Fira del Torro i la Xocolata a la pedra, la festa dels paladars dolços!

El passat dissabte vaig sortir de Sant Cugat direcció Agramunt per anar a la fira més dolça , la Fira del Torró i la Xocolata a la pedra. Era el primer any que hi anava i em feia especial il·lusió passejar-me entre els expositors de les empreses que elaboren l’autèntic Torró d’Agramunt amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP). Torrons Artesans Felix, Mestres Torronaires Roig, Torrons Artesans Vicens i Menestral torronaire Àngel Llunch presentaven uns estants d’allò més suculents, combinant tradició i modernitat, amb els sabors de sempre i novetats sorprenents. La xocolata, amb  Viladàs, Aynouse  i en especial Jolonch desplegaven un món de tabletes amb història que em van robar el cor.

Us imagineu una barra de torró de 8 metres de llarg? Doncs dues barres d’aquestes mides donaven la benvinguda a l’estand de Vicens, uns dels torrons amb més anomenada i més presència a la fira. Presentaven així la seva novetat per aquest any, amb el Torró de gintònic, acompanyat d’un sorprenent Torró de Formatge. Al seu costat un altre estand amb els torrons Vicens més tradicionals s’allargava fins a un torronaire que preparava torro de gema cremada in situ, a punt per ser degustat. 

I això no era tot, perquè Vicens encara es guardava a la màniga un darrer estand dedicat a la línia Natura, els torrons fruit de la col·laboració amb Ángel Velasco i Albert Adrià on, apart d’aquest dos sabors, també s’hi podia degustar el Torró de trufa al romaní, pinya colada, gerds...i el meu preferit, el Barcelona, de crema catalana amb praliné de carquinyolis i caramel. Deliciós!

Al costat de tal desplegament de tastos va coincidir que, a l’Aula del Gust, l’equip de l’Albert Adrià explicava com havien creat el torró de gintònic. Un suau torró de trufa elaborada amb Gin Mare, un toc de llima i una xocolata deliciosa, buscant una textura única i una explosió de sabor al paladar.

Albert Adrià parlant de feina i torró a l’hora! Qui de vosaltres, devoradors de delícies, no s’apuntaria al seu grup de treball?

I no tot era Vicens  i Jolonch perquè els estands de l’Agramuntina, Fèlix i Roig també eren un espectacle. Destacar els torrons ecològics i sense glúten de Àngel Lluch, realment gustosos i les atrevides xocolates de Aynouse combinades amb tòfona blanca i negra!

Per acabar vaig posar els peus al pavelló Agroalimentari, on hi havia gran varietat d’estands d’embotits tradicionals catalans, conserves, espècies, vins, formatges i d’altres productes artesans. No me’n vaig poder estar d’endur-me unes mini-melmelades de Blanch amb sabors dolços, que ja havia tastat, i d’altres sorprenents com les melmelades de verdures  com la de tomàquet, ceba, pebrot vermell, verd...

Un dissabte envoltada de productes de qualitat, mestres pastissers, déus de la xocolata i tastos deliciosos. Això només té un nom i és la Fira del Torró i la Xocolata a la pedra, un plaer que encara estic assaborint.

I a tu, quin torró és el que t'agrada? El tradicional o els nous de sabors inimaginables?

La Pastisseria Roura traspassada després de 70 anys de tradició

Aquesta setmana no és casualitat que us parli d’una de les pastisseries més conegudes per tots nosaltres, la Pastisseria Roura, ubicada al carrer Santa Maria de Sant Cugat. Volia fer aquest post abans, però de vegades les notícies m’arriben massa tard!

Li hagués volgut dedicar l’espai de local de delícies recomanat abans de que el mestre pastisser Josep Maria Roura es jubilés diumenge passat i traspasses el negoci, perquè coneguts i desconeguts us passéssiu a tastar les seves delícies. Fins fa pocs dies, hem pogut veure com feien les neules a peu de carrer amb el neuler tradicional, aquella oloreta, i petits i grans parats davant la portat mirant bocabadats. Per aquest motiu comparteix espai de portada amb una delícia que li escau especialment, les neules, ambdós símbols de gran tradició pastissera.

No sé quin rumb prendrà Roura a mans de les pastisseries Turull de Terrassa però, de moment, dies després, i per aquells fidels a Roura,  encara podem trobar-hi les seves neules artesanes, pastissets de formatge, encenalls i la seva inconfusible xocolata negre, com si encara no haguessin marxat del tot. Trobarem a faltar les seves mones, coques, panellets, bunyols, merengues, amb aquell toc especial de fet a casa, sense additius, finors, ni modernitats, si més no de la saga Roura.

En essència doncs, ens deixa una pastisseria que va obrir les portes al 1941 i per on han passat dues generacions de la família Roura. Veurem aviat que ens ofereixen els que els relleven per endolcir els nostres dies, i aquí estaré per explicar-vos-en les novetats.