La Cafetera s’atreveix amb el mini Panettone

L’altre dia, aprofitant que el Panettone era la delícia nadalenca de la setmana, vaig decidir comprar-ne uns quants per Sant Cugat. Com comprendreu vaig tirar de Panettones “mini” perquè sinó ja no hi cabria a la cadira! No són tan gustosos com els grans, però em permeten tastar-ne de diferents sabors i textures.

Després de tastar-ne de xocolata, panses amb ratlladura de taronja, avellana i més o menys amarats de ron, us anava a penjar l’enllaç de la recepta, per aquells que de costum opteu per elaborar les delícies que proposo. Però m’agraden molt els panettones i, veient la recepta, em vaig envalentir per cuinar-los seguint la mateixa recepta que us anava a enllaçar. El resultat m’ha sorprès a mi mateixa, doncs si m’ha sortit a mi no teniu excusa per no embrutar-vos les mans! Si seguiu els passos no te pèrdua!

La recepta, com en altres delícies, és de Cuina per llaminers (vía Daniel Jordà). Jo l’he fet per 6 mini panettone, així que totes les mesures les he reduït a la meitat, i ha sortit clavat. Els passos de la recepta a seguir són els mateixos de l’enllaç.

Ja sé amb que decoraré la taula de Nadal, què millor que un mini panettone ben embolicat de regal per els meus comensals!

Panettone, el dolç nadalenc de la bella Itàlia i més enllà

panetone.jpg

Aquesta setmana el Panettone pren el relleu a les neules com a delícia nadalenca. En els últims anys aquest dolç d’origen milanès s’ha guanyat un lloc dins dels dolços nadalencs de casa nostra. Avui passejant per Sant Cugat el pots veure a tots els aparadors de forns i pastisseries (Serrajòrdia, Crustó, Turris, Vallespà...) i és que, al meu parer, està deliciós en totes les seves versions.

A Itàlia, el panettone prové d’una història sovint variava, però que sempre afirma que el seu lloc de naixement es troba a Milà. La paraula " panettone " deriva de la paraula "Panetto ", una petita coca de pa. El sufix augmentatiu italià (pronunciat " o - ne" ) canvia el significat a "gran pastís".

Els orígens d'aquest pastís semblen ser molt antics, remuntant-se a l'Imperi Romà, quan els antics romans s’endolcien amb un pastís de llevat amb mel. 

Al llarg dels segles aquest "alt , pastís de fruites amb llevat" es mostra en un quadre del segle XVI per Pieter Brueghel el Vell i s'esmenta en un llibre de receptes escrit pel cuiner personal de papes i emperadors durant l'època de Carles V.

És un dolç de renom i no és d’estranyar que, a part de ser preparat i gaudit durant Nadal i Any Nou a Itàlia, també ho sigui al sud-est de França , Portugal , Brasil, Perú , Malta , Alemanya, Suïssa , i fins i tot en alguns indrets d’Amèrica del Sud a substituït el tortell de reis.

El panettone tradicional té forma de cúpula, amb base cilíndrica, d’uns de 12-15 cm d'alt, per a un panettone d'1 kg. També se’n fan amb altres bases, com ara un octàgons, o un tronc de con amb la secció d’estrella (anomenat Pandoro).

L’elaboració d’aquest dolç és fruit d’un llarg procés de diversos dies que implica el curat de la massa, que és àcida , similar a la massa mare, donant a la coca les seves característiques distintives d’esponjositat. Acostumen a afegir-hi  taronja confitada, llimona, i la ratlladura de la llimona, i també les panses de raïm, que s'afegeixen en sec. En trobareu altres variacions com ara llis o amb xocolata.

Jo ja he aprofitat per comprar-me’n un d’individual i fer un tastet abans de les festes. Durant aquests dies miraré de tastar-ne tant d’elaboració italiana com santcugatenca i us ho explico!