Red Velvet, la Marylin Monroe dels pastissos

Des de que Sant Cugat disposa de locals de delícies amb pastisseria americana, i als seus mostradors s’hi poden veure pastissos i cupcakes d’aquest famós vermell vellutat, que em moria de ganes de tastar-los i fer-ne un article. Després de passar per Embassy Bcn i per Alice Cake Shop, amb un bon cafè i totes les eines de rastreig a l’abast, em vaig disposar a descobrir la seva vida i secrets. Impossible fer-ne un post més curt!

Personalment, posats a triar, sóc més de pastes i coques que de pastisseria americana, sobretot perquè els bescuits tendeixen a ser més densos i compactes per suportar les nombroses capes de farciment, el tornejat i els revestiments, sovint pesants. Tot i així, aquest pastís em va sorprendre en positiu, amb un sabor més que deliciós i una història digne d’una de les icones més rellevants d’EEUU, la Marylin Monroe.    

El Red Velvet, en porció o cupcake, és un pa de pessic vermell intens que en contrast amb la crema de formatge o glacejat blanc esponjós de cobertura, es corona com una de les postres més cridaneres, sense deixar indiferent. L’han titllat des d’ostentós i romàntic, fins a divertit, matusser o vampíric...i en la meva opinió, de les mans de les bones pastisseries, em quedo amb atrevit, provocatiu i sensual, només heu de veure’n les imatges.

I és així com sóc capaç de comparar-ne la cobertura amb el ros platí i pàl·lida pell de la Marylin, el roig bescuit amb els seus llavis i igualar-ne el resultat com a únic i embriagador, que atrau totes les mirades. Comparteixen contrastos extrems i molt marcats, fregant la caricatura, però com va dir la Marylin en una ocasió: "És millor ser absolutament ridícul que absolutament avorrit.”

Sobre el seu origen, hi ha tantes teories i controvèrsia com receptes, sense existir informació contrastada sobre d’on ve, com es fa o per què és vermell. 

Mirant enrere, el que sí es pot afirmar és que aquests tipus de pastissos, inicialment, es consideraven només a l’abast dels rics, doncs els productes per elaborar-los eren caríssims. No va ser fins després de la Revolució Industrial al 1860 que el bicarbonat va ser més fàcil d’aconseguir i es van convertir en postres habituals de la població.

Sobre la procedència del color vermell corria un mite científic, ja desmentit, que assegurava la seva coloració roja per una reacció química entre el bicarbonat de sodi i la xocolata però, si bé el cacau té antocianines (pigmentes vegetals vermells) que reaccionen amb el bicarbonat, la combinació li donaria una tonalitat entre marró i gris molt poc apetible, i en tot cas emmascarada pel color de la xocolata. A la realitat, inicialment es feia servir remolatxa per donar-li suculència i augmentar el color rogenc, posteriorment substituïda per ingents quantitats de colorant vermell.

Sense allunyar-nos de la icona Marylin, quant sent Norma Jeane va canviar la seva imatge i tenyint-se el cabell va començar a triomfar, aquest pastís també va patir una transformació d’aneguet lleig a cigne. La història el vincula amb Nova York, on al 1920 es va convertir en la firma de l’hotel Waldorf- Astoria i, posteriorment, gràcies al descobriment del colorant, va deixar de ser un simple pastís per ser conegut com una icona rebostera de anomenada Red Velvet.

I en aquest punt és on es va generar la controvèrsia, amb el colorant que li havia donat la fama, ja que per variacions que se’n comercialitzessin, amb glacejat de crema de formatge o sense formatge, amb cacao o sense, era indispensable que portés colorant. Un colorant vermell líquid, nucli de nombroses investigacions que apuntaven a no ser el ingredient més saludable per la salut. Lluny d’esvair-se la mala fama d’aquest colorant, actualment, com a la recepta de l’Alma Obregón, trobem recomanacions de colorant amb pasta, on amb menors quantitats aconseguim resultats perfectes.

De la mà amb els seus orígens al Waldorf- Astoria ens arriba una llegenda urbana, també desmentida,  on una dóna que va quedar molt impressionada pel pastís va demanar-ne la recepta i li van passar una factura de $100. En venjança s’explica que ella  la va anar repartint per tot arreu.  La que realment es va allotjar, en una llarga estada a l’hotel, va ser Marylin Monroe, i qui no l’hagués volgut veure per un forat menjant-se un tros del seu pastís estrella? Marylin Monroe menjant Red Velvet...

Avui dia, cada nou forn o pastisseria de Nova York ha de contar amb aquest pastís sense excuses i la seva demanda comença a desbancar el tradicional pastís de formatge o de xocolata negre. Moltes personalitats famoses se’n confessen devoradors, fins al punt que a Nova York ja promouen un concurs per escollir-ne el millor.

A Sant Cugat encara és un desconegut però, llegint la seva història, no et venen ganes de tastar-lo? El trobaràs a Embassy BCN en porció de pastís i a Alice Cake en format cupcake. Unes bones postres a considerar ara que s’acosta el dia dels enamorats.

La Cafetera a NY: Bake Crumbs Shop i Georgetown Cupcake

Si a altres post us parlava dels cupcakes de Magnolia Bakery i Baked by Melissa, hi ha dues botigues més d’aquest saborosos pastissets que no us podeu perdre a Manhattan.

Bake Crumbs Shop: Són els cupcakes al més pur estil americà, molt i molt grossos, guarnits amb coloraines, i amb una presentació menys cuidada i un pel matussera. Tenen moltíssima varietat, però tastar-ne uns quants és difícil perquè amb un en tens més que suficient (per dir-vos que un pot portar 500kcal i ja dóna per dos!). Fins i tot fan una mida de cupcake que jo ja el classificaria com a pastís per compartir. El cupcake per això boníssim, suau i molt gustós, molt més bo i fi del que podia semblar exteriorment. Sens dubte s’han de tastar! Vaig estar a la botiga de Lexigton, al costat de Grand Central, i a la de Wall Street, però en podeu trobar per tot Nova York, ja que tenen moltes botigues. 

http://www.crumbs.com/

Georgetown Cupcake: És una botiga molt mona que es troba al Soho, en un dels carrers de botigues de marca. Els seus cupcakes lluny de desentonar en una zona tan chic són d’una mida molt correcte, ben acabats, amb detalls moníssims i amb una qualitat que assimila a Magnolia Bakery, els segons cupcakes més bons de NY, diria jo. És una llàstima perquè l’edifici te una bastida a la façana, i el cartell queda una mica amagat, però l’heu de trobar, us encantarà.

http://www.georgetowncupcake.com/

I a la propera parada us parlaré de les xocolateries de la 5 Ave!

La cafetera a NY: Baked by Melissa

Continuo explicant-vos les meves experiències dolces a Nova York amb un lloc contraposat a Magnolia Bakery, pel que fa a concepte i imatge, però igualment  deliciós. Baked by Melissa tota una sorpresa!

La meva experiència:

M’encanten les magdalenes i els cupcakes i a Baked by Melissa es com si tinguessis la possibilitat de mossegar-ne una i tastar-ne una altra i una altra i una altra... És una pastisseria única on només hi trobes mini-cupcakes de diferents sabors, tots ells molt ben aconseguits, tot i les seves reduïdes dimensions. A part de vendre pastissets fan reproduccions d’imatges amb ells, gràcies a les seves mides i possibilitat de colors.

La base és una magdalena petita i xata, amb la part interior tendre. Per sobre d’aquesta s’hi troba la decoració variada i original. N’hi ha de Cookies & Cream, Cinnamon (gust canyella), Mint Chocolate Chip (gust a menta), Rice Crispy Treat ( cruixent arròs amb llet), Tie-Dye (multicolor), Red Velvet, Peanut Butter & Jelly (mantega de cacauet i gelatina), Peanut Butter Cup, Chocolate Chip Pancake, S'mores (combinació amb Graham Crackers, marshmallow torrat i xocolata)  i Cookie Dough, cadascun a 1$ (caixa de 12 mini cupcakes per 10$)

Vaig tastar-ne dos, però he de reconèixer que és fàcil endur-se’n una caixa! Mai serà com menjar-se un bon cupcake, però és divertit i menys calòric. Us recomano que mireu quins estan més ben acabats, tots són bons, però depenen del dia hi ha alguns que estan més ben farcits que altres (amb més crema, o millor acabats). Actualment podeu trobar una botiga d’aquests exquisits pastissets a cada barri. 

Les podreu veure a la seva web (linkada més avall) o en el plànols que penjaré aviat al blog amb tots els locals de delícies de la city. Aquest cop no us recomanaro una en concret, doncs totes tenen la mateixa imatge, disseny modern, minimalista i molt lluminòs. Podeu comprar-los a Gran Central Station i menjar-los a Bryant Park, agafar-los a la botiga de Columbus i degustar-los a Central Park, o caminant per la ciutat. Les opcions són infinites!

Sobre Baked by Melissa:

Melissa era una nena a la que li agradava cuinar, així que quan al 2008 la van acomiadar de la seva feina de publicista, va decidir recuperar les seves aficions i convertir-les en una opció de futur. Va pensar que la gent que es delia pels postres havia de ser capaç de tastar diferents sabors sense que els fes mal l’estómac, sense sentir-se culpables i ,amb l’ajuda de la gent del seu voltant , al 2009 va obrir la primera botiga al districte del Soho de NY.

Aquests pastissets de seguida van captar l’atenció de personatges famosos i celebrities , posant-se de moda arrel de formar part de la festa d’estrena de HBO  per la sèrie Girls , la seva creació de la mà de  Betsey Johnson per  crear una magdalena original per la Setmana de la Moda, o també mini-cupcakes amb similituds  a la fragància Oh Lala de Marc Jacobs.

Tot i la seva darrera expansió per la ciutat, Melissa continua treballant amb l’esperit del primer dia, continua vivint el seu projecte d’una manera molt personal.

Després de llegir unes quantes entrevistes sobre ella em quedaria amb la resposta que dóna a la revista ELLE. “ELLE: El que mai podrà llençar? Melissa: El llibre de records que vaig començar al iniciar Baked by Melissa. Descriu la màgica història de com va començar aquest projecte increïble. Diu molt més del que us podria explicar en paraules."

La Cafetera a NY: Magnolia Bakery

Al endinsar-te en les pastisseries de NY de seguida pots percebre dos tipus de dolços diferents: els americans (XL, acolorits, sense prioritzar l’acabat,etc) i els europeus (més petits, fins i delicats). Entre uns hi altres sempre trobes sorpreses com la innovació en mini-cupcakes.

Començarem per un dels llocs més coneguts a Europa, per la seva fama a la sèrie Sex and the City, Magnolia Bakery.

La meva experiència:

Em va fer molta il·lusió anar al Magnolia Bakery original del carrer Bleecker, ja que també es troba a prop de casa la Carrie de Sex and the City, però cal reconèixer que també és la botiga Magnolia més visitada pels turistes per tant, dins del seu ambient retro i acollidor, s’hi troben samarretes i elements de merchandising a les parets i força gent fent-se fotos. En aquesta botiga pots agafar-te tu mateix la caixeta de cartró, omplir-la amb els cupcakes i pagar, suposo que per evitar les cues derivades dels que passem de visita i comprem dos cupcakes. No convida a seure a prendre-te’ls allà doncs hi ha una tauleta però l’espai es reduït i sovint amb aglomeracions.

Les meves recomanacions són comprar-los a Bleecker i menjar-te’ls assegut al magnífic passeig jardí del High Line sobre les antigues vies del tren, força a prop de la botiga, o passar-te per la botiga de Columbus, on sí pots degustar-los en una de les seves tauletes. 

Aquesta botiga és molt semblant visualment, s’hi percep el trànsit habitual de la gent de la zona, i no és self-service, t’atenen les pastisseres, a les quals es pot veure cobrint pastissos i cupcakes. Sobre els seus cupcakes només puc dir meravelles. Són més grans que els que trobem a Barcelona i Sant Cugat pel que amb un tindreu de sobres. En conjunt tenen una decoració força simple i bonica, sense gaires variacions i estan encara més bons del que semblen, boníssims. La cobertura de crema de vainilla mantenia una textura consistent, tot i la calor, i per dins massa era força lleugera i tendre, recent feta. Es desfan a la boca. Vaig tastar un dels seus clàssics de crema de vainilla i un de xocolata amb crema de caramel.

Magnolia bakery, per qui no la conegui, és una botiga (ara ja franquícia) d’estètica retro que es dedica a la creació de cakes i cupcakes, entesa com a pastisseria americana.

La història d'aquesta pastisseria comença al 1996, quan dues antigues companyes d'institut decideixen unir-se per a obrir Magnolia Bakery, a 401 Bleecker Street, al cantó West 11th Street al barri West Village de Manhattan, Nova York.

Als seus orígens era una fleca de barri no gaire meritosa a causa de les seves instal·lacions i pocs recursos, però un dia van començar a preparar els seus famosos cupcakes i la majoria dels americans  es van tornar bojos per aquests petits pastissos.

L’elevada demanda va provocar l'obertura d'altres pastisseries Magnolia a la ciutat com la del 200 Columbus Avenue, a la cantonada de West 69th Street a l'Upper West Side de Manhattan, al gener de 2008.

Aquests pastissets es van tornar tan famosos que fins i tot apareixien a les revistes de moda, i ha estat tanta la fal·lera de la gent per menjar-ne que actualment hi ha més de 300 pastisseries especialitzades exclusivament en cupcakes per tot Estats Units.

bab4c90642133748ed3b1f700ce956da.jpg

Un dels motius pel qual Magnolia s'ha fet tan coneguda és per la seva aparició en diferents pel·lícules i sèries com Sex and the City, ja que la Carrie Bradshaw, protagonista del serial,  es menja un dels seus pastissets.

Les mestresses tenen diversos llibres escrits com The Magnolia Bakery cookbook: Old fashioned recipes from nova york´s sweetest bakery .

Però tanta fama i tanta demanda van dur a una dels seus integrants a obrir el seu propi negoci, Buttercup Bake Shop a l’est del Midtown de Manhattan

Avui Magnolia no li pertany a cap de les dues fundadores, ja que en 2007 va ser comprada per l'empresari gastronòmic Steven Abrans, però això no ha afectat a l'èxit de Magnolia que mante la seva imatge retro i acollidora, la recepta dels pastisssets intacte i segueix destacant per les seves llargues cues i una política de venda prou curiosa, ningú pot comprar mes de 12 cupcakes alhora.

Actualment també es troben franquicies de Magnolia Bakery a prop del centre de Rockefeller a 1240 Avenue of the Americas, i al vestíbul menjador de l'estació Grand Central, la qual va obrir les seves portes al febrer de 2010. L’última es va obrir el 2012 a 108 Estat N Street, a Chicago, Illinois, però lluny d’aturar-se Magnolia preveu una major internacionalització amb plans per expandir-se a l’Orient Mitjà, amb 120 noves botigues al món.

La Cafetera a Nova York!

Només hi podia haver un motiu perquè La Cafetera no fes el reportatge de coques de Sant Joan dels nostres forns i pastisseries  i era que estava a Nova York! Si,si! A Nova York i he recorregut molts llocs, i fet moltes fotos, per descobrir-vos els llocs més dolços i, perquè no, alguna altra proposta per si aquest estiu hi feu una escapada.

Us portaré pels llocs més coneguts de cupcakes com Magnolia Bakery, Georgetown Cupcake o Bake Crumbs Shop, per les millors pastisseries de París traslladades a Madison Ave i la Quinta Avinguda com Bouchon Bakery o Ladurée, i les millors xocolateries situades a Wall Street com Godiva o La Maison du Chocolat.

Mentre preparo les rutes us deixo amb un tastet de delícies i de llocs visitats.