Carrot Cake, una delícia de fons carregada de propietats

Carrot-Cake-2.jpg
Imatges de gimme some oven.  Recepta vegetariana i vegana.

Imatges de gimme some oven. Recepta vegetariana i vegana.

Algunes de les delícies més famoses han nascut de les mans d’un prodigi pastissers, o han estat fruit d’una recepta fallida que sorprenentment va acabar amb èxit. Delícies d’esprint que, un cop descobertes, han triomfat saltant de ciutat en ciutat vertiginosament.  Però avui no parlem d’una delícia d’esprint, sinó de fons, una delícia que va sorgir per la necessitat que generava el seu ingredient principal i que, amb el temps, la gent ha anat apreciant fins que ha esdevingut mundialment coneguda.

Parlem del pastís de pastanaga, més conegut arreu com a Carrot Cake. Un dels pastissos més buscats a les xarxes i, fins i tot aquí, més cercat pel nom anglès que l’ha internacionalitzat que pel català. S’ha fet tan conegut que no és difícil de trobar a molts dels establiments on fem el cafè, sobre tot a Barcelona, però també a Sant Cugat (com al Chiars, al Somewhere Cafe o al Crustó, en forma de mini plumcake).

I en dic delícia de fons perquè, la pastanaga, s’ha utilitzat per fer pastissos dolços des de l’època medieval, uns temps en els que els edulcorants eren minsos i cars i les pastanagues, que tenen més sucre que qualsevol altre vegetal, eren molt més fàcils d’aconseguir. En aquest cas quelcom va fer que, tot hi tenir el sucre a l’abast, aquesta pastanaga mai arribés a ser substituïda.

Primer la van mantenir perquè endolcia i era econòmica; després perquè formava part d’un pastís que, per les seves característiques d’humitat i densitat, aguantava més que la resta; més tard perquè se’n va reconèixer l’esponjositat i el sabor; i, avui dia, el nostre interès per les propietats dels aliment ens fan veure en la pastanaga una arrel amb múltiples propietats, depuratives, tonificants, preventives...vitals. Una cursa de fons, cap a l’èxit i el reconeixement, que el pastís de pastanaga ha sabut dur fins al seu merescut reconeixement.  

Però que en sabem d’aquesta delícia? L’altre dia us en descobria el seu origen a Suiza on, des de mitjans del segle XIX, l’anomenada  Rübelitorte ha estat un dels pastissos més populars, especialment als aniversaris infantils i celebracions.

Certament, pel nom, li hagués atorgava una altra identitat i és que la seva gran popularitat va esclatar  a Gran Bretanya, degut al racionament de la Segona Guerra Mundial. Tant va enfervorir els britànics que al 2011 el Carrot Cake va ser votat el pastís preferit al Regne Unit.

Un pastís que també va apassionar als Estats Units on, després d’arribar-hi al 1960, es va popularitzar fins a convertir-se en un pastís de menú, present a tots els establiments, coronat al cinquè aliment més de moda dels 70. I d’aquí a l’estrellat!

Al tastar-lo trobareu un pastís elaborat com un pa de pessic, una mica més dens (ja que hi afegim la pastanaga triturada a la massa), amb molta molla, gustós.

El trobareu combinat amb nous, canyella, panses, ametlles… i acabat amb sucre glaç i kirsch (licor de cirera) a Europa, cobert de crema de formatge a Estats Units, i fins i tot amb unes mini pastanagues de massapà colorat que acostumen a decorar la gran varietat de cupcakes i galetes de pastanaga que es troben al mercat.

El millor? El pastís de pastanaga és una delícia que ens dóna moltes opcions per convertir-la en quelcom saludable. No podem eliminar el sucre del tot, ja que aporta cos i textura a la massa, però en podem reduir força la quantitat, afegir-hi més pastanaga i degustar-lo sense cobertura, també deliciós. Un exemple el trobeu a la recepta de Cuina per llaminers, basada en el pastís americà però reduint-ne el sucre i animant-nos a afegir-hi més pastanaga.

I pels que us agrada anar més enllà, dins la gran varietat de receptes que podem trobar per internet procedents de llocs on han experimentat molt més que nosaltres amb aquest pastís, trobem fins i tot versions veganes i sense gluten, com la que veieu en imatges, juntament amb el seu link.

Si encara no coneixeu aquesta delícia no deixeu de caure en la temptació! Jo ja hi he caigut i vosaltres?

Meert, la primera pastisseria d’Europa

Avui us presento Meert, una pastisseria pionera no només a França, on es troba, sinó de tota Europa. La va fundar al 1761 un xocolater anomenat Delcourt  i, des d’aleshores, durant aquests 251 anys, els forns de Meert han donat per molts gofres i tortitas.

La historia ens diu que aquest establiment va assaborir la fama per primer cop quan el comte de Lille, astorat pels gelats que es feien a la pastisseria, en va publicar una ressenya al diari local on anunciava al món que era el millor gelat que havia tastat mai.

En aquell moment el gelater Rollez n’era el propietari i, fins al 1839, només va fer que engrandir la seva fama. El seu fill, agafant-li el relleu, va decidir que era el moment de renovar-se o morir i, pensant en gran, va contractar el millor arquitecte , pintor i escultor per canviar la decoració de la maison i donar-li l’estil de luxe oriental que encara conserva avui dia.

Deu anys més tard, el fill de Rollez es va veure interessat en els diners que podia treure d’aquella exitosa pastisseria amb acabats divins i va traspassar el negoci a la família Meert. No sé què deuria pensar-ne el seu pare ja desaparegut…

És aleshores quan la primera generació Meert, família pastissera, va desenvolupar el producte que els va portar de l’èxit local, com a petita pastisseria de Lille, a l’estrellat: els gofres farcits de sucre, mantega i vainilla de Madagascar, cuinats entre dues planxes de ferro que marcaven el dolç amb el seu emblema, Meert.

El seu èxit va ser tal que, al 1864, es van convertir en els resposters oficials del llaminer  rei Leopold I, de la veïna Bèlgica. Segons expliquen des de la pastisseria “ la recepta original encara es guarda en un petit llibre”. Els Meert van vendre la botiga i la marca als Cardon al 1904 i va passar per importants famílies pastisseres fins arribar a Thierry Landron, actual propietari, que la va comprar al 1996.

Em va estranyar que canvies tant de mans però, certament, és molt difícil que més de tres generacions segueixin amb la mateixa professió, i Meert és molt i molt antiga.

Pel camí, des dels seus orígens com a petita botiga fins a ser una cadena amb quatre sucursals, Meert ha ampliat el seu negoci amb un restaurant, una empresa de càtering i un saló de té. Us recordarà la trajectòria de pastisseries catalanes però, com passa amb Mauri, la base de la seva fama és encara la pastisseria. Al seu quartel general de Lille, Meert té tres laboratoris on innoven en el terreny de pastissos, gofres i xocolates.

És per això que si ets un devorador de delícies, i tens l’oportunitat d’anar a França, no pots perdre’t  la visita a alguna de les seves botigues per tastar el seu típic gofra, doncs a part de llepar-te les dits faràs historia! 

Pastisseria Mauri, una saga de clàssiques delícies

Com a segona parada, dins l'Espai Bcn, us parlo de la Pastisseria Mauri, un lloc que conserva l’encant de l’època a la que es va inaugurar.

M’agrada passejar per la Rambla Catalunya, tan plàcida i coqueta, arborada i lluminosa. És com una calaixera d’època, ben restaurada, formosa, on cada calaix és una façana, i dins s’hi amaguen algunes de les botigues més antigues de Barcelona, entre elles aquesta pastisseria.

He escollit aquest calaix, aquesta botiga, per la seva història i ubicació però també perquè hi guardo bons records, entre tallats i pastes, motllures i miralls. És una de les parades assenyalades si he de sortir pel centre amb la meva mare i això sempre va lligat a bons moments, aquells que per molt que el temps apressi sempre caldria fomentar. Ara fa temps que no hi fem parada però només de parlar-ne ens hi veig.   

Obro el calaix i us descobreixo una pastisseria clàssica que va néixer al 1929 fruit d’una història d'emprenedoria i superació. Els seus fundadors van tastar altres oficis abans de fer-se pastissers però van acabar decidint-se per aquesta meravella dolça, que encara avui dia és sinònim de “Mauri”.

Pel camí han superat èpoques difícils com la Guerra Civil o un incendi que va devastar el local, però la família sempre ha apostat per un negoci que ha estat molt més que això, una saga dedicada a fer-nos fruir de les millors delícies clàssiques de la ciutat.

Tanmateix un calaix com aquest cal saber quan obrir-lo, doncs és un d’aquells marcat al mapa dels forans, que el freqüenten a hores punta de la tarda. És molt millor remenar-lo al matí, amb a calma, amb la claror enfocant uns mostradors a vessar de suculències.

I també cal saber que hi trobarem, sense desequilibrar expectatives. Un espai clàssic, antic, que manté l’encant de l’època però també la vellesa dels elements que el componen. No s’ha reformat, potser per por de perdre, com altres, el seu esperit. Mentre seus a Mauri has de valorar el conjunt, el que va ser, el que va viure, el que l’ha fet arribar fins avui, ignorant aquell mirall que el temps va tenyir.

Avui dia podeu trobar el Mauri originari a C/Provença 241, cantonada Rambla Catalunya on podreu degustar pastes dolces (croissants, ensaïmades, magdalenes), pastissos amb nates, cremes, trufa, xocolata i pastes de té acompanyades de cafè o d’una bona xocolata desfeta.  A part també hi podeu trobar un bon sortit de pastes salades i canapès, així com una zona de degustació, més enfocada a aquest producte, que es troba a la zona de xarcuteria al local annex.

A l’altra cantonada de la Rambla Catalunya trobareu el millor espai pels amants de la xocolata, una bomboneria on hi ha bocins de xocolata amb totes les formes, sabors i combinacions possibles. Un d’aquells pocs llocs on podries muntar una caixa de bombons variats sense por, perquè saps que tots estaran boníssims.

I no em puc deixar de comentar els productes d’època com els torrons, les neules o la xocolata en pols, completament artesanals.

Si aneu per Barcelona, i us agraden els llocs amb història, amagueu-vos una estona de les botigues en aquesta pastisseria i transporteu-vos en el temps mentre us preneu una de les seves delícies.

El reformat Vallespà de Torreblanca!

Avui hem visitat el Vallespà del Mercat de Torreblanca, doncs havíem sentit veus de la seva remodelació! Ens ha agradat moltíssim l'estil acollidor que li han donat, amb un mostrador molt extens i vistos, i un espai nou per fer un cafè o degustar alguna de les seves delícies. En quant a decoració, ens ha cridat l'atenció el paper de la paret on hi ha les taules, simulant molt netament una paret antiga amb fissures i una porta de fusta vella. La combinació d'aquest amb els mobles de fusta, els coixints de tela estampats i les lampares de vidre donen un toc rústic encantador. A part, tot i que molts dies s'hi pot veure cua al carrer, pel reduït espai del local, conten amb tres persones atenent i dues realitzant altres tasques, pel que la cua no us ha d'espantar, són molt eficients. Ens hem pres un tallat, que ens han servit acompanyat d'un madaleneta, i hem passat una estona agradable. L'enhorabona pel canvi, us ha quedat molt bonic!

Aviat els trobareu al nostre mapa de les delícies!