Brownie, el pati de xocolata de les nous

El brownie és una de les receptes dolces més exitosa del nostre segle. Un deliciós pastís de sabor intens i textura irregular que, combinant crema de xocolata amb fruits secs, te seguidors per tot el món. Qui es pot resistir a un dels seus quadrats? Un deliciós pati de xocolata on les nous juguen a fet i amagar?

Com en altres dolços, corren diferents hipòtesis de la seva aparició. Alguns diuen que es van deixar el llevat, altres que es van deixar la farina, o que un pastisser va afegir xocolata desfeta a la massa de les galetes, tot apuntant a un altre petit desastre reboster convertit en èxit. Però en realitat el brownie no era un desastre, sinó un encàrrec molt important per la Fira Mundial de Chicago del 1893. El brownie respon a una petició de petit dolç per senyores, de la mida d’una porció de pastís, fàcil de menjar i que cabés en un estoig.

A Sant Cugat en podeu trobar a Serrajòrdia, Crustó, El Fornet d’en Rossend, de xocolata amb nous, amb avellanes o només amb xocolata. A Barcelona i a l’estranger en podem trobar també acabats amb glacejats, toppings i, fins i tot, amb crema batuda de diferents sabors i combinacions.

La meva recomanació? Per berenar, amb nous, i boníssim acompanyat amb gelat. Per la seva intensitat i textura, el brownie és ideal per reconfortar en els moments difícils. Una mossegada de brownie i crec que la llàgrima més amarga recularia fins al fons del llagrimal!

I si el voleu per culminar un dels vostres dinars no us perdeu la recepta de Cuina per llaminers, us sortirà deliciós.

Com va arribar la xocolata a totes les parts d’Europa?

Els orígens de la xocolata els trobem en una planta originaria d’Amèrica central, i va ser coneguda arrel del descobriment del Nou Mon .

Van haver de passar dos segles per a arribar a aconseguir la beguda que ara nosaltres coneixem, ja que el brevatge original era molt fort de gust i no s’adaptava a les característiques alimentaries i gustatives dels europeus.

Al segle XVI, uns religiosos de Mèxic, li van incorporar sucre amb vainilla i canyella per suavitzar-ne el sabor i es va començar a importar la xocolata des de Mèxic cap a Espanya.

Al cap de 50 anys un comerciant italià, que visitava les possessions espanyoles a Amèrica, va descobrir-hi el preuat brevatge, el va solidificar en tabletes i se’l va emportar a Itàlia on tothom es va sentir atret per aquestes boníssimes tabletes que es desfeien en aigua calenta.

Al 1615 la filla del rei espanyol va ser casada amb el rei francès i, amb ella, es va endur el cacau cap a França.

Pels mateixos anys, Alemanya va descobrir la xocolata de mans dels italians, i curiosament durant anys van considerar el cacau com a medicina i només el venien a farmàcies i drogueries. Quaranta anys més tard  a Anglaterra, on per primera vegada a Europa la xocolata s’oferia en forma de pastissets, van substituir l’aigua, l’únic element empleat per a barrejar el cacau, per la llet, afegint també ous, alcohol i vi ranci.

Sabíes que?... Els cervesers britànics es van sentir amenaçats per la creixent popularitat de la xocolata i fins i tot van demanar lleis per limitar la seva producció.

Us sorprendrà saber que Àustria, actual potencia xocolatera, no es va aficionar per la xocolata fins 100 anys després, però un cop descoberta van passar a oferir la millor de les xocolates desfetes. L’altre gran delícia de xocolata, el bombó, es va posar de moda de la mà de les dames franceses a finals del segle XVIII.

Empresaris com Lindt, Nestlé, Suchard i Tobler, noms coneguts gràcies a les marques de xocolata, van aportar molt a aquesta industria, ja que inventaven maquinaria més eficaç millorant les fórmules.