De la mà de les barres torçades, descobrim Crustó

Fa més de dos anys que Crustó va aterrar a Sant Cugat i des d’aleshores les seves conegudes barres torçades i altres delícies s’han convertit en fermes candidates a passejar pels carres del nostre braç i fins a taula. Juntament amb altres establiments dedicats a la cultura del pa, Crustó contribueix a l’elevat grau d’exquisidesa que trobem en productes com el pa, el dolç, el cafè i el salat,  entre altres snacks.

La seva activitat central es basa en oferir, el que anomenen “pa de tota la vida”, un pa artesanal elaborat seguint els processos  tradicionals,  destacant com a ingredients clau la massa mare i el temps. El de Sant Cugat és el quart establiment de la cadena Crustó nascuda de la iniciativa de Rafael Campos i Ronit Stern, una parella amb la voluntat d'oferir als ciutadans la millor qualitat envoltada d’un entorn acollidor.

L’espai, situat en una de les cantonades més concorregudes de Sant Cugat, disposa d’una privilegiada façana corba, vestida de marcs vidriats, que li aporten llum, visibilitat i, quan el temps acompanya, la possibilitat d’obrir finestres i aconseguir una unió amb l’exterior molt més que agradable. El seu interior, seguint la  imatge Crustó amb mobles de fusta envellida, paviment hidràulic , colors alegres i mostradors llaminers, et transporta a una típica boulangerie amb vistes al seu obrador, combinada amb detalls de bistro on sentir-se a gust degustant àpats lleugers com amanides i sandwich.

Dins dels meus preferits, la seva napolitana, la magdalena farcida de xocolata i qualsevol dels seus pastissets en forma de tartaleta, deliciosos!

 

Per Reis, figuretes, corones i faves!

Tortell.jpg

Avui no podeu faltar a la vostre pastisseria. És un d’aquells diumenges de l’any que totes les pastisseries s’arremanguen les mànigues per despatxar milers i milers de tortells de Reis, aquest dolç de massa de brioix farcida de massapà (ara també de nata, crema o trufa) que precedeix l’arribada dels Reis Mags d’Orient.

A Sant Cugat, forns i pastisseries fa dies que els elaboren i els venen, per aquells que es volen entrenar a trobar la figureta abans del dia assenyalat, devoradors de delícies sens dubte! I a les xarxes socials, pots veure fins i tot vídeos de com els fan, el mateix tortell però amb un toc diferent amb cada mestre, el del Turris, el del Serrajòrdia, Sàbat, Turrull, Crustó…perquè puguis triar la massa, textura, fruites i decoració que més t’agradi.

El tortell de Reis és una tradició molt maca, seguida per grans i petits, que fa que quan tornes de la cavalcada de Reis continuï la màgia fins a mitja nit. Recordeu que heu d’anar a dormir aviat! A casa meva sempre s’ha fet el tortell de Reis, s’ha coronat el rei i s’ha continuat amb el ritual de deixar unes sabates ben netes al costat de la finestra, i aigua i pa pels camells. Encara que siguis gran és important seguir-ho fent, mai se sap el que un si pot trobar  l’endemà!

Però tornant al tortell , un dolç antic com hem vist que ho són tots els nadalencs, amb llarga tradició, no a tot arreu si troba la figureta i la fava, o no a tot arreu volen dir el mateix. En els temps dels romans ja menjaven tortells, decorats amb panses i figues, però només hi ficaven la fava. Li donaven tortells als pobres i al que li tocava la fava les autoritats li donaven un obsequi o li concedien un benefici social o familiar. També córrer la llegenda de que hi ficaven una moneda, repartien el tortell als esclaus i al que li tocava la moneda aconseguia la llibertat.

A altres països com a Suïssa, fan un tortell sense forat, més semblant a un  pa de pagès en forma de corona, i hi amaguen una figura blanca, que també et fa ser coronat. A Grècia l’anomenen Vasilopita, el mengen per  Cap d’any i encara hi posen un amoneda de veritat. El que la troba te un premi, ja sigui de l’empresa on treballa, o fins i tot si li toca a un jugador de futbol li poden arribar a donar una prima. A Estats Units trobem el famós Queen’s Cake, que ve de Luisiana, porta un nen Jesús a dins i el que el troba paga el tortell de la setmana següent. És una tradició que s’allarga fins a Carnestoltes així que van comprant tortells cada setmana fins a Febrer, us imagineu? Es complementa amb el King’s cake que és el que mengen els homes.

Us deixo, que m’he de preparar per la cavalcada! Ja tinc el meu tortell preparat per la tornada i aquell vers que diu:

Si tu la fava has trobat. paga el tortell sens recança, i no perdis l’esperança perquè seràs ser afortunat.

I si et surt la figureta, no et quedarà més remei que ser ésser coronat com rei, d’aquesta festa distreta.

Els polvorons es desvesteixen per Nadal

polvoron4.jpg

Primer van ser les  fines neules, després l’esponjós panettone i, aquesta setmana li toca el torn a la delícia embolicada, la que es desfà a la boca, aquella que es desvesteix quan tots anem de gala.

Per tradició familiar, els polvorons no han estat mai dins les postres nadalenques de casa, tot i que, juntament amb els torrons, són el dolç nadalenc més consumit d’arreu. No podia faltar dins l’apartat de delícies nadalenques de La Cafetera i és per això que, a l’hora de parlar-ne, he hagut d’intimar amb aquest dolç i, de retruc, amb els seus orígens.

N’he trobat al Serrajòrdia, al Turris, a Roura (Turull), al Sàbat, Crustó...de moka, de trufa, d’ametlla, de xocolata i licor i, a més a més, de qualitats i preus molt diferents. Però abans d’acabar amb el meu tastet no podia perdre l’oportunitat d’aconseguir uns exemplars de Estepa, d’on són originaris, i d’Antequera, també amb molta anomenada.

La curiositat? Descobrir que en seu dia, una dona emprenedora d’Estepa va ser-ne la impulsora, quan va aconseguir fer més sec i duradors els seus famosos “mantecados”.  Els va embolicar i va fer que el seu marit transportista els anés venent per tots els mercats per on passava. Avui dia Estepa te fins a 30 fàbriques de polvorons.

Aquests dies he tastat unes quantes d’aquestes delícies de mantega, farina i sucre, i per descomptat ja tinc el meu preferit, artesà i de qualitat suprema. N’agafo un entre els dits, ja amb aquella oloreta característica. Noto el tacte suau del seu embolcall  blanquinós i lleuger. Faig girar les puntes, amb un frec inconfusible, com qui desembolica un regalet, i en la primera mossegada un festí d’ametlla m’envaeix els sentits. Un polvoró trencadís i sedós se’m desfà a la boca. En vols?

Panettone, el dolç nadalenc de la bella Itàlia i més enllà

panetone.jpg

Aquesta setmana el Panettone pren el relleu a les neules com a delícia nadalenca. En els últims anys aquest dolç d’origen milanès s’ha guanyat un lloc dins dels dolços nadalencs de casa nostra. Avui passejant per Sant Cugat el pots veure a tots els aparadors de forns i pastisseries (Serrajòrdia, Crustó, Turris, Vallespà...) i és que, al meu parer, està deliciós en totes les seves versions.

A Itàlia, el panettone prové d’una història sovint variava, però que sempre afirma que el seu lloc de naixement es troba a Milà. La paraula " panettone " deriva de la paraula "Panetto ", una petita coca de pa. El sufix augmentatiu italià (pronunciat " o - ne" ) canvia el significat a "gran pastís".

Els orígens d'aquest pastís semblen ser molt antics, remuntant-se a l'Imperi Romà, quan els antics romans s’endolcien amb un pastís de llevat amb mel. 

Al llarg dels segles aquest "alt , pastís de fruites amb llevat" es mostra en un quadre del segle XVI per Pieter Brueghel el Vell i s'esmenta en un llibre de receptes escrit pel cuiner personal de papes i emperadors durant l'època de Carles V.

És un dolç de renom i no és d’estranyar que, a part de ser preparat i gaudit durant Nadal i Any Nou a Itàlia, també ho sigui al sud-est de França , Portugal , Brasil, Perú , Malta , Alemanya, Suïssa , i fins i tot en alguns indrets d’Amèrica del Sud a substituït el tortell de reis.

El panettone tradicional té forma de cúpula, amb base cilíndrica, d’uns de 12-15 cm d'alt, per a un panettone d'1 kg. També se’n fan amb altres bases, com ara un octàgons, o un tronc de con amb la secció d’estrella (anomenat Pandoro).

L’elaboració d’aquest dolç és fruit d’un llarg procés de diversos dies que implica el curat de la massa, que és àcida , similar a la massa mare, donant a la coca les seves característiques distintives d’esponjositat. Acostumen a afegir-hi  taronja confitada, llimona, i la ratlladura de la llimona, i també les panses de raïm, que s'afegeixen en sec. En trobareu altres variacions com ara llis o amb xocolata.

Jo ja he aprofitat per comprar-me’n un d’individual i fer un tastet abans de les festes. Durant aquests dies miraré de tastar-ne tant d’elaboració italiana com santcugatenca i us ho explico!

Fi de Festa Sant Cugat 2013! (amb els Cuguis)

Avui us presento presento el video muntatge del Fi de Festa Sant Cugat 2013, amb els Cuguis i les imatges de la festa que han cedit Cugat.cat, Diana Vidal (de Jan Petit), Javier Gimeno, Pablo Martínez, Lluïsa Garcia, Aina Llobet, Elena Mas, Marc Roig, Mariona Cases, Ramón Palau, Pere Tomàs, Oriol Bertrán, Ana Díez i Neus Batlle. Moltes gràcies a tots!!!

Els cuguis se'n van de festa! Festa Major 2013!

No et perdis el video muntatge d'aquestes festes!Et divertiràs! Participa-hi enviant la teva foto per omplir la última tornada de la cançó! 

Envia la teva foto a lacafeteradesantcugat@gmail.com  

Espero que us agradi!