Hot Bread Kitchen, on la solidaritat esdevé un ingredient del pa

Avui us presento un projecte, dut a terme a Nova York, que em va cridar molt l’atenció. El motiu? L’ utilització del pa com a eina de cohesió social, emprenedoria i innovació.

Us parlo de Hot Bread Kitchen, una organització sense afany de lucre que, amb un pa sota el braç, va començar a caminar al 2007. La seva fundadora Jessamyn Waldman portava ja 10 anys treballant en ONGs americanes quan, fascinada per la gran varietat de pans que es troben a totes les cultures, va veure la possibilitat de trobar en el pa una font de sortida per col·lectius que, des de diferents realitats, lluiten per tirar endavant, com són els immigrants i els emprenedors a EEUU.

Amb aquesta premissa actualment Hot Bread Kitchen treballa en tres vessants el Forn, la Incubadora i la Botiga.

El projecte insígnia és el Forn, una escola per elaborar pa que ajuda a dones immigrants a millorar la seva capacitat econòmica pel fet d’aportar els coneixements sobre el pa de la seva cultura. A les cuines de HBK intercanvien aquesta aportació cultural per una formació pràctica que els ensenya a elaborar els seus pans tradicionals seguint les mesures de manipulació i salubritat necessàries i, finalment, les orienta per poder distribuir i vendre els seus propis productes a la comunitat.

La vessant Incubadora ha ajudat a posar en marxa diverses empreses locals d’alimentació a Nova York, que han pogut utilitzar tant les instal·lacions com els consells  i recursos de l’equip de HBK per innovar i treure al mercat productes força interessants. Un exemple el tenim amb els germans de pipSnacks, els quals van aconseguir treure al mercat les típiques  “palomites” amb un toc diferencial, més fàcils de digerir i sabors que van de la sal marina al llaurer (el més comercialitzat).

Per suportar econòmicament aquestes dues línies d’acció formativa, l’organització obté ingressos a través de la distribució d’una línia de deliciosos pans multiètnics, creats amb productes orgànics i de proximitat, que demanden altres forns de la ciutat, els quals cada cop es senten més atrets per la iniciativa. Quants més alumnes i diversitat de cultures té l’organització, més àmplia esdevé la llista de pans i sabors que es llencen al mercat .

La Botiga, l’última de les línees a obrir-se (2011), és un local a peu de carrer, situat a l’històric espai de La Marqueta a East Harlem, un barri amb una gran sensibilitat i devoció pel pa. Aquest local és la cara més visible de la feina de Hot Bread Kitchen, una manera de fer arribar a peu de carrer tant els pans que elaboren les dones immigrants que s’han format a l’escola, com els productes de les empreses que han passat per la seva incubadora d’emprenedors, ambdós obrint-se camí.

El més curiós és que aquesta botiga, que no estava prevista dins l’organització, va ser fruit d’una demanda creixent dins la societat novaiorquesa, una societat més que variada que ha demostrat un ferm punt d’unió al voltant de l’elaboració del pa i els seus derivats,  independentment del seu origen.

Aquí teniu una llista d’algunes de les varietats que elaboren:

El “bialy al barrio”, el més famós, és una espècie de dònut jueu que a la Botiga farceixen de ceba caramel·litzada, ou, salsa picant, i formatge; també hi trobareu pans d’estil europeu com baguetes, pans multicereals, elaborats amb massa mare i llarga fermentació; “focaccies” amb de producte de temporada; “tortillas de maíz” de la cuina mexicana i de centre Amèrica , “lavash” típic de Armenia i Iran; “granola” típica de la Columbia hippie britànica de 1970; “m’smen” pa pla marroquí; “jalá” pa jueu trenat amb ous i mel; “vollkornbrot” pa alemany; “ciabatta” italiana; “e barbari” pa pla persa o el “bialys” un bagel d’arrels jueves i origen polonès que s’obre camí en els esmorzar novaiorquesos.

www.hotbreadkitchen.org

Cronuts, ha arribat l’hora de tastar-los!

En els últims mesos he sentit ha parlar molt d’aquest híbrid entre croissant i donut anomenat Cronut. Era d’esperar que ha EEUU triomfes entre les masses, però que la majoria de pastissers d’aquí s’estiguin preparant per elaborar-ne és digne d’esment. A Sant Cugat ja els he pogut veure al Sant Gloria, al Serrajòrdia i a Les Petits Fourniers, així que, aquesta setmana a La Cafetera, abordem el Cronut!

Aquest producte de rebosteria americà va néixer el 10 de maig de 2013 a Manhattan, amb uns bons pulmons, trepitxant fort, fent us de l’exitós refrany “arribar i moldre”. En pocs mesos va aconseguir que les famoses cues per comprar cupcakes a Magnolia Bakery (401 Bleecker St) es canviessin de carrer per comprar Cronuts (189 de la calle Spring) i com a curiositat trobem que , segons la revista TIME, és el 6è dels considerats 25 millors invents del 2013.

El seu creador és el chef francès Dominique Ansel, propietari d’una pastisseria amb el mateix nom al Soho que, amb l’esperança de crear un dolç d’èxit, va llençar Cronut com a marca registrada a nivell internacional, fent que la resta d’imitacions sempre derivin d’ell, sense ser l’autèntic. Des del seu boom ha intentat frenar-ne la massificació produint només 200 uniats al dia, a 5$ i venent-ne com a màxim dos unitats a cada client però la oferta és tal que en menys d’una hora no en queden i cada matí se’n poden trobar subhastats per internet amb preus de fins a 60$. 

I què dir d’aquest fenomen fora de Manhanttan? El nom de “cronut”, encara que registrat per Dominique s’ha vist utilitzat per una expansió de moda arreu del món que bateja els híbrid de milers de pastissers.

La massa que s’utilitza és semblant a la del croissant, laminada, bastant laboriosa per les estones d’amasat i repòs, i finalitzada amb un fregit i diferents condiments o reblerts (sucres, cremes, glacejats, etc).

És difícil de dir qui va començar a comercialitzar-ne alguna versió a Barcelona, és parla d’un pastisser de Sant Celoni que amb el projecte Cronuts BCN fins i tot ha aparegut en alguna publicació novaiorquesa. A Sant Cugat, ens va arribar de la mà de la firma Santa Gloria, croissants rodons elaborats amb mantega Cadí i fregits amb oli de gira-sol, a  2 i 2,5€.

Com veieu s’estenen com bolets i la curiositat de la gent els avala, ja que fins i tot  s’omplen llistes d’espera pels cursos de “cronut” de l’Escola de Pastisseria de Barcelona.

Està clar que els forns i pastisseries no es poden desvincular d’aquest fenomen  i estic convençuda que veurem aflorar les diferents versions de “cronut” de les millors pastisseries de casa nostra.

No es sap si la moda durarà molt, no és la pasta més saludable, però mentre aquesta setmana en tastaré uns exemplars i us ho explico!

Cafè i cadires, de NYC a Sant Cugat

Tirant de la meva vena arquitectònica, avui us parlo de cadires! Segurament molts de vosaltres, quan aneu a un forn o cafeteria, simplement qualifiqueu les seves cadires com a còmodes o incòmodes, algú hi haurà que fins i tot es fixi en si són mones o horroroses, però darrere l’elecció d’unes cadires hi ha tot un món. Les cadires són part de la imatge decorativa, aquesta imatge segueix uns estàndards d’actualitat, i tot això ha acabat fent que Sant Cugat estigui a la primera línea en moda de cadires, com a mínim pel que fa a locals de delícies.

Reconeixes aquestes cadires?

Tamboret Serrajòrdia.

Cadires Serrajòrdia.

Cadires Crustó.

Cadires Crustó.

Cadires Vallespà Coll Favà.

Cadires Cremeria Toscana.

Formen part de l’estil decoratiu Urban vintage o Industrial vintage, un estil sorgit de NYC que actualment forma part dels manuals dels decoradors de tot Europa i EEUU. Aquestes cadires es caracteritzen per ser d’estructura metàl·lica, amb pintures que van del negre als colors més llampants, amb acabats que combinen el perfecte acabat i el desgastat (ratllant l’oxidació). També poden incorporar cuir, reblons metàl·lics, o parts de fusta.  I el toc de gràcia, en alguns casos, que totes les cadires siguin diferents donant un aire de cadires reciclades . Per augmentar-ne la varietat alguns decoradors incorporen al joc cadires de fusta, d’estil campestre o parisenc, les quals de manera sorprenent acaben encaixant a la perfecció.

Aquí teniu alguns locals de la resta del món amb les mateixes cadires amb les que fem el cafè a Sant Cugat. 

Pitt Cue Co. Londres.

Jamie's Oliver. Londres.

Spanish Market. Amsterdam.

The Grounds of Alexandria. Sidney.

La Factory. Montpellier..

Brooklyn Girl. California

Ara que ja coneixeu les cadires estrella, un altre dia us parlaré les pautes d’actualitat a l’hora de decorar un forn, cafeteria o pastisseria, però abans encara devoraré unes quantes delícies. 

La Cafetera a NY: Bake Crumbs Shop i Georgetown Cupcake

Si a altres post us parlava dels cupcakes de Magnolia Bakery i Baked by Melissa, hi ha dues botigues més d’aquest saborosos pastissets que no us podeu perdre a Manhattan.

Bake Crumbs Shop: Són els cupcakes al més pur estil americà, molt i molt grossos, guarnits amb coloraines, i amb una presentació menys cuidada i un pel matussera. Tenen moltíssima varietat, però tastar-ne uns quants és difícil perquè amb un en tens més que suficient (per dir-vos que un pot portar 500kcal i ja dóna per dos!). Fins i tot fan una mida de cupcake que jo ja el classificaria com a pastís per compartir. El cupcake per això boníssim, suau i molt gustós, molt més bo i fi del que podia semblar exteriorment. Sens dubte s’han de tastar! Vaig estar a la botiga de Lexigton, al costat de Grand Central, i a la de Wall Street, però en podeu trobar per tot Nova York, ja que tenen moltes botigues. 

http://www.crumbs.com/

Georgetown Cupcake: És una botiga molt mona que es troba al Soho, en un dels carrers de botigues de marca. Els seus cupcakes lluny de desentonar en una zona tan chic són d’una mida molt correcte, ben acabats, amb detalls moníssims i amb una qualitat que assimila a Magnolia Bakery, els segons cupcakes més bons de NY, diria jo. És una llàstima perquè l’edifici te una bastida a la façana, i el cartell queda una mica amagat, però l’heu de trobar, us encantarà.

http://www.georgetowncupcake.com/

I a la propera parada us parlaré de les xocolateries de la 5 Ave!