Els polvorons es desvesteixen per Nadal

polvoron4.jpg

Primer van ser les  fines neules, després l’esponjós panettone i, aquesta setmana li toca el torn a la delícia embolicada, la que es desfà a la boca, aquella que es desvesteix quan tots anem de gala.

Per tradició familiar, els polvorons no han estat mai dins les postres nadalenques de casa, tot i que, juntament amb els torrons, són el dolç nadalenc més consumit d’arreu. No podia faltar dins l’apartat de delícies nadalenques de La Cafetera i és per això que, a l’hora de parlar-ne, he hagut d’intimar amb aquest dolç i, de retruc, amb els seus orígens.

N’he trobat al Serrajòrdia, al Turris, a Roura (Turull), al Sàbat, Crustó...de moka, de trufa, d’ametlla, de xocolata i licor i, a més a més, de qualitats i preus molt diferents. Però abans d’acabar amb el meu tastet no podia perdre l’oportunitat d’aconseguir uns exemplars de Estepa, d’on són originaris, i d’Antequera, també amb molta anomenada.

La curiositat? Descobrir que en seu dia, una dona emprenedora d’Estepa va ser-ne la impulsora, quan va aconseguir fer més sec i duradors els seus famosos “mantecados”.  Els va embolicar i va fer que el seu marit transportista els anés venent per tots els mercats per on passava. Avui dia Estepa te fins a 30 fàbriques de polvorons.

Aquests dies he tastat unes quantes d’aquestes delícies de mantega, farina i sucre, i per descomptat ja tinc el meu preferit, artesà i de qualitat suprema. N’agafo un entre els dits, ja amb aquella oloreta característica. Noto el tacte suau del seu embolcall  blanquinós i lleuger. Faig girar les puntes, amb un frec inconfusible, com qui desembolica un regalet, i en la primera mossegada un festí d’ametlla m’envaeix els sentits. Un polvoró trencadís i sedós se’m desfà a la boca. En vols?

La neula, el dolç nadalenc més típic de la cuina catalana

neules.jpg

Comencem el mes de les delícies nadalenques amb  les neules, el dolç nadalenc més típic de la cuina catalana , fins i tot més antigues que els torrons.

És curiós saber d’on venen, doncs ara, cada cop que les mengeu, recordareu el seu origen. Van ser creades per una monja, que va començar enrotllant una hòstia, en aquell aleshores d’uns quinze centímetres. Poc a poc es van anar millorant per fer-les més cruixents i gustoses.

No es coneix quan van sorgir, però es sabut que existien a Catalunya almenys desde l'any 1168 i que, com les hòsties, les neules tenien gravats senyals i emblemes. 

Es parla de neules al 1267, al convit de Nadal del rei Jaume I, a nadales medievals que han arribat als nostres temps per tradició oral, al El llibre de les meravelles de Ramon Llull, etc. Antigament molt apreciades sucades en piment, un vi ranci condimentat amb mel i pebre, i ara és tradició sucar-les al cava.

Durant tot aquest temps, la neula a consistit en un full prim de pasta de farina amb forma de canó, de vegades amb sucre. Són lleugeres i cruixents però amb elevat contingut alimentari. Per fer neules artesanes, és necessita un estri específic, el neuler, que podem veure en alguna pastisseria de Sant Cugat. És una mena de tenalla amb dues planxes rodones, a les quals s'aboca la pasta per tal que prengui forma de cercle. La pasta queda entre les dues planxes, que es posen una estona per cada banda sobre un fogó. Després es couen al forn, s'enrotllen i es deixen refredar. Si el neuler tingués dibuixos en relleu,  després apareixeran a la neula.

Un altre dia veurem la recepta però si parlem de components trobem una  massa molt líquida feta amb farina, sucre, clara d'ou a temperatura ambient, raspadura de llimona, vainilla i mantega. No ens deixem la seva exquisida olorota al fer-la i aquell sabor inconfusible de la neula realment artesana.

Actualment hi ha moltes variants, les podem trobar farcides de torró de Xixona o cobertes de xocolata, i també versions funcionals, per exemple sense sucre, per a diabètics, o sense gluten, per a celíacs.