Curiositats d’una neula indiscreta

No ha sigut gaire difícil descobrir més intimitats sobre la delícia nadalenca de la setmana. De fet, amb les neules en fila sobre el mostrador de la cuina, només m’ha fet falta treure el cava ben fred de la nevera i les neules han començat a xerrar, no volien pas que les devores fins Nadal!

Bé, no patiu, un cop he descobert les curiositats he desat el cava a la nevera i les neules...millor passo a les confidències.

De les meves investigacions us deixo amb la manera més fàcil de saber si una neula és artesana o industrial. El secret està a la secció! L’artesana té diàmetres una mica diferents, si més no, no mantenen el mateix diàmetre en tota la secció, i la secció és cilíndrica, llisa,  ja que s’elaboren amb varetes llises. La industrial, de diàmetres iguals i regulars, sol tenir una secció poligonal, ja que les varetes industrials necessiten d’arestes perquè la neula no llisqui. La neula per fora és rodona per dins te forma hexagonal.

Una altra de les confessions curiosa és que, antigament, l’expressió “carregar amb el mort” (córrer amb obligacions, mals de cap o compromisos que no ens corresponen) s’expressava com “carregar els neulers”.

Ve d’una enganyifa que se’ls hi feia als nens quan arribava Nadal. Antigament la neula era el dolç nadalenc més econòmic i demandat pels nens, encara que laboriós de fer a casa. Les famílies, com a broma, els deien als nens que no es preocupessin, que era molt fàcil fer neules a casa, només havien d’anar a casa el veí a buscar un neuler. En aquells temps ningú tenia neulers, i menys a casa (només a abadies. Monestirs i algun mestre pastisser), però els nens corrien amb la bicicleta a casa el veí, el qual els hi donava un sac ple de pedres. 

Els pobres vailets innocents i il·lusionats, tornaven carregats cap a casa pensant que diuen un neuler i que l’esforç s’ho valia, i finalment s’adonaven que havien carregat totes aquelles pedres per res. D’aquí el sentit de l’expressió.

I evidentment n’he extret un enllaç amb la recepta perfecta per si algú de vosaltres s’anima a fer les neules a casa, sense fer carregar els neulers als nens, es clar! Una recepta molt fàcil de preparar però delicada d’elaborar. La complicació és enroscar la neula, qui s’anima? (I si no sortís, sempre la podeu deixar plana, com les monges d’abans)

Recepta casolana per fer neules- Cuina per a llaminers

Pots comprar neules artesanes fetes a Taller de Pa Serrajòrdia, Sàbat, Pastisseria Roura (ara Turull) o Dolç. També a altres locals que són distribuidors de marques de renom com a Casa Ametller o Chiars.

La Pastisseria Roura traspassada després de 70 anys de tradició

Aquesta setmana no és casualitat que us parli d’una de les pastisseries més conegudes per tots nosaltres, la Pastisseria Roura, ubicada al carrer Santa Maria de Sant Cugat. Volia fer aquest post abans, però de vegades les notícies m’arriben massa tard!

Li hagués volgut dedicar l’espai de local de delícies recomanat abans de que el mestre pastisser Josep Maria Roura es jubilés diumenge passat i traspasses el negoci, perquè coneguts i desconeguts us passéssiu a tastar les seves delícies. Fins fa pocs dies, hem pogut veure com feien les neules a peu de carrer amb el neuler tradicional, aquella oloreta, i petits i grans parats davant la portat mirant bocabadats. Per aquest motiu comparteix espai de portada amb una delícia que li escau especialment, les neules, ambdós símbols de gran tradició pastissera.

No sé quin rumb prendrà Roura a mans de les pastisseries Turull de Terrassa però, de moment, dies després, i per aquells fidels a Roura,  encara podem trobar-hi les seves neules artesanes, pastissets de formatge, encenalls i la seva inconfusible xocolata negre, com si encara no haguessin marxat del tot. Trobarem a faltar les seves mones, coques, panellets, bunyols, merengues, amb aquell toc especial de fet a casa, sense additius, finors, ni modernitats, si més no de la saga Roura.

En essència doncs, ens deixa una pastisseria que va obrir les portes al 1941 i per on han passat dues generacions de la família Roura. Veurem aviat que ens ofereixen els que els relleven per endolcir els nostres dies, i aquí estaré per explicar-vos-en les novetats.

La delícia de la setmana: Pastís de formatge

pastís formatge.jpg

Aquesta setmana la delícia escollida per ser la protagonista d’articles i post és una de les postres més universals, antigues i amb infinitat de variacions, des de dolces fins a salades.

De la mà dels primers receptaris de Marcus Porcius Cato, a la Grècia del 776aC, el pastís de formatge va ser cuinat pels atletes dels primers Jocs Olímpics de la història, atorgant-li aleshores un elevat poder energètic. Anteriorment, al 2000aC ja s’havien trobat motllos de formatge però sense constància escrita de recepta.

La recepta va començar sent molt senzilla, amb formatge, farina i mel i posteriorment, durant l’imperi romà, se li van afegir els ous i va passar a ser un dels pastissos més populars, molt valorat a les celebracions de noces.

Amb el temps cada part d’Europa hi va anar afegint els ingredients típics del lloc i fins hi tot quan els europeus van emigrar a Estats Units la recepta va marxar amb ells on es va crear la crema de formatge característica del cheesecake.

Pastís de formatge amb panses, gerds, carbassa, cireres, llimona, te, xocolata, a l’estil NY, salat (amb salmó fumat)...una delícia a l’abast de tots els que tingueu algun coneixement de cuina i tingueu temptacions formatjaries.

Aquí teniu una de les infinites receptes de pastís de formatge de la mà de Cuina per llaminers, un dels blogs de receptes que més m’agraden. 

I si voleu tastar-ne un tros sense embrutar-vos les mans en podreu trobar a la Pastisseria Roura o degustar-lo al Taller de Pa Serrajòrdia, on en tenen amb panses o amb gerds.

Sacher, un pastís amb molta història

sacher.jpg

Avui dia podem anar a qualsevol pastisseria d’Europa i demanar un Sacher. Totes les pastisseries de qualitat l’elaboren dins del que anomenem la pastisseria tradicional. A Sant Cugat la pots trobar, sencera o en porcions, al Serrajòrdia, a Roura, al Sàbat, al Embassy BCN, i fins i tot transformat en cupcake a l’Alice Cake.  És un dels pastissos més conegut a casa nostra, jo mateixa he celebrat molts dels meus aniversaris amb un Sacher però, com ha arribat aquí aquesta especialitat nacional austríaca?

El famós Pastís Sacher va ser inventat al 1832 per Franz Sacher,  un ajudant de cuina que va aconseguir impressionar al príncep Metternich. 

Explica la història que un vespre, després d'un sopar amb uns convidats, el canceller va demanar unes postres especials. Aquell dia va coincidir que el cap de cuina estava malalt i Franz Sacher va ser qui es va encarregar de servir al canceller. Franz només tenia 16 anys, i encara havia d'aprendre molt sobre la cuina, però va aconseguir un èxit extraordinari gràcies al seu Pastís Sacher, que va marcar l’inici d’una carrera prodigiosa. Al 1888 el seu fill Eduard, va obrir l’actual Hotel Sacher al costat de la Casa de l’Opera i, marxant de la cort, va obrir-hi la pastisseria de la família on va popularitzar el pastís de la saga Sacher. 

El pastís ( també coneguda  com Sachertorte) va ser creat fa més de 150 anys i, avui dia, segueix mantenint el mateix nom, els mateixos ingredients i la seva elaboració. L'autèntic Pastís Sacher posseeix dues meitats de bescuit de xocolata, i en el mitjà de les dues una capa de melmelada d'albercoc. Tradicionalment es prenia acompanyat de nata muntada.

La recepta del popular Pastís Sacher va ser molt desitjada a la seva època. És fàcil d'entendre coneixent la quantitat de vendes i els guanys que ha generat.  Fins i tot els drets de propietat del pastís van arribar als tribunals. L'Hotel Sacher va demandar al 1960 a la prestigiosa Pastisseria Demel, fundada en 1785, perquè no seguís anunciant que produïen la Sachertorte original, doncs no posseïen la recepta secreta. Un cuiner que primer va treballar per Sacher i després a la Pastisseria Demel, els hi havia proporcionat una recepta semblada la genuïna, però diferent a l'original. Al 1965 el Tribunal vienès van sentenciar a favor de Sacher, els únics que van poder provar ser els posseïdors de la recepta original.

Una curiositat: el nombre anual de Sachertortes produïdes és de 270.000 peces. Es fabriquen sense conservants i no hi ha a cap altre lloc del món llicencia de revenda.

hotel-sacher.jpg

Setmana Santa a Sant Cugat

El mes de Març és molt viu per les pastisseries de Sant Cugat, hi ha bunyols els dimecres, divendres i dissabtes, i tots els obradors fan olor a xocolata per la preparació de les mones. Us deixo algunes de les imatges de les nostres pastisseries.