Paul & Pippa, galetes ecològiques i avantguardistes

M’encanten les galetes. Em fascinen especialment les marques antigues que, tot i els anys, han fet història.  Moltes continuen lluint embalatges i caixes que, encara que adaptades als nostres temps, conserven l’esperit dels seus inicis. Aquell embolcall que va començar sent només això, un contenidor d’allò important que eren les galetes, és avui un símbol que suma.

El packaging dels dolços…un tema que donaria per molt! Me’l apunto per un altre post!

I és que avui dia també hi ha emprenedors que volen fer galetes i, a l’hora de posicionar-se al mercat, una bona imatge pot ser clau perquè la gent tasti el producte. I així és com vaig descobrir aquestes fantàstiques galetes de les que us parlo avui. Les galetes de Paul & Pippa.

Les vaig descobrir a través  d’un magazine, on la imatge de les seves capses modernes i originals, il·lustrades amb l’encant que caracteritza les noies de Color Crema, van captar la meva atenció. A arrel de la descoberta vaig investigar com eren aquelles galetes tan ben vestides. El resultat? Un producte que, superant el seu packaging, ha esdevingut sorprenent, de qualitat i deliciós.

Paul & Pippa juga amb una família de personatge, amb diferents estils i caràcters, que ens introdueixen una curiosa varietat de galetes amb noms divertits i receptes un xic  atípiques.  D’aquesta manera podem trobar galetes salades, com les Tomato Bravo de tomàquet natural i  les Olive Party Time d’olivada; i dolces, entre les que destaquen les CoCoa Chips de cacao pur amb escames de sal i les Me And Grandma de poma i canyella. Totes elles formen part d’una gama de 8 productes en els que la combinació d’embolcall i galeta no deixa indiferent.

I només em falta comentar-vos el colofó que fa que aquestes galetes ja formin part del meu rebost. 

Són galetes casolanes, elaborades amb oli d’oliva verge extra, farina d’espelta i ingredients i sucs naturals. Lliures de greixos i sense conservants ni colorants, són una aposta segura per fer un tast dolç ecològic i de qualitat. 

Ara m’agradaria dir-vos que les podeu trobar a alguna botiga de Sant Cugat, però temps al temps, de moment les podeu comprar on line a www.organicgourmetbcn.com o en persona als diferents punts de venda que trobareu llistats a la seva web. Els establiments més propers es localitzen  a Rubí, Terrassa i Barcelona. El meu punt de compra, Cornelia, a Barcelona, un local del que us parlaré ben aviat, ple de productes gourmet, tota una troballa.

I doncs, de les seves varietats dolces per quina et decantaries? CoCoa Chips de cacao pur amb escames de sal, les Me And Grandma de poma i canyella, les Coconut Valley de coco o les Lime after Time, de lima?

Recorda que Participar a La Cafetera té premi, i és deliciós! Opina i entra al Concurs #1, ens divertirem!

Les magdalenes de Xavier Barriga

Durant aquestes vacances m’he decidit a fer algunes delícies i, fent ús de les fruites de temporada, m’he proposat fer magdalenes de poma. Alguns de vosaltres recordareu que vaig tenir la sort d’assistir a un dels cursos de magdalenes que va impartir Turris pel que a l’hora de triar recepta m’he decantat per la del llibre “Magdalenas” d’en Xavier Barriga. És hora de posar en pràctica el que vaig aprendre Xavier!

En aquest llibre hi trobem la recepta de les magdalenes bàsiques i les  variacions que cal fer si les volem dolces, salades, amb poma, amb pepites, etc.

Miro la recepta de poma, que explica com combinar la recepta bàsica amb una mica de crema pastissera i rematada amb poma però, a dir veritat, és el primer cop que en faig de manera que de moment em quedaré amb la versió bàsica, i quelcom se’m acudirà per ficar-hi la poma.

Els ingredients:

125 g d’ous  (com t’explica al llibre 2 L aprox.)
175 g de sucre (en el meu cas he triat morè)
60 ml de llet
190 ml d’oli d’oliva suau
210 g de farina fluixa
7 g de llevat químic tipus Royal
un pessic de sal
2 pomes (en el meu cas vermelles)
paper rissat per magdalenes 

Comencem a elaborar:

1. Bato els ous en un recipient gran i hi afegeixo el sucre poc  a poc, a mida que els ous van esponjant. Tant al llibre com al curs parlen de fer-ho amb màquina batedora a velocitat ràpida, però jo en aquest cas ho faig a mà, batent fins que els ous pugen i formen una mena de crema blanquinosa, lleugera i amb volum. Es triga uns 15 min. Això sí, si ho fas manual li has de posar molt de salero!

2. Afegeixo primer l’oli i després la llet lentament mentre segueixo remenant amb una mica menys de salero, ja més a poc a poc. Uns 3 minuts.  

3. Tinc preparada en un recipient la farina ben barrejada amb la sal i el llevat. Aquesta mescla l’afegeixo a la massa també lentament perquè es vaig integrant tota.  Quan està tota integrada torno a batre amb força durant 3 minuts.  

4. Tapo amb un drap el recipient i deixo reposar a la nevera fins l'endemà.

Ens preparem pel forn!

1. Pre-escalfo al menys 20″ abans el forn a 250º  dalt i baix. Col·locaré la bandeja al mig.

2. Poso els paperets. (en el meu cas poso uns quants paperets junts per cada magdalena, ja que són les primeres que faig i em fa cosa que se’m obrin)

3. Trec la massa de la nevera i abans de omplir els paperets la remoc enèrgicament per tal que després totes les magdalenes pugin iguales.

El toc de La Cafetera:

4. Em feia il·lusió fer-les de poma, així que en aquest punt, se m’acut pelar i trinxar amb el robot de cuina una de les pomes i tallar l’altre poma a làmines. Les reservo pel següent pas.

5. Poso la massa a la màniga pastissera tal i com ens van explicar al curset i omplo el fons del paperets 2/4 parts. 

Farcint...

6. Amb una cullereta de cafè hi vaig posant a cadascuna una mica de poma trinxada, sense que arribi a les parets laterals del paperet.

7. Acabo d’omplir els paperets fins  a una mica més de les 3/4 parts i al damunt de cadascuna i col·loco dues làmines de poma.

8. Poso les magdalenes al forn i el baixo a 220º .

9. I estan fetes en uns 15 minuts. Per comprovar-ho punxo amb un escuradents per veure que surt sec.

(Amb la massa que m'ha sobrat he fet mitges magdalenes amb trixat de poma a sobre, ideals per acompanyar el cafè. Cal treure-les una mica abans)

I un cop fredes ja les tenim a punt per devorar-les! Us hi animeu?

Escalfant motors amb "Els Cuguis van de Festa"!!

S'acosta la Festa Major de Sant Cugat i toca anar escalfant motors!! Per fer-ho us convido a gaudir un altre cop, o a descobrir (pels que l'any passat encara no éreu seguidors de La Cafetera) el vídeo dels Cuguis i les imatges del que ens va deixar la Festa.

Aquest any més i millor! Espero que amb els Cuguis us comenceu a ambientar de Festa, doncs la que ve serà molt grossa! Ens hi veiem!

De la mà de les barres torçades, descobrim Crustó

Fa més de dos anys que Crustó va aterrar a Sant Cugat i des d’aleshores les seves conegudes barres torçades i altres delícies s’han convertit en fermes candidates a passejar pels carres del nostre braç i fins a taula. Juntament amb altres establiments dedicats a la cultura del pa, Crustó contribueix a l’elevat grau d’exquisidesa que trobem en productes com el pa, el dolç, el cafè i el salat,  entre altres snacks.

La seva activitat central es basa en oferir, el que anomenen “pa de tota la vida”, un pa artesanal elaborat seguint els processos  tradicionals,  destacant com a ingredients clau la massa mare i el temps. El de Sant Cugat és el quart establiment de la cadena Crustó nascuda de la iniciativa de Rafael Campos i Ronit Stern, una parella amb la voluntat d'oferir als ciutadans la millor qualitat envoltada d’un entorn acollidor.

L’espai, situat en una de les cantonades més concorregudes de Sant Cugat, disposa d’una privilegiada façana corba, vestida de marcs vidriats, que li aporten llum, visibilitat i, quan el temps acompanya, la possibilitat d’obrir finestres i aconseguir una unió amb l’exterior molt més que agradable. El seu interior, seguint la  imatge Crustó amb mobles de fusta envellida, paviment hidràulic , colors alegres i mostradors llaminers, et transporta a una típica boulangerie amb vistes al seu obrador, combinada amb detalls de bistro on sentir-se a gust degustant àpats lleugers com amanides i sandwich.

Dins dels meus preferits, la seva napolitana, la magdalena farcida de xocolata i qualsevol dels seus pastissets en forma de tartaleta, deliciosos!

 

Galetes, glassa i La Cafetera de Sant Cugat!

Seguint el calendari més dolç de Sant Cugat, la setmana passada vaig assistir al curs de decoració de galetes que feien a Alice Cake, i avui us ensenyo que en va sortit de tot plegat!

El vaig trobar un curs molt entretingut i pràctic per aprendre els detalls perquè et quedin unes bones galetes, a preparar la glassa a la textura adequada per delinear o reblir, i fins a 7 maneres diferents de decorar-les.  Aquí em veieu en acció i les meves primeres galetes amb glassa sobre glassa (wet on wet i wet on dry), glassa sobre fondant, fondant sobre fondant, transfer amb vores de glassa, decoració amb boletes...n’estic molt orgullosa! El meu repte? Aconseguir fer-me jo sola el logo de La Cafetera en una galeta decorada!!

I aquí tenim ja el recopilatori de cursos de la propera quinzena! (Recordeu verificar els horaris i preus clicant a +info, visitant la pàgina dels organitzadors del curs)

Dissabte 22 de març:

EMBASSY BCN WAO CAKES

Curs pràctic: 4h
Taller Full Cupky
Horari: 10 a 14h
Preu: 50 € +info

macaron.jpg

Dissabte 22 de març:

ALICE CAKE SHOP

Curs pràctic: 3h
Curs Macaroon i Whoopie pie
Horari: 17 a 20h
Preu: 50 € +info

Dissabte 22 de març:

COOKITECA SANT CUGAT 

Taller familiar: 1,5h
Pan casero con hacerpanencasa
Horari: 18 a 19:30h
Preu: 25€ +info


Dilluns 24 de març:

COOKITECA SANT CUGAT 

Curs pràctic i degustació:1,5h
Taller de rebosteria ràpida
Horari: 18 a 19:30h
Preu: 24€ +info

galetes te.jpg

Dimecres 25 de març:

COOKITECA SANT CUGAT 

Curs pràctic: 1,5h
Fes un pastís Sacher
Horari: 18:30 a 20h
Preu: 35€ +info

sacher.jpg

Dimecres 26 de març:

COOKITECA SANT CUGAT 

Curs teòric/pràctic
Curs Wilton muntatge i folrat de pastissos
Horari: 17 a 21h
Preu: 85€ +info

Divendres 28 de març:

EMBASSY BCN WAO CAKES

Curs pràctic: 5h
Taller bidimensional. Tècnica de relleu sense costures
Horari: 10 a 15h
Preu: 70 € +info

cupcake.jpg

Divendres 28 de març:

ALICE CAKE SHOP

Curs demostració: 1,5h
Curs express elaboració  cupcake decorat
Horari: 18 a 19,30h
Preu: 25 € +info


Dissabte 29 de març:

ALICE CAKE SHOP

Curs pràctic:3h
Curs de decoració de cupcakes
Horari: 10 a 13h
Preu: 50 € +info

Dissabte 29 de març:

EMBASSY BCN WAO CAKES

Curs pràctic: 5h
Fondants i farcits especials per pastissos de luxe
Horari: 10 a 15h
Preu: 70 € +info

Dissabte 29 de març:

ALICE CAKE SHOP

Curs pràctic: 3h
Curs de galetes per ocasiones especiales
Horari: 17 a 20h
Preu: 50 € +info

Dimecres 2 d'abril:

TURRIS

Taller demostració
Magdalenes amb Xavier Barriga
Horari: 18 i 19:30h
Gratuït- En llista d'espera! +info

Per Sant Josep, el dia del pare, petons i crema catalana

La delícia escollida per aquesta setmana no podia ser una altra que la crema catalana (o cremada), aquella que representa la festivitat de Sant Josep, del dia del pare.

Aquesta vella delícia, considerada una de les més antigues a Europa dins de la seva categoria, ha sabut no només mantenir-se com a postres típiques d’una data tant senyalada, sinó que la trobem immersa a la majoria de cartes de restaurants i menús diaris. 

Des de que va aparèixer als receptaris medievals, aquesta delícia amb terrina ha hagut de reivindicar el seu origen català, sovint reivindicat pels francesos i la seva crème brûlée, i ha vist la seva recepta alterada per maizenas i preparats en pols que juraven imitar-la.

1.jpg

Dels seus orígens en queden nombroses constàncies a la literatura catalana, antiga i moderna, i una recepta mare a partir de rovells, llet i sucre, on la crema era espessida amb midó, feta sense nata ni clares i aromatitzada amb canella i pell de llimona. El resultat després de preparar-la i emprar el bufador? Una crema clara i opaca, freda i de textura molt suau, que contrasta amb el caramel cremat, fosc i transparent, calent i cruixent.

La curiositat que l’acompanya ens recorda que en l’antiguitat els ous no es produïen de manera continuada sinó a plaer de les gallines i era justament en aquesta època quan els pagesos tenien superproducció. Per tal d’aprofitar aquest ous les mestresses feien la crema catalana i és aleshores quan em dic, qui donés amb una superproducció tan llaminera!

Avui dia, a més, és una delícia a l’abast de totes les cases, en diferents presentacions i noms depenent de la regió, i la seva fama ha inspirat el  ja popular gelat de crema catalana, algun licor, i sabors per altres dolços com escumes, batuts, torrons, xocolates, etc.

Demà a Turris podreu trobar crema catalana amb melindros per celebra el dia del pare, i a altres forns i pastisseries la trobareu com a part del farcit d'algunes de les coques dolces més populars, a més de tortells, ensaïmades i pastissos. Feliç dia del Pare!

Moka, del cafè a la xocolata

a4b9bcbb4dd7456144380600a026258f.jpg

Com a delícia de la setmana he triat el Cafè Moka, un cafè que tècnicament combina un terç de cafè expresso, dos terços de llet vaporitzada i, el més important, una part de xocolata. La combinació em sedueix, m’encanta,  i tot i que acostuma a anar acompanyada d’ingents quantitats d’escuma o nata, jo personalment el demano sense, per poder degustar l’abraçada del cafè amb xocolata.

I com totes les delícies aquesta també tenia un secret per mi, quelcom desconegut lligat al seu origen. El que no sabia era que el seu nom, avui dia tan corrent i relacionat a aquesta llaminera manera de preparar el cafè, prové d’un dels grans de cafè més antic del món. 

Moka era una varietat de cafè molt gustosa cultivada al Yemen que va prendre el nom d’un dels seus ports antics d’exportacions, Moka. Tot i ser uns dels primers grans de cafè comercialitzats a Europa, i altament reclamat a destins cafeters com Itàlia o Holanda, avui dia sovint es classifica el cafè per regió de cultiu pel que els grans cultivats en aquella zona tenen la menció específica de grans d’Aràbica i el nom de Moka ha deixat de relacionar-se amb el que realment era, un gra de cafè deliciós.

El sabor d’aquests grans Moka donaven un cafè equilibrat entre acidesa i dolçor suau i aquests trets, units als matisos de xocolata que se li reconeixien, van ser sens dubte els que van dur a anomenar Moka la combinació de expresso i xocolata.

Si busquem prendre un Moka el podem trobar preparat amb xocolata negra, xocolata amb llet i fins i tot amb xocolata blanca, com el que ens ensenyaven fa un dies els companys de Somewhere Cafè. En algunes zones el trobareu amb el nom de macacciono o capuccino amb xocolata. Em moro de ganes de tastar el Moka de xocolata blanca! Somewhere que vinc!

Red Velvet, la Marylin Monroe dels pastissos

Des de que Sant Cugat disposa de locals de delícies amb pastisseria americana, i als seus mostradors s’hi poden veure pastissos i cupcakes d’aquest famós vermell vellutat, que em moria de ganes de tastar-los i fer-ne un article. Després de passar per Embassy Bcn i per Alice Cake Shop, amb un bon cafè i totes les eines de rastreig a l’abast, em vaig disposar a descobrir la seva vida i secrets. Impossible fer-ne un post més curt!

Personalment, posats a triar, sóc més de pastes i coques que de pastisseria americana, sobretot perquè els bescuits tendeixen a ser més densos i compactes per suportar les nombroses capes de farciment, el tornejat i els revestiments, sovint pesants. Tot i així, aquest pastís em va sorprendre en positiu, amb un sabor més que deliciós i una història digne d’una de les icones més rellevants d’EEUU, la Marylin Monroe.    

El Red Velvet, en porció o cupcake, és un pa de pessic vermell intens que en contrast amb la crema de formatge o glacejat blanc esponjós de cobertura, es corona com una de les postres més cridaneres, sense deixar indiferent. L’han titllat des d’ostentós i romàntic, fins a divertit, matusser o vampíric...i en la meva opinió, de les mans de les bones pastisseries, em quedo amb atrevit, provocatiu i sensual, només heu de veure’n les imatges.

I és així com sóc capaç de comparar-ne la cobertura amb el ros platí i pàl·lida pell de la Marylin, el roig bescuit amb els seus llavis i igualar-ne el resultat com a únic i embriagador, que atrau totes les mirades. Comparteixen contrastos extrems i molt marcats, fregant la caricatura, però com va dir la Marylin en una ocasió: "És millor ser absolutament ridícul que absolutament avorrit.”

Sobre el seu origen, hi ha tantes teories i controvèrsia com receptes, sense existir informació contrastada sobre d’on ve, com es fa o per què és vermell. 

Mirant enrere, el que sí es pot afirmar és que aquests tipus de pastissos, inicialment, es consideraven només a l’abast dels rics, doncs els productes per elaborar-los eren caríssims. No va ser fins després de la Revolució Industrial al 1860 que el bicarbonat va ser més fàcil d’aconseguir i es van convertir en postres habituals de la població.

Sobre la procedència del color vermell corria un mite científic, ja desmentit, que assegurava la seva coloració roja per una reacció química entre el bicarbonat de sodi i la xocolata però, si bé el cacau té antocianines (pigmentes vegetals vermells) que reaccionen amb el bicarbonat, la combinació li donaria una tonalitat entre marró i gris molt poc apetible, i en tot cas emmascarada pel color de la xocolata. A la realitat, inicialment es feia servir remolatxa per donar-li suculència i augmentar el color rogenc, posteriorment substituïda per ingents quantitats de colorant vermell.

Sense allunyar-nos de la icona Marylin, quant sent Norma Jeane va canviar la seva imatge i tenyint-se el cabell va començar a triomfar, aquest pastís també va patir una transformació d’aneguet lleig a cigne. La història el vincula amb Nova York, on al 1920 es va convertir en la firma de l’hotel Waldorf- Astoria i, posteriorment, gràcies al descobriment del colorant, va deixar de ser un simple pastís per ser conegut com una icona rebostera de anomenada Red Velvet.

I en aquest punt és on es va generar la controvèrsia, amb el colorant que li havia donat la fama, ja que per variacions que se’n comercialitzessin, amb glacejat de crema de formatge o sense formatge, amb cacao o sense, era indispensable que portés colorant. Un colorant vermell líquid, nucli de nombroses investigacions que apuntaven a no ser el ingredient més saludable per la salut. Lluny d’esvair-se la mala fama d’aquest colorant, actualment, com a la recepta de l’Alma Obregón, trobem recomanacions de colorant amb pasta, on amb menors quantitats aconseguim resultats perfectes.

De la mà amb els seus orígens al Waldorf- Astoria ens arriba una llegenda urbana, també desmentida,  on una dóna que va quedar molt impressionada pel pastís va demanar-ne la recepta i li van passar una factura de $100. En venjança s’explica que ella  la va anar repartint per tot arreu.  La que realment es va allotjar, en una llarga estada a l’hotel, va ser Marylin Monroe, i qui no l’hagués volgut veure per un forat menjant-se un tros del seu pastís estrella? Marylin Monroe menjant Red Velvet...

Avui dia, cada nou forn o pastisseria de Nova York ha de contar amb aquest pastís sense excuses i la seva demanda comença a desbancar el tradicional pastís de formatge o de xocolata negre. Moltes personalitats famoses se’n confessen devoradors, fins al punt que a Nova York ja promouen un concurs per escollir-ne el millor.

A Sant Cugat encara és un desconegut però, llegint la seva història, no et venen ganes de tastar-lo? El trobaràs a Embassy BCN en porció de pastís i a Alice Cake en format cupcake. Unes bones postres a considerar ara que s’acosta el dia dels enamorats.

Tarta Ta Tin, un cafeteria camaleònica amb espai infantil

Sant Cugat és un formiguer de devoradors de delícies, que en algun moment del dia es reconforten pensant en aquell cafè intens, aquella coca de forner, una galeta xocolatejada, un pa de cereals esponjós… Una espècie santcugatenca molt variada que va des de nois i noies joves que es troben en grup, parelletes, mares, pares, nens, gent més grandeta…tots ells a la recerca d’un espai ideal per assaborir la seva delícia preferida. I avui us proposo un lloc, cèntric i espaiós, ideal per anar-hi amb nens però on també i tenen cabuda la resta de devoradors.

Quan entres a Tarta Ta Tin hi trobes un espai ampli i lluminós, modern i càlid alhora, que fa les feines de cafeteria. Terra de fusta clara, parets i taules a conjunt, motius florals en tons pastel i molt de blanc, sembla el marc ideal per acontentar tota clientela, per variada que sigui.  La cirereta del pastís per les famílies santcugatenques és “la cova”, dit carinyosament, una estança100% infantil on hi ha tot els que els nens puguin necessitar, terra càlid, tauletes, cadiretes, joguines, i altres nens per jugar. 

Dos amplis banys , ben adequats, destaquen en positiu, sobretot amb tanta clientela menuda.

Al seu mostrador i trobareu un tracte agradable i ple de vitalitat, amb la Laia i la MªDolors portant el timó. Us serviran des de entrepanets i flautes, torrades amb mantega i melmelada, pa de pessic, croissanets i pastes, fins a pastissos acabats de fer o xurros amb xocolata desfeta. Tinc pendent tastar el seu Tatin, fa una fila increïble! I pels que sou més d’aperitius, hi trobareu tapetes com braves, croquetes o fruits secs que podeu acompanyar amb un refresc, cervesa o copa de vi. Un pla més que engrescador per seure a la seva terrassa quan s’acosti el bon temps!

Tarta Ta Tin és com una cafeteria camaleònica que canvia d’estil segons les franges horàries. A les sortides d’escola i dissabtes per la tarda és caòticament infantil, ideal per pares. La resta d’horari escolar, vespres, dissabtes i diumenges al matí és un lloc relaxant on llegir o petar la xerrada. En ocasions transformen la seva cova per activitats com tallers de galetes o contacontes, com el que vaig tenir el plaer de fer aquest Nadal. I fins i tot si necessites organitzar un sopars temàtic, celebracions o aniversaris es camuflen a la teva mida.

Tenen molt per oferir, troba la teva franja i gaudeix! 

L’ensaïmada emmascarada, la Reina d’una altra contrada

ens1.jpg

Aquest dissabte, quan vaig anar a esmorzar en un dels forns de Sant Cugat, totes les pastes desfilaven entre tasses i platets, cafès i tallats, entrepans i pastissos. Darrere el mostrador, una delícia em va captivar, amb la seva màscara de sucre glaç i una aparença dolça i melosa. No era la delícia estrella, aquella que tothom demanava, però després de tastar-la crec de veres que ho podria ser.

Aquella deliciosa ensaïmada era la combinació perfecte de vores arrodonides cruixents i plecs tendres, de massa de pa amb aquella finor de mantega, esponjosa, suau com la seda, amb una història difícil d’explicar, i una recepta només a l’abast dels més atrevits.

Amb aquestes característiques no es d’estranyar que, si bé aquesta delícia no és la primera opció en els esmorzar santcugatencs, si ho sigui a altres contrades, llocs amb una tradició de pans i pastissos antiquíssima, remuntant-se al segle XIV. Parlem de l’illa de Mallorca, sens dubte un dels gremis pastissers més antic.

Hi ha qui diu que un general àrab va introduir l’ensaïmada a Mallorca, en la seva conquista.  Al·leguen que deriva de la recepta de la bulema, amb els mateixos ingredients però canviant la mantega de porc per la de llet d’ovella. Altres comparteixen que  l’ensaïmada vingui de la bulema, però apunten a que era un dolç jueu que se li va regalar a Jaume I en la seva conquesta a la illa. Una prova més de que els postres d’avui dia poden ser una herència dels costums i religions dels que històricament, i amb intencions diverses, han passat per aquell terreny.

L’ensaïmada no serà tan demandada com el croissant als nostres forns, però a internet s’hi pot trobar fins i tot webs en nom seu, amb un llarg reguitzell de conjectures i historietes sobre ella. Si el croissant és el nostre Rei, l’ensaïmada és la Reina de Mallorca i és per això que, tot i haver-se escampat per tot arreu, allà l’ensaïmada està reconeguda amb Denominació Específica i posseeix l’etiqueta d’Indicació Geogràfica Protegida.  

Als forns i pastisseries de Sant Cugat, les ensaïmades són més petites, fines i cruixents que les mallorquines, però totes convergeixen en el sabor de la massa, i en quelcom molt important, que pots anar a esmorzar-hi un dissabte i, com jo, menjar-te-la recent feta.

Aquesta setmana, mentre demanis el pa, fes-li un ullet a la delícia emmascarada i deixat caure a la temptació, degustant la Reina d’una altra contrada.

La Cafetera a NY: Bake Crumbs Shop i Georgetown Cupcake

Si a altres post us parlava dels cupcakes de Magnolia Bakery i Baked by Melissa, hi ha dues botigues més d’aquest saborosos pastissets que no us podeu perdre a Manhattan.

Bake Crumbs Shop: Són els cupcakes al més pur estil americà, molt i molt grossos, guarnits amb coloraines, i amb una presentació menys cuidada i un pel matussera. Tenen moltíssima varietat, però tastar-ne uns quants és difícil perquè amb un en tens més que suficient (per dir-vos que un pot portar 500kcal i ja dóna per dos!). Fins i tot fan una mida de cupcake que jo ja el classificaria com a pastís per compartir. El cupcake per això boníssim, suau i molt gustós, molt més bo i fi del que podia semblar exteriorment. Sens dubte s’han de tastar! Vaig estar a la botiga de Lexigton, al costat de Grand Central, i a la de Wall Street, però en podeu trobar per tot Nova York, ja que tenen moltes botigues. 

http://www.crumbs.com/

Georgetown Cupcake: És una botiga molt mona que es troba al Soho, en un dels carrers de botigues de marca. Els seus cupcakes lluny de desentonar en una zona tan chic són d’una mida molt correcte, ben acabats, amb detalls moníssims i amb una qualitat que assimila a Magnolia Bakery, els segons cupcakes més bons de NY, diria jo. És una llàstima perquè l’edifici te una bastida a la façana, i el cartell queda una mica amagat, però l’heu de trobar, us encantarà.

http://www.georgetowncupcake.com/

I a la propera parada us parlaré de les xocolateries de la 5 Ave!

El Bagel, un pa modest de fama mundial

bagel1.jpg

L’altre dia, en un dels forns de Sant Cugat vaig veure que venien bagels i, recordant la meva estada a Nova York, no me’n vaig poder estar de comprar-ne un parell per fer un esmorzar al més pur estil novaiorquès. Davant dels deliciosos bagels, ja només havia de decidir si els combinaria amb dolç o salat, doncs és un agradable acompanyant d’ambdós bàndols. I, mentre ho decidia, que millor que cercar algunes coses d’aquest panet foradat.

El bagel, de la família dels pans, s’elabora tradicionalment amb farina de blat, sal, aigua i llevat, podent-lo trobar amb un toc dolç, amb malta, sucre o mel. La curiositat d’aquesta massa semblant al pa és que un cop amassada, amb la forma de bagel, i deixa reposar 12 hores, es cou en aigua abans de fornejar.

El bagel es troba força extès a casa nostra, tot i que no és ni de bon tros un dels productes més emprat com a consum de pa diari, però a la resta del món, aquest pa rodó i foradat és famosíssim. El seu origen, no és pas als Estats Units, on avui dia és més popular, sinó que apareix cap al 1610 a Cracòvia, Polonia, com a “baigiel” competidor del bublik, un pa prim de farina consumit a la Quaresma. El bagel va arrelar fins a formar part de la dieta nacional polaca. Dels polacs, es va estendre per la comunitat jueva,  va arribar a Londres, i quan els ciutadans europeus i jueus van emigrar a Amèrica del Nord, el bagel va creuar fronteres i es va fer l’amo de la zona .

Els dos estils més coneguts són el bagel de Montreal (fet amb ou i sense sal, cuit amb aigua aromatitzada amb mel, fornejat i amb sèsam per sobre) i el de Nova York ( amb sal i malta, cuit i fornejat tradicionalment). S’acostumen a menjar oberts pel mig, tebis, amb crema de formatge, de salmó, tomàquet o ceba ,i per esmorzar, s’estilen plens d’ou, formatge, pernil o melmelades.

Els vaig obrir pel mig, els vaig escalfar una mica i finalment em vaig decantar per fer-ne un amb mantega i melmelada de maduixa i l’altre amb tomàquet i pernil. Quants records..., amb aquella oloreta, i aquell sabor tan peculiar...El millor, tenir-los tan a prop, al Taller de pa Serrajòrdia.

Chiars, a l’estil més deliciós i proper

Avui us descobreixo un espai que, si bé ja porta uns quants mesos obert, no havia tingut el plaer d’assaborir. A dalt de tot del Carrer Major, davant del Mercat Pere San he pogut tastar un racó tranquil i acollidor, Chiars.  Els seus creadors, que viuen a Sant Cugat des de fa tres anys, desprenen en el seu tracte la il·lusió que posen dia a dia en aquest projecte. Un economista (l’Óscar)  i un professional de la restauració (en Vicenç),  capitanegen  aquesta cafeteria degustació que amaga petites sorpreses pels sancugatencs.

Asseguda en un dels bancs de fusta amb coixins vistosos i desenfadats degusto una tasseta de cafè, mentre em deixo endur per l’espai. Chiars té un encant peculiar, d’aquells que només hereten els baixos d’un edifici amb anys, cantoner i allargassat. Les nombroses finestres, que t’obren la vista al carrer, contrasten amb  els amples ampits de finestra, fruit de les antigues i gruixudes parets de façana. I el conjunt, amb les biguetes de fusta del sostre i la pintura blanca de les parets,  és l’embolcall perfecte per combinar una imatge rústica, moderna i a l’hora plàcida.

Em miro la carta i el menú lleuger del dia, hi ha molt més que cafè. A Chiars s’hi pot esmorzar i berenar, brioxeria, pastissos o entrepans; fer un mos amb varietat de torrades, amanida, cassoleta del dia; i fins i tot fer-hi un aperitiu o un beure a la seva terrassa, situada en una de les placetes peatonals més cèntrica de Sant Cugat. 

Diríem que l’Óscar i en Vicenç hi són pel que et ve de gust, quan et ve de gust, aquell lloc per tenir en ment si ets un bon devorador de delícies. 

I palpant el seu tracte proper, i veient el producte que ofereixen, no és d’estranyar que els santcugatencs coneguin Chiars pel boca-orella, doncs la seva senya d’identitat és oferir una selecció de productes de proximitat amb un elevat nivell qualitatiu. Són distribuïdors de pa i brioxeria Turris, pel que pots trobar-hi i comprar el pa i pastes, en menor varietat però servides pel mateix Turris Sant Cugat. El mateix pa o brioxeria Turris que pots degustar i que fan servir per fer els entrepans, unes delícies salades farcides amb els gustosos embotits de Can Grífols, de la mateixa plaça.

Els productes Turris no van sols, comparteixen aparador amb pastissos i galetes que elaboren personalment amb productes Granel, també a Pere San, i fins i tot hi pots trobar melmelades de temporada artesanals de contrades pirinenques. Com deia, petites sorpreses que no podeu deixar de descobrir en persona.

Abans de marxar, l’Óscar em va parlar d’una xocolata desfeta preparada al moment que em persegueix en somnis, no trigaré en deixar-me atrapar i degustar-la en aquest racó que acabo de descobrir, tan plaent com proper. 

La Cafetera al Contacontes de Reis "L'Arlet, l'estrella reial"

Aquests dies em veureu per Sant Cugat repartint els flyers i contes de l’activitat que he preparat per aquest Nadal, juntament amb la meva companya Diana Vidal de www.janpetit.cat .

Estic molt il·lusionada perquè hem preparat una trobada que combina una activitat infantil en un espai de delícies, amb el resultat que avui us presento!

Contacontes: L'Arlet, l'estrella reial (Gener 2014 Activitat gratuïta)

T’esperem el dissabte 4 de gener, de 11:00 a 12:30h, a la cafeteria amb espai infantil Tarta Ta Tin. Un conte de Reis inèdit, per als més petits de la casa, per gaudir d'un matí diferent mentre prepares l'arribada dels Reis.

Explicarem el conte, ens pintarem la cara i farem un petit esmorzar! 

(Clica aquí per descarregar el conte de L'Arlet, l'estrella reial en pdf)

I també t’enduràs una estrella amb el teu nom i un exemplar del conte!

Durant aquests dies podràs trobar exemplars del conte distribuïts a locals de Sant Cugat com bliblioteques, llibreries, cafeteries i pastisseries. Potser caurà a les teves mans un bonic flyer indicant el dia, hora i lloc de la trobada, el reconeixeràs per una divertida estrella reial somrient-te des del paper.  I també pots trobar el Contacontes al programa d'activitats nadalenques de l'Ajuntament!

Amb la col·laboració de Tarta Ta TinBoolino i ByMont (il·lustració)

Amb aquest Contacontes obro un nou any d’activitats, amb moltes idees perquè locals de delícies i sancugatencs/ques ens divertim plegats. Acomido els Llumenets, Les galetes que es disfressen, el misteri de Seràs la meva tinta, els ja famosos Cuguis, El croissant que volia anar a l’escola...nous personatges i sorpreses ens esperen! No t’ho perdis!

Mou-te. El secret de La Cafetera!

run.jpg

La nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve…pastissets de Pare Noel, torrons, polvorons, panettones…aquests dies visc en un paradís de delícies desfilant per les taules de menjars familiars, un dia i un altre. I, si molts (i moltes) durant l’any ja m’heu preguntat com m’ho faig per tastar tantes delícies, avui us en descobriré el secret!

Pantaló llarg, jaqueta tèrmica, protecció pel coll i esperar les hores de sol per sortit a fer uns saltirons! No sóc una gran corredora, però una de les millors maneres de mantenir-se és córrer, o ni això, potser em quedo en trotar. Surto de l’Hospital General, fins a Mirasol, fins a Sant Cugat (quan em motivo), i cap a casa, un trosset agradable on et creues amb molta gent que intenta moure’s una miqueta.

Pel camí em distrec mirant els altres runners, un que sembla que s’entreni per fer curses, tot equipat, amb molts quilòmetres per davant, un que sembla fugir per un moment dels menjars, de les trobades familiars, buscant un espai íntim a la carrera. Hi ha qui surt amb tota la família, les amigues que aprofiten per fer-la petar, els motivats per millorar la salut, els que surten per la necessitat de sentir-se vius...i em pregunto, algun d’ells serà devorador de delícies? Si més no, per un motiu o altre, tots tornem satisfets a casa.

Ara que fa fred sempre costat una mica però, pel camí, m’he distret jugant al meu Candy Crush particular. Al primer nivell, a la corba de Can Cabassa, he eliminat els deliciós trossets de torró de Xixona que em fa perdre els sentits, al segon nivell, seguint les vies de ferrocarril, m’he desfet de les neules devorades, i a Mirasol hi he arribat agrupant aquells delictes de polvoró d’ametlla que em van caure a les mans per Nadal.  A la tornada fins a casa, ja molt més suportable, m’ha acompanyat l’agradable sensació de sentir que, tot i les festes, els muscles encara hi són, a les cames, al tors... quan arribo a casa, encara que cansada, somric, quatre abdominals i feina feta! Demà passat hi tornaré, però fins aleshores alguna delícia em captivarà pel camí i no em farà res devorar-la!

Sóc fidel a les delícies i, per tant fidel a la carrera. I tu, devorador de delícies, què fas per mantenir-te?

Els polvorons es desvesteixen per Nadal

polvoron4.jpg

Primer van ser les  fines neules, després l’esponjós panettone i, aquesta setmana li toca el torn a la delícia embolicada, la que es desfà a la boca, aquella que es desvesteix quan tots anem de gala.

Per tradició familiar, els polvorons no han estat mai dins les postres nadalenques de casa, tot i que, juntament amb els torrons, són el dolç nadalenc més consumit d’arreu. No podia faltar dins l’apartat de delícies nadalenques de La Cafetera i és per això que, a l’hora de parlar-ne, he hagut d’intimar amb aquest dolç i, de retruc, amb els seus orígens.

N’he trobat al Serrajòrdia, al Turris, a Roura (Turull), al Sàbat, Crustó...de moka, de trufa, d’ametlla, de xocolata i licor i, a més a més, de qualitats i preus molt diferents. Però abans d’acabar amb el meu tastet no podia perdre l’oportunitat d’aconseguir uns exemplars de Estepa, d’on són originaris, i d’Antequera, també amb molta anomenada.

La curiositat? Descobrir que en seu dia, una dona emprenedora d’Estepa va ser-ne la impulsora, quan va aconseguir fer més sec i duradors els seus famosos “mantecados”.  Els va embolicar i va fer que el seu marit transportista els anés venent per tots els mercats per on passava. Avui dia Estepa te fins a 30 fàbriques de polvorons.

Aquests dies he tastat unes quantes d’aquestes delícies de mantega, farina i sucre, i per descomptat ja tinc el meu preferit, artesà i de qualitat suprema. N’agafo un entre els dits, ja amb aquella oloreta característica. Noto el tacte suau del seu embolcall  blanquinós i lleuger. Faig girar les puntes, amb un frec inconfusible, com qui desembolica un regalet, i en la primera mossegada un festí d’ametlla m’envaeix els sentits. Un polvoró trencadís i sedós se’m desfà a la boca. En vols?