El croissant, un homenatge als forners?

croissant.jpg

Avui us parlo de la delícia de la setmana des d’un altre angle, més literari. D’articles de croissants en trobareu molts a la xarxa i tenia ganes de fer alguna cosa diferent, sense deixar de descobrir-vos-en coses. Vaig a esmorzar-ne un m’acompanyeu?

Em deixo caure en una de les taules més lluminoses, cercant el sol que mentre creua els vidres m’acarona. L’aroma de pa vesteix cada racó, cada petit detall d’aquest  deliciós forn. És prou aviat per notar-me la son arrapada a la pell, però la gana sembla que desperta, ansiosa i llaminera.  Acostumo a pensar que el despertar, si és seguit d’un dolç esmorzar, m’aplana el dia. I no em sento sola perquè al meu voltant gent variada però silenciosa pren lloc pel seu festí. 

Alguns demanen sucs, altres cafès. Hi ha els que trien fins el més mínim detall, hi ha els que deixen triar el cambrer, aquell conegut que cafè a cafè es torna confident.

Espero el meu torn mentre em perdo en l’anar i venir de la gent que passa, amb la fresca de març adherint-se als seus abrics. Amb miro al reflex del vidre, amb les parpelles encara mig closes i puc veure com s’acosta el meu croissant, les meves forces.

Sempre he pensat que el croissant té quelcom d’especial, només cal veure quants del meu voltant l’han escollit, per assaborir o endrapar, començant-lo pel mig o per les puntes, per sucar-lo al cafè o, com jo,  per guardar-ne un mos pel final. Mentre li separo les potes passejo la mirada per altres taules i em pregunto si saben d’on va venir. Alguns pensaran que és francès, sense ser una mentida, sense ser la veritat, i només els més devoradors de delícies sabran que va néixer d’una llegenda, com a dolç commemoratiu de la victòria de la ciutat de Viena en front dels otomans.

Remeno el cafè i embolico la tasseta amb les mans, com si la seva energia fos capaç de saltar-me al damunt i trepar per les mans. Mentre miro cap a l’obrador en faig un xarrup, càlid, gustós, i sembla que aquell que m’alça les parpelles comenci a pencar. El forner, un vell conegut, prepara una altra safata de croissants, amb delicadesa, tot meticulós. El recordo un dia parlant-me de quan era el jove aprenent del seu pare, somiant per les nits en aconseguir fer el millor dels croissants, cruixent per fora, melós per dintre, amb aquell toc de mantega que se’t fon a la boca, treballant una vegada i una altra la pasta fullada somni rere somni, buscant la perfecció...”Els croissants et classifiquen com a forn” em deia, i mentre li trec les banyes al meu croissant puc assegurar que tants maldecaps van donar bons fruits.

En un instant devoro la part central i vaig a per les cruixents banyes, les que representen les punxes de la lluna creixent  que li dóna nom. Un nom primer alemany (Halbmon) i després francés (Croissant) que segueix amagant una antiga mofa cap a aquella bandera otomana que va perdre la batalla, que onejava una lluna creixent rendida i humiliada.

Del croissant ja només en queden les restes, quatre esquitxades dolces perdudes pel plat. Mirant l’hora degusto l’últim bri de cafè. El temps d’esmorzar ha passat implacable i em reclama per anar a treballar, per aterrar aquesta volada de pensaments sense solta. Però un encara cueja, l’últim per tornar al niu. Va dels forners, de la seva feina, de les delícies que tenen gust a obres d’art... M’estranya que quan van salvar Viena, quan treballant de matinada van poder alertar als soldats de que els otomans atacaven de nit, no els fessin un monument...Ben mirat el monument el van fer ells, petits monuments que perduren dia a dia, aquests croissants que es fornegen arreu del món i que, coneixent la història, clarament els homenatgen.

Amb l’últim pensament lligat, començo a ordenar mentalment l’agenda del dia, demà mentre esmorzi hi haurà més temps perquè s’alcin. Em pujo al tren, amb el dia aplanat i una certesa: el croissants certament són especials.

A tu no t’ho semblen? Deixa el teu comentari, que voli el teu pensament.

I per descobrir més coses sobre el croissant no et perdis l’article de Jordi Luque Vive Le Croissant

El Bagel, un pa modest de fama mundial

bagel1.jpg

L’altre dia, en un dels forns de Sant Cugat vaig veure que venien bagels i, recordant la meva estada a Nova York, no me’n vaig poder estar de comprar-ne un parell per fer un esmorzar al més pur estil novaiorquès. Davant dels deliciosos bagels, ja només havia de decidir si els combinaria amb dolç o salat, doncs és un agradable acompanyant d’ambdós bàndols. I, mentre ho decidia, que millor que cercar algunes coses d’aquest panet foradat.

El bagel, de la família dels pans, s’elabora tradicionalment amb farina de blat, sal, aigua i llevat, podent-lo trobar amb un toc dolç, amb malta, sucre o mel. La curiositat d’aquesta massa semblant al pa és que un cop amassada, amb la forma de bagel, i deixa reposar 12 hores, es cou en aigua abans de fornejar.

El bagel es troba força extès a casa nostra, tot i que no és ni de bon tros un dels productes més emprat com a consum de pa diari, però a la resta del món, aquest pa rodó i foradat és famosíssim. El seu origen, no és pas als Estats Units, on avui dia és més popular, sinó que apareix cap al 1610 a Cracòvia, Polonia, com a “baigiel” competidor del bublik, un pa prim de farina consumit a la Quaresma. El bagel va arrelar fins a formar part de la dieta nacional polaca. Dels polacs, es va estendre per la comunitat jueva,  va arribar a Londres, i quan els ciutadans europeus i jueus van emigrar a Amèrica del Nord, el bagel va creuar fronteres i es va fer l’amo de la zona .

Els dos estils més coneguts són el bagel de Montreal (fet amb ou i sense sal, cuit amb aigua aromatitzada amb mel, fornejat i amb sèsam per sobre) i el de Nova York ( amb sal i malta, cuit i fornejat tradicionalment). S’acostumen a menjar oberts pel mig, tebis, amb crema de formatge, de salmó, tomàquet o ceba ,i per esmorzar, s’estilen plens d’ou, formatge, pernil o melmelades.

Els vaig obrir pel mig, els vaig escalfar una mica i finalment em vaig decantar per fer-ne un amb mantega i melmelada de maduixa i l’altre amb tomàquet i pernil. Quants records..., amb aquella oloreta, i aquell sabor tan peculiar...El millor, tenir-los tan a prop, al Taller de pa Serrajòrdia.