Els polvorons es desvesteixen per Nadal

polvoron4.jpg

Primer van ser les  fines neules, després l’esponjós panettone i, aquesta setmana li toca el torn a la delícia embolicada, la que es desfà a la boca, aquella que es desvesteix quan tots anem de gala.

Per tradició familiar, els polvorons no han estat mai dins les postres nadalenques de casa, tot i que, juntament amb els torrons, són el dolç nadalenc més consumit d’arreu. No podia faltar dins l’apartat de delícies nadalenques de La Cafetera i és per això que, a l’hora de parlar-ne, he hagut d’intimar amb aquest dolç i, de retruc, amb els seus orígens.

N’he trobat al Serrajòrdia, al Turris, a Roura (Turull), al Sàbat, Crustó...de moka, de trufa, d’ametlla, de xocolata i licor i, a més a més, de qualitats i preus molt diferents. Però abans d’acabar amb el meu tastet no podia perdre l’oportunitat d’aconseguir uns exemplars de Estepa, d’on són originaris, i d’Antequera, també amb molta anomenada.

La curiositat? Descobrir que en seu dia, una dona emprenedora d’Estepa va ser-ne la impulsora, quan va aconseguir fer més sec i duradors els seus famosos “mantecados”.  Els va embolicar i va fer que el seu marit transportista els anés venent per tots els mercats per on passava. Avui dia Estepa te fins a 30 fàbriques de polvorons.

Aquests dies he tastat unes quantes d’aquestes delícies de mantega, farina i sucre, i per descomptat ja tinc el meu preferit, artesà i de qualitat suprema. N’agafo un entre els dits, ja amb aquella oloreta característica. Noto el tacte suau del seu embolcall  blanquinós i lleuger. Faig girar les puntes, amb un frec inconfusible, com qui desembolica un regalet, i en la primera mossegada un festí d’ametlla m’envaeix els sentits. Un polvoró trencadís i sedós se’m desfà a la boca. En vols?

La Pastisseria Roura traspassada després de 70 anys de tradició

Aquesta setmana no és casualitat que us parli d’una de les pastisseries més conegudes per tots nosaltres, la Pastisseria Roura, ubicada al carrer Santa Maria de Sant Cugat. Volia fer aquest post abans, però de vegades les notícies m’arriben massa tard!

Li hagués volgut dedicar l’espai de local de delícies recomanat abans de que el mestre pastisser Josep Maria Roura es jubilés diumenge passat i traspasses el negoci, perquè coneguts i desconeguts us passéssiu a tastar les seves delícies. Fins fa pocs dies, hem pogut veure com feien les neules a peu de carrer amb el neuler tradicional, aquella oloreta, i petits i grans parats davant la portat mirant bocabadats. Per aquest motiu comparteix espai de portada amb una delícia que li escau especialment, les neules, ambdós símbols de gran tradició pastissera.

No sé quin rumb prendrà Roura a mans de les pastisseries Turull de Terrassa però, de moment, dies després, i per aquells fidels a Roura,  encara podem trobar-hi les seves neules artesanes, pastissets de formatge, encenalls i la seva inconfusible xocolata negre, com si encara no haguessin marxat del tot. Trobarem a faltar les seves mones, coques, panellets, bunyols, merengues, amb aquell toc especial de fet a casa, sense additius, finors, ni modernitats, si més no de la saga Roura.

En essència doncs, ens deixa una pastisseria que va obrir les portes al 1941 i per on han passat dues generacions de la família Roura. Veurem aviat que ens ofereixen els que els relleven per endolcir els nostres dies, i aquí estaré per explicar-vos-en les novetats.