Barcelona, i us agraden els llocs amb història, amagueu-vos una estona de les botigues en aquesta pastisseria i transporteu-vos en el temps mentre us preneu una de les seves delícies.

Viu un moment d’allò més dolç a casa de Simón Coll Xocolaters.

botiga.jpg

A 30km de Sant Cugat es troba Sant Sadurní d’Anoia, però no, no us envio a visitar-hi caves, sinó quelcom molt més antic en aquestes contrades, la xocolata. I és que Simón Coll xocolaters es remunta fins al 1840 i prova en són els seus embolcalls originals, vigents avui dia. Qui diria que a Sant Sadurní, abans de la primera ampolla de cava ja s’hi fabricava la millors xocolata artesana!

La seva història, la trobareu molt ben explicada a la web, farcida de imatges, embolcalls i detalls de la fabricació artesanal, però heu de saber que després de 6 generacions Simón Coll  és tot un referent en productes de xocolata, xocolata amb alts continguts de cacau, xocolates amb fruits secs, així com proveïdor preferent de certes especialitats per a pastisseries i confiteries. 

Avui dia les seves exportacions arriben fins a més de 20 països arreu del món i nosaltres tenim la sort de ser-hi molt a prop.

Un cop som a Sant Sadurní a molt ha prop l’un de l’altre hi  trobareu la botiga de l'obrador, amb  l’obrador artesà on s’elaboren diàriament les especialitats de xocolata més delicioses, i l’Espai Xocolata Simón Coll, on gaudireu de 800m2 per viure la xocolata, conèixer-la i degustar-la.

En aquest espai de luxe descobrireu el procés de fabricació tradicional de la xocolata, de la mà de la fabrica original centenària, i la podreu contrastar amb l’elaboració dels productes actuals i experimentació de noves textures i sabors a través de la planta pilot.

1_64870_simon-coll-chocolate-con-leche-200g-ref-1471.jpg

I quan arribis a la botiga amb tots els teus porus seduïts per l’aroma penetrant de la xocolata preparat per trobar-hi més de 400 productes de xocolata diferents, amb punts de degustació, i la possibilitat de tastar novetats que encara no són al mercat.

Agafa el cotxe , posa rumb a Sant Sadurní i deixa’t caure a la temptació.

(I si ja has tastat la seva xocolata i en necessites més pots trobar els seus productes a cafeteries com El Fornet d’en Rossend, tan a Sant Cugat com a Barcelona, i  a altres cadenes com Central Cafè o Jamaica , entre d’altres)

Com va arribar la xocolata a totes les parts d’Europa?

Els orígens de la xocolata els trobem en una planta originaria d’Amèrica central, i va ser coneguda arrel del descobriment del Nou Mon .

Van haver de passar dos segles per a arribar a aconseguir la beguda que ara nosaltres coneixem, ja que el brevatge original era molt fort de gust i no s’adaptava a les característiques alimentaries i gustatives dels europeus.

Al segle XVI, uns religiosos de Mèxic, li van incorporar sucre amb vainilla i canyella per suavitzar-ne el sabor i es va començar a importar la xocolata des de Mèxic cap a Espanya.

Al cap de 50 anys un comerciant italià, que visitava les possessions espanyoles a Amèrica, va descobrir-hi el preuat brevatge, el va solidificar en tabletes i se’l va emportar a Itàlia on tothom es va sentir atret per aquestes boníssimes tabletes que es desfeien en aigua calenta.

Al 1615 la filla del rei espanyol va ser casada amb el rei francès i, amb ella, es va endur el cacau cap a França.

Pels mateixos anys, Alemanya va descobrir la xocolata de mans dels italians, i curiosament durant anys van considerar el cacau com a medicina i només el venien a farmàcies i drogueries. Quaranta anys més tard  a Anglaterra, on per primera vegada a Europa la xocolata s’oferia en forma de pastissets, van substituir l’aigua, l’únic element empleat per a barrejar el cacau, per la llet, afegint també ous, alcohol i vi ranci.

Sabíes que?... Els cervesers britànics es van sentir amenaçats per la creixent popularitat de la xocolata i fins i tot van demanar lleis per limitar la seva producció.

Us sorprendrà saber que Àustria, actual potencia xocolatera, no es va aficionar per la xocolata fins 100 anys després, però un cop descoberta van passar a oferir la millor de les xocolates desfetes. L’altre gran delícia de xocolata, el bombó, es va posar de moda de la mà de les dames franceses a finals del segle XVIII.

Empresaris com Lindt, Nestlé, Suchard i Tobler, noms coneguts gràcies a les marques de xocolata, van aportar molt a aquesta industria, ja que inventaven maquinaria més eficaç millorant les fórmules.