Curiositats d’una neula indiscreta

No ha sigut gaire difícil descobrir més intimitats sobre la delícia nadalenca de la setmana. De fet, amb les neules en fila sobre el mostrador de la cuina, només m’ha fet falta treure el cava ben fred de la nevera i les neules han començat a xerrar, no volien pas que les devores fins Nadal!

Bé, no patiu, un cop he descobert les curiositats he desat el cava a la nevera i les neules...millor passo a les confidències.

De les meves investigacions us deixo amb la manera més fàcil de saber si una neula és artesana o industrial. El secret està a la secció! L’artesana té diàmetres una mica diferents, si més no, no mantenen el mateix diàmetre en tota la secció, i la secció és cilíndrica, llisa,  ja que s’elaboren amb varetes llises. La industrial, de diàmetres iguals i regulars, sol tenir una secció poligonal, ja que les varetes industrials necessiten d’arestes perquè la neula no llisqui. La neula per fora és rodona per dins te forma hexagonal.

Una altra de les confessions curiosa és que, antigament, l’expressió “carregar amb el mort” (córrer amb obligacions, mals de cap o compromisos que no ens corresponen) s’expressava com “carregar els neulers”.

Ve d’una enganyifa que se’ls hi feia als nens quan arribava Nadal. Antigament la neula era el dolç nadalenc més econòmic i demandat pels nens, encara que laboriós de fer a casa. Les famílies, com a broma, els deien als nens que no es preocupessin, que era molt fàcil fer neules a casa, només havien d’anar a casa el veí a buscar un neuler. En aquells temps ningú tenia neulers, i menys a casa (només a abadies. Monestirs i algun mestre pastisser), però els nens corrien amb la bicicleta a casa el veí, el qual els hi donava un sac ple de pedres. 

Els pobres vailets innocents i il·lusionats, tornaven carregats cap a casa pensant que diuen un neuler i que l’esforç s’ho valia, i finalment s’adonaven que havien carregat totes aquelles pedres per res. D’aquí el sentit de l’expressió.

I evidentment n’he extret un enllaç amb la recepta perfecta per si algú de vosaltres s’anima a fer les neules a casa, sense fer carregar els neulers als nens, es clar! Una recepta molt fàcil de preparar però delicada d’elaborar. La complicació és enroscar la neula, qui s’anima? (I si no sortís, sempre la podeu deixar plana, com les monges d’abans)

Recepta casolana per fer neules- Cuina per a llaminers

Pots comprar neules artesanes fetes a Taller de Pa Serrajòrdia, Sàbat, Pastisseria Roura (ara Turull) o Dolç. També a altres locals que són distribuidors de marques de renom com a Casa Ametller o Chiars.

La Pastisseria Roura traspassada després de 70 anys de tradició

Aquesta setmana no és casualitat que us parli d’una de les pastisseries més conegudes per tots nosaltres, la Pastisseria Roura, ubicada al carrer Santa Maria de Sant Cugat. Volia fer aquest post abans, però de vegades les notícies m’arriben massa tard!

Li hagués volgut dedicar l’espai de local de delícies recomanat abans de que el mestre pastisser Josep Maria Roura es jubilés diumenge passat i traspasses el negoci, perquè coneguts i desconeguts us passéssiu a tastar les seves delícies. Fins fa pocs dies, hem pogut veure com feien les neules a peu de carrer amb el neuler tradicional, aquella oloreta, i petits i grans parats davant la portat mirant bocabadats. Per aquest motiu comparteix espai de portada amb una delícia que li escau especialment, les neules, ambdós símbols de gran tradició pastissera.

No sé quin rumb prendrà Roura a mans de les pastisseries Turull de Terrassa però, de moment, dies després, i per aquells fidels a Roura,  encara podem trobar-hi les seves neules artesanes, pastissets de formatge, encenalls i la seva inconfusible xocolata negre, com si encara no haguessin marxat del tot. Trobarem a faltar les seves mones, coques, panellets, bunyols, merengues, amb aquell toc especial de fet a casa, sense additius, finors, ni modernitats, si més no de la saga Roura.

En essència doncs, ens deixa una pastisseria que va obrir les portes al 1941 i per on han passat dues generacions de la família Roura. Veurem aviat que ens ofereixen els que els relleven per endolcir els nostres dies, i aquí estaré per explicar-vos-en les novetats.

La neula, el dolç nadalenc més típic de la cuina catalana

neules.jpg

Comencem el mes de les delícies nadalenques amb  les neules, el dolç nadalenc més típic de la cuina catalana , fins i tot més antigues que els torrons.

És curiós saber d’on venen, doncs ara, cada cop que les mengeu, recordareu el seu origen. Van ser creades per una monja, que va començar enrotllant una hòstia, en aquell aleshores d’uns quinze centímetres. Poc a poc es van anar millorant per fer-les més cruixents i gustoses.

No es coneix quan van sorgir, però es sabut que existien a Catalunya almenys desde l'any 1168 i que, com les hòsties, les neules tenien gravats senyals i emblemes. 

Es parla de neules al 1267, al convit de Nadal del rei Jaume I, a nadales medievals que han arribat als nostres temps per tradició oral, al El llibre de les meravelles de Ramon Llull, etc. Antigament molt apreciades sucades en piment, un vi ranci condimentat amb mel i pebre, i ara és tradició sucar-les al cava.

Durant tot aquest temps, la neula a consistit en un full prim de pasta de farina amb forma de canó, de vegades amb sucre. Són lleugeres i cruixents però amb elevat contingut alimentari. Per fer neules artesanes, és necessita un estri específic, el neuler, que podem veure en alguna pastisseria de Sant Cugat. És una mena de tenalla amb dues planxes rodones, a les quals s'aboca la pasta per tal que prengui forma de cercle. La pasta queda entre les dues planxes, que es posen una estona per cada banda sobre un fogó. Després es couen al forn, s'enrotllen i es deixen refredar. Si el neuler tingués dibuixos en relleu,  després apareixeran a la neula.

Un altre dia veurem la recepta però si parlem de components trobem una  massa molt líquida feta amb farina, sucre, clara d'ou a temperatura ambient, raspadura de llimona, vainilla i mantega. No ens deixem la seva exquisida olorota al fer-la i aquell sabor inconfusible de la neula realment artesana.

Actualment hi ha moltes variants, les podem trobar farcides de torró de Xixona o cobertes de xocolata, i també versions funcionals, per exemple sense sucre, per a diabètics, o sense gluten, per a celíacs.