Carrot Cake, una delícia de fons carregada de propietats

Carrot-Cake-2.jpg
Imatges de gimme some oven.  Recepta vegetariana i vegana.

Imatges de gimme some oven. Recepta vegetariana i vegana.

Algunes de les delícies més famoses han nascut de les mans d’un prodigi pastissers, o han estat fruit d’una recepta fallida que sorprenentment va acabar amb èxit. Delícies d’esprint que, un cop descobertes, han triomfat saltant de ciutat en ciutat vertiginosament.  Però avui no parlem d’una delícia d’esprint, sinó de fons, una delícia que va sorgir per la necessitat que generava el seu ingredient principal i que, amb el temps, la gent ha anat apreciant fins que ha esdevingut mundialment coneguda.

Parlem del pastís de pastanaga, més conegut arreu com a Carrot Cake. Un dels pastissos més buscats a les xarxes i, fins i tot aquí, més cercat pel nom anglès que l’ha internacionalitzat que pel català. S’ha fet tan conegut que no és difícil de trobar a molts dels establiments on fem el cafè, sobre tot a Barcelona, però també a Sant Cugat (com al Chiars, al Somewhere Cafe o al Crustó, en forma de mini plumcake).

I en dic delícia de fons perquè, la pastanaga, s’ha utilitzat per fer pastissos dolços des de l’època medieval, uns temps en els que els edulcorants eren minsos i cars i les pastanagues, que tenen més sucre que qualsevol altre vegetal, eren molt més fàcils d’aconseguir. En aquest cas quelcom va fer que, tot hi tenir el sucre a l’abast, aquesta pastanaga mai arribés a ser substituïda.

Primer la van mantenir perquè endolcia i era econòmica; després perquè formava part d’un pastís que, per les seves característiques d’humitat i densitat, aguantava més que la resta; més tard perquè se’n va reconèixer l’esponjositat i el sabor; i, avui dia, el nostre interès per les propietats dels aliment ens fan veure en la pastanaga una arrel amb múltiples propietats, depuratives, tonificants, preventives...vitals. Una cursa de fons, cap a l’èxit i el reconeixement, que el pastís de pastanaga ha sabut dur fins al seu merescut reconeixement.  

Però que en sabem d’aquesta delícia? L’altre dia us en descobria el seu origen a Suiza on, des de mitjans del segle XIX, l’anomenada  Rübelitorte ha estat un dels pastissos més populars, especialment als aniversaris infantils i celebracions.

Certament, pel nom, li hagués atorgava una altra identitat i és que la seva gran popularitat va esclatar  a Gran Bretanya, degut al racionament de la Segona Guerra Mundial. Tant va enfervorir els britànics que al 2011 el Carrot Cake va ser votat el pastís preferit al Regne Unit.

Un pastís que també va apassionar als Estats Units on, després d’arribar-hi al 1960, es va popularitzar fins a convertir-se en un pastís de menú, present a tots els establiments, coronat al cinquè aliment més de moda dels 70. I d’aquí a l’estrellat!

Al tastar-lo trobareu un pastís elaborat com un pa de pessic, una mica més dens (ja que hi afegim la pastanaga triturada a la massa), amb molta molla, gustós.

El trobareu combinat amb nous, canyella, panses, ametlles… i acabat amb sucre glaç i kirsch (licor de cirera) a Europa, cobert de crema de formatge a Estats Units, i fins i tot amb unes mini pastanagues de massapà colorat que acostumen a decorar la gran varietat de cupcakes i galetes de pastanaga que es troben al mercat.

El millor? El pastís de pastanaga és una delícia que ens dóna moltes opcions per convertir-la en quelcom saludable. No podem eliminar el sucre del tot, ja que aporta cos i textura a la massa, però en podem reduir força la quantitat, afegir-hi més pastanaga i degustar-lo sense cobertura, també deliciós. Un exemple el trobeu a la recepta de Cuina per llaminers, basada en el pastís americà però reduint-ne el sucre i animant-nos a afegir-hi més pastanaga.

I pels que us agrada anar més enllà, dins la gran varietat de receptes que podem trobar per internet procedents de llocs on han experimentat molt més que nosaltres amb aquest pastís, trobem fins i tot versions veganes i sense gluten, com la que veieu en imatges, juntament amb el seu link.

Si encara no coneixeu aquesta delícia no deixeu de caure en la temptació! Jo ja hi he caigut i vosaltres?

Un dolç despertar de dissabte a Chiars

Fa un any us parlava de Chiars com un dels meus descobriments, per fer-li lloc a la llista de cafeteries i degustacions dels devoradors de delícies santcugatencs/ques. Al post Chiars, a l’estil més deliciós i proper presentava l’envoltori d’aquest racó antic i modern alhora,  i l’Óscar i en Vicenç, els mestres de cerimònia ideals per qualsevol esmorzar, berenar o mos que es presenti.

I avui hi torno, passant del contenidor al contingut, perquè aquest espai és com aquella bosseta de llaminadures que et donen quan ets nen i hi ha un aniversari. Una bosseta per mirar amb delit, amb un interior a vessar de petites llepolies variades que ens morim de ganes de tastar. 

Chiars és aquesta bosseta i, en paral·lel al símil de les llaminadures, el seu mostrador i prestatges ens ofereixen delícies variades, saludables i de qualitat.

És dissabte al matí, i la plaça Pere San bull de paradetes. A Chiars ja fa estona que ha començat l’activitat i tot és a punt per atendre la clientela. En Vicenç i companyia semblen ben desperts i una salutació enèrgica i espontània floreix a cada obrir de porta.

Entro i ressegueixo el mostrador de plaers dolços, què esmorzaré? Hi trobo ensaïmades, donuts, magdalenes normals, de iogurt amb fruits vermells, de xocolata, croissants de mantega, amb i sense xocolata, un bon assortiment de brioxeria Turris del dia... Venia decidia pel gustós croissant de mantega però arribo al pastís de pastanaga artesà del Vicenç i hi caic de quatre grapes.

Sec en una de les taules, al costat d’una de les coquetes finestres que tan m’agraden. Per acompanyar-lo m’he decantat pel cafè amb llet, un cafè 100% aràbic que pots combinar amb llet desnatada, de soja, de civada...Encara fumeja mentre enfonso la cullereta al pastís, finíssim. Mentre el degusto, aquesta cantonada de Sant Cugat és un degoteig de gent que ve a comprar pa, doncs s’hi pot trobar una selecció del pa Turris del dia. Hi trobareu el pagès de mig, pa de motllo normal i de viena, xusco normal i de cereals, baguette clàssica, barra integral, la Turris, plumcakes...no hi ha tot l’assortiment que podeu trobar a la botiga Turris però, com li diu en Vicenç a una de les clientes, si voleu alguna altra varietat Turris us la poden portar i fins i tot els hi podeu fer encàrrecs.

Al meu costat algú inicia la temporada de xurros, aquest matí ja és fresc i una bona xocolata ja no està de més. Els protagonistes són de la Xurreria Sant Cugat, uns xurros escollits per la qualitat que empara aquesta famosa xurreria, a la que també s’hi poden trobar productes sense gluten. Segur que si els vols degustar a Chiars, només els hi has de dir.

Remeno el cafè amb llet, i m’adono que fins i tot la gent de Feliu Grifuls, també a la plaça Pere San, ve a tastar els seus deliciosos embotits guarnint els entrepans del mostrador, també fets amb pa Turris. Ara entren les de la botiga del costat, una veïna amb la filla...la gent es coneix i l’ambient és d’allò més agradable.

Amb la panxa contenta, arribar l’hora de marxar, amb la sensació d’un dolç despertar de dissabte. Ja cap a la porta els ulls se m’encallen a la filera de melmelades artesanes de Cal Casal (Alt Urgell) de maduixa, de taronja amarga,... la de peres ha d’estar...i al baixar la mirada caic sobre les galetes de Chiars, les triomfadores dels berenars infantils, no me’n puc estar i me’n emporto unes per acompanyar el cafè de la tarda.

M’acomiado, no sense abans guinyar l’ullet a la resta de delícies salades que també podeu degustar en aquest establiment, què me’n dieu d’un vermut Miró, acompanyat de productes Espinaler i unes patates artesanes (Duna) d’Igualada?

Començo a baixar el Carrer Major pensant en la meva propera visita, sens dubte per venir-hi a buscar aquells torrons tan bons que porten de L’Espluga de Francolí, enguany també amb opció sense gluten.

Al fons ja veig aquelles parets de pedra tan boniques, que tots coneixem, sota el pàl·lid sol de tardor.

Chiars i monestir, una combinació magistral a punt per ser devorada.

Coneixes Chiars? Què és el que més t’agrada d’ells?

Recorda que, aquest mes, el teu comentari al bloc de La Cafetera té recompensa en forma d’un mos deliciós a Chiars! "Un comentari per un mos deliciós" Participa-hi! Digues la teva!

Melmelades i confitures, les fruites més dolces

M’agrada la melmelada, la confitura, sobretot el diumenge per pintar les torrades d’aquells colors brillants, de pedres precioses, de sucre, de fruita.

Un dia anava visitant poblets de l’Empordà i, de com i volta en un petit municipi anomenat Torrent, vaig descobrir el Museu de la Confitura. ( www.museuconfitura.com )

D’aquest encantador i dolç museu, com a bona devoradora de delícies, en vaig sortir ben aprovisionada i també en vaig aprendre moltes coses.

Melmelades i confitures van aparèixer segles enrere, seguint les tècniques que s’anaven descobrint per conservar els aliments de manera natural. En els romans és on es troben les primeres conservacions de fruites i flors amb mel, i quan els àrabs van introduir el sucre a Europa, van néixer les melmelades i confitures.

Passats els anys, les conserves van deixar de ser un bé de necessitat per ser un capritx, reclamat per reis i reines, que atreia l’atenció de alquimistes, científics i santes.

La base d’aquestes delicioses conserves és la pectina, que es troba en major o menor quantitat a les fruites. 

Aquesta, en coure, es converteix en gelatina i permet que la melmelada qualli. Les fruites que en tenen menys, com mores, maduixes o préssecs s’han d’ajuntar amb altres fruites o afegir pectina artificial.

En l’actualitat es fan melmelades de molts sabors, fins i tot per combinar amb peixos i carns. El món de les melmelades a entrat també a les cuines elaborades i sens dubte tenen un gran futur.

A Torrent hi fan confitures i melmelades artesanes, amb més de 100 varietats, representades en una curiosa taula periòdica on en podem trobar de tan estrafolàries com melmelada de cafè, rossinyol, cava o fonoll. Algunes d’elles han estat guardonades a concursos europeus com la melmelada de taronja amarga, de llimona amb maria lluïsa, o de taronja, romaní i pebre negre de Rimbas. No us perdeu la seva pàgina on, a part de sabors sorprenents, hi trobareu la història detallada de la delícia i del museu.

A Sant Cugat  podeu trobar les melmelades del Museu a La Lleteria del Mercat de Torreblanca. També podeu trobar altres melmelades artesanes a Chiars (Cal Casal. producte de temporada, plàtan amb xocolata, kiwi, poma i pera, maduixa, .....)i Casa Ametller (Can Bech)

Chiars, a l’estil més deliciós i proper

Avui us descobreixo un espai que, si bé ja porta uns quants mesos obert, no havia tingut el plaer d’assaborir. A dalt de tot del Carrer Major, davant del Mercat Pere San he pogut tastar un racó tranquil i acollidor, Chiars.  Els seus creadors, que viuen a Sant Cugat des de fa tres anys, desprenen en el seu tracte la il·lusió que posen dia a dia en aquest projecte. Un economista (l’Óscar)  i un professional de la restauració (en Vicenç),  capitanegen  aquesta cafeteria degustació que amaga petites sorpreses pels sancugatencs.

Asseguda en un dels bancs de fusta amb coixins vistosos i desenfadats degusto una tasseta de cafè, mentre em deixo endur per l’espai. Chiars té un encant peculiar, d’aquells que només hereten els baixos d’un edifici amb anys, cantoner i allargassat. Les nombroses finestres, que t’obren la vista al carrer, contrasten amb  els amples ampits de finestra, fruit de les antigues i gruixudes parets de façana. I el conjunt, amb les biguetes de fusta del sostre i la pintura blanca de les parets,  és l’embolcall perfecte per combinar una imatge rústica, moderna i a l’hora plàcida.

Em miro la carta i el menú lleuger del dia, hi ha molt més que cafè. A Chiars s’hi pot esmorzar i berenar, brioxeria, pastissos o entrepans; fer un mos amb varietat de torrades, amanida, cassoleta del dia; i fins i tot fer-hi un aperitiu o un beure a la seva terrassa, situada en una de les placetes peatonals més cèntrica de Sant Cugat. 

Diríem que l’Óscar i en Vicenç hi són pel que et ve de gust, quan et ve de gust, aquell lloc per tenir en ment si ets un bon devorador de delícies. 

I palpant el seu tracte proper, i veient el producte que ofereixen, no és d’estranyar que els santcugatencs coneguin Chiars pel boca-orella, doncs la seva senya d’identitat és oferir una selecció de productes de proximitat amb un elevat nivell qualitatiu. Són distribuïdors de pa i brioxeria Turris, pel que pots trobar-hi i comprar el pa i pastes, en menor varietat però servides pel mateix Turris Sant Cugat. El mateix pa o brioxeria Turris que pots degustar i que fan servir per fer els entrepans, unes delícies salades farcides amb els gustosos embotits de Can Grífols, de la mateixa plaça.

Els productes Turris no van sols, comparteixen aparador amb pastissos i galetes que elaboren personalment amb productes Granel, també a Pere San, i fins i tot hi pots trobar melmelades de temporada artesanals de contrades pirinenques. Com deia, petites sorpreses que no podeu deixar de descobrir en persona.

Abans de marxar, l’Óscar em va parlar d’una xocolata desfeta preparada al moment que em persegueix en somnis, no trigaré en deixar-me atrapar i degustar-la en aquest racó que acabo de descobrir, tan plaent com proper.