Hot Bread Kitchen, on la solidaritat esdevé un ingredient del pa

Avui us presento un projecte, dut a terme a Nova York, que em va cridar molt l’atenció. El motiu? L’ utilització del pa com a eina de cohesió social, emprenedoria i innovació.

Us parlo de Hot Bread Kitchen, una organització sense afany de lucre que, amb un pa sota el braç, va començar a caminar al 2007. La seva fundadora Jessamyn Waldman portava ja 10 anys treballant en ONGs americanes quan, fascinada per la gran varietat de pans que es troben a totes les cultures, va veure la possibilitat de trobar en el pa una font de sortida per col·lectius que, des de diferents realitats, lluiten per tirar endavant, com són els immigrants i els emprenedors a EEUU.

Amb aquesta premissa actualment Hot Bread Kitchen treballa en tres vessants el Forn, la Incubadora i la Botiga.

El projecte insígnia és el Forn, una escola per elaborar pa que ajuda a dones immigrants a millorar la seva capacitat econòmica pel fet d’aportar els coneixements sobre el pa de la seva cultura. A les cuines de HBK intercanvien aquesta aportació cultural per una formació pràctica que els ensenya a elaborar els seus pans tradicionals seguint les mesures de manipulació i salubritat necessàries i, finalment, les orienta per poder distribuir i vendre els seus propis productes a la comunitat.

La vessant Incubadora ha ajudat a posar en marxa diverses empreses locals d’alimentació a Nova York, que han pogut utilitzar tant les instal·lacions com els consells  i recursos de l’equip de HBK per innovar i treure al mercat productes força interessants. Un exemple el tenim amb els germans de pipSnacks, els quals van aconseguir treure al mercat les típiques  “palomites” amb un toc diferencial, més fàcils de digerir i sabors que van de la sal marina al llaurer (el més comercialitzat).

Per suportar econòmicament aquestes dues línies d’acció formativa, l’organització obté ingressos a través de la distribució d’una línia de deliciosos pans multiètnics, creats amb productes orgànics i de proximitat, que demanden altres forns de la ciutat, els quals cada cop es senten més atrets per la iniciativa. Quants més alumnes i diversitat de cultures té l’organització, més àmplia esdevé la llista de pans i sabors que es llencen al mercat .

La Botiga, l’última de les línees a obrir-se (2011), és un local a peu de carrer, situat a l’històric espai de La Marqueta a East Harlem, un barri amb una gran sensibilitat i devoció pel pa. Aquest local és la cara més visible de la feina de Hot Bread Kitchen, una manera de fer arribar a peu de carrer tant els pans que elaboren les dones immigrants que s’han format a l’escola, com els productes de les empreses que han passat per la seva incubadora d’emprenedors, ambdós obrint-se camí.

El més curiós és que aquesta botiga, que no estava prevista dins l’organització, va ser fruit d’una demanda creixent dins la societat novaiorquesa, una societat més que variada que ha demostrat un ferm punt d’unió al voltant de l’elaboració del pa i els seus derivats,  independentment del seu origen.

Aquí teniu una llista d’algunes de les varietats que elaboren:

El “bialy al barrio”, el més famós, és una espècie de dònut jueu que a la Botiga farceixen de ceba caramel·litzada, ou, salsa picant, i formatge; també hi trobareu pans d’estil europeu com baguetes, pans multicereals, elaborats amb massa mare i llarga fermentació; “focaccies” amb de producte de temporada; “tortillas de maíz” de la cuina mexicana i de centre Amèrica , “lavash” típic de Armenia i Iran; “granola” típica de la Columbia hippie britànica de 1970; “m’smen” pa pla marroquí; “jalá” pa jueu trenat amb ous i mel; “vollkornbrot” pa alemany; “ciabatta” italiana; “e barbari” pa pla persa o el “bialys” un bagel d’arrels jueves i origen polonès que s’obre camí en els esmorzar novaiorquesos.

www.hotbreadkitchen.org

Cronuts, ha arribat l’hora de tastar-los!

En els últims mesos he sentit ha parlar molt d’aquest híbrid entre croissant i donut anomenat Cronut. Era d’esperar que ha EEUU triomfes entre les masses, però que la majoria de pastissers d’aquí s’estiguin preparant per elaborar-ne és digne d’esment. A Sant Cugat ja els he pogut veure al Sant Gloria, al Serrajòrdia i a Les Petits Fourniers, així que, aquesta setmana a La Cafetera, abordem el Cronut!

Aquest producte de rebosteria americà va néixer el 10 de maig de 2013 a Manhattan, amb uns bons pulmons, trepitxant fort, fent us de l’exitós refrany “arribar i moldre”. En pocs mesos va aconseguir que les famoses cues per comprar cupcakes a Magnolia Bakery (401 Bleecker St) es canviessin de carrer per comprar Cronuts (189 de la calle Spring) i com a curiositat trobem que , segons la revista TIME, és el 6è dels considerats 25 millors invents del 2013.

El seu creador és el chef francès Dominique Ansel, propietari d’una pastisseria amb el mateix nom al Soho que, amb l’esperança de crear un dolç d’èxit, va llençar Cronut com a marca registrada a nivell internacional, fent que la resta d’imitacions sempre derivin d’ell, sense ser l’autèntic. Des del seu boom ha intentat frenar-ne la massificació produint només 200 uniats al dia, a 5$ i venent-ne com a màxim dos unitats a cada client però la oferta és tal que en menys d’una hora no en queden i cada matí se’n poden trobar subhastats per internet amb preus de fins a 60$. 

I què dir d’aquest fenomen fora de Manhanttan? El nom de “cronut”, encara que registrat per Dominique s’ha vist utilitzat per una expansió de moda arreu del món que bateja els híbrid de milers de pastissers.

La massa que s’utilitza és semblant a la del croissant, laminada, bastant laboriosa per les estones d’amasat i repòs, i finalitzada amb un fregit i diferents condiments o reblerts (sucres, cremes, glacejats, etc).

És difícil de dir qui va començar a comercialitzar-ne alguna versió a Barcelona, és parla d’un pastisser de Sant Celoni que amb el projecte Cronuts BCN fins i tot ha aparegut en alguna publicació novaiorquesa. A Sant Cugat, ens va arribar de la mà de la firma Santa Gloria, croissants rodons elaborats amb mantega Cadí i fregits amb oli de gira-sol, a  2 i 2,5€.

Com veieu s’estenen com bolets i la curiositat de la gent els avala, ja que fins i tot  s’omplen llistes d’espera pels cursos de “cronut” de l’Escola de Pastisseria de Barcelona.

Està clar que els forns i pastisseries no es poden desvincular d’aquest fenomen  i estic convençuda que veurem aflorar les diferents versions de “cronut” de les millors pastisseries de casa nostra.

No es sap si la moda durarà molt, no és la pasta més saludable, però mentre aquesta setmana en tastaré uns exemplars i us ho explico!

Cafè i cadires, de NYC a Sant Cugat

Tirant de la meva vena arquitectònica, avui us parlo de cadires! Segurament molts de vosaltres, quan aneu a un forn o cafeteria, simplement qualifiqueu les seves cadires com a còmodes o incòmodes, algú hi haurà que fins i tot es fixi en si són mones o horroroses, però darrere l’elecció d’unes cadires hi ha tot un món. Les cadires són part de la imatge decorativa, aquesta imatge segueix uns estàndards d’actualitat, i tot això ha acabat fent que Sant Cugat estigui a la primera línea en moda de cadires, com a mínim pel que fa a locals de delícies.

Reconeixes aquestes cadires?

Tamboret Serrajòrdia.

Cadires Serrajòrdia.

Cadires Crustó.

Cadires Crustó.

Cadires Vallespà Coll Favà.

Cadires Cremeria Toscana.

Formen part de l’estil decoratiu Urban vintage o Industrial vintage, un estil sorgit de NYC que actualment forma part dels manuals dels decoradors de tot Europa i EEUU. Aquestes cadires es caracteritzen per ser d’estructura metàl·lica, amb pintures que van del negre als colors més llampants, amb acabats que combinen el perfecte acabat i el desgastat (ratllant l’oxidació). També poden incorporar cuir, reblons metàl·lics, o parts de fusta.  I el toc de gràcia, en alguns casos, que totes les cadires siguin diferents donant un aire de cadires reciclades . Per augmentar-ne la varietat alguns decoradors incorporen al joc cadires de fusta, d’estil campestre o parisenc, les quals de manera sorprenent acaben encaixant a la perfecció.

Aquí teniu alguns locals de la resta del món amb les mateixes cadires amb les que fem el cafè a Sant Cugat. 

Pitt Cue Co. Londres.

Jamie's Oliver. Londres.

Spanish Market. Amsterdam.

The Grounds of Alexandria. Sidney.

La Factory. Montpellier..

Brooklyn Girl. California

Ara que ja coneixeu les cadires estrella, un altre dia us parlaré les pautes d’actualitat a l’hora de decorar un forn, cafeteria o pastisseria, però abans encara devoraré unes quantes delícies. 

La Cafetera a NY: Bake Crumbs Shop i Georgetown Cupcake

Si a altres post us parlava dels cupcakes de Magnolia Bakery i Baked by Melissa, hi ha dues botigues més d’aquest saborosos pastissets que no us podeu perdre a Manhattan.

Bake Crumbs Shop: Són els cupcakes al més pur estil americà, molt i molt grossos, guarnits amb coloraines, i amb una presentació menys cuidada i un pel matussera. Tenen moltíssima varietat, però tastar-ne uns quants és difícil perquè amb un en tens més que suficient (per dir-vos que un pot portar 500kcal i ja dóna per dos!). Fins i tot fan una mida de cupcake que jo ja el classificaria com a pastís per compartir. El cupcake per això boníssim, suau i molt gustós, molt més bo i fi del que podia semblar exteriorment. Sens dubte s’han de tastar! Vaig estar a la botiga de Lexigton, al costat de Grand Central, i a la de Wall Street, però en podeu trobar per tot Nova York, ja que tenen moltes botigues. 

http://www.crumbs.com/

Georgetown Cupcake: És una botiga molt mona que es troba al Soho, en un dels carrers de botigues de marca. Els seus cupcakes lluny de desentonar en una zona tan chic són d’una mida molt correcte, ben acabats, amb detalls moníssims i amb una qualitat que assimila a Magnolia Bakery, els segons cupcakes més bons de NY, diria jo. És una llàstima perquè l’edifici te una bastida a la façana, i el cartell queda una mica amagat, però l’heu de trobar, us encantarà.

http://www.georgetowncupcake.com/

I a la propera parada us parlaré de les xocolateries de la 5 Ave!

Una cafeteria digne dels escenaris d’Origen

D’Espresso. 317 Madison Avenue (42nd) Nova York

D’Espresso. 317 Madison Avenue (42nd) Nova York

Avui, tirant més d’altres aficions arquitectòniques, us porto el disseny d’aquesta  petita cafeteria del centre de Manhattan que no deixa indiferent. La raó és més que evident a la fotografia. Quan la vaig veure vaig haver de mirar dos cops!

El seu disseny divertit i surrealista  és d’un equip de dissenyadors i arquitectes molt creatius, que formen Nemaworkshop. Es dediquen a projectar aires renovats i frescos a locals minoristes, com podreu veure a la seva web. Sempre va bé agafar referents si són tan originals! El fundador Anurag Nema va agafar la idea d’una biblioteca, segurament a causa de la proximitat del cafè amb la Biblioteca Pública de Nova York i Bryant Park, i un cop inspirat li va donar la volta literalment.

 

L’efecte òptic és increïble, parquet a la paret, llibres pel terra i el sostre, làmpades sortint horitzontalment...Però tot és una il·lusió molt bé construïda a partir d’imatges de llibres a mida real impreses en rajoles personalitzades.  Una llàstima haver estat a Nova York i no passar-m’hi per explicar-vos el que s’ha de sentir al entrar-hi, però Nova York té tantes coses!

Aquesta petita cafeteria de 39m2 és la segona de Eugene Kagansky (ja en té una a Lower East Side). Segons diuen té previst crear un imperi de cafeteries, la propera projectada completament al revés! Ja tinc ganes de veure-la! Hi és que, amb la de cafeteries que té Manhattan, mai un nou local cafeter havia fet tant de xivarri. La diferència és expectació, és publicitat, i a dia d’avui, temps després de la seva obertura, segueix ben a munt a les llistes de llocs a visitar.

La Cafetera a NY: Bouchon Bakery i Maison Ladurée

Continuo explicant-vos les meves experiències dolces a Nova York avui parlant de les pastisseries amb inspiració francesa. A Nova York, tot el que fa referència a pa és francès. Qualsevol forn o pastisseria que vengui pa fa referència als mestres francesos i doten als locals d’elegància parisina i noms francòfons. Avui parlem de la coneguda Bouchon Bakery i la pastisseria Maison Ladurée.

La meva experiència:

Només cal veure qualsevol dels dos establiments de Bouchon Bakery  a Nova York per adonar-se que estan inspirats en les fleques parisines i en les seves creacions extraordinàries com el macaron, el croissant, els pastissos i qualsevol bocí de xocolata exquisit.

Aquests establiments pertanyen a un grup gastronòmic amb restaurants a California, Nova York i Las Vegas, al qual se li va ocòrrer obrir una fleca a prop de cadascun d’aquest restaurants per proveir-los de pa recent fet, a l’hora que posaven a disposició dels clients de carrer tot un ventall de delícies força desconegudes als estats units.

La combinació dels seus coneixements en restauració i el seu encís per les fleques parisines és Bouchon Bakery.  T’hi pots aturar tant per menjar salat (una amanida, un entrepanet, una quiche,etc) com per degustar dolços (tartaletes, pastissets, macarons, pasta fullada, etc.) i la seva qualitat en els dos àmbits és meravellosa.

Jo hi vaig prendre una amanida, servida amb un panet de pa cruixent, el tros de pa que vaig tastar a Nova York que més s’acosta al que mengem aquí. Com no podia ser menys, després de dinar em vaig endur un cafè acompanyat per uns macarons y una de les seves galetes farcides, la famosa T.K.O (Thomas Keller Oreo) la famosa versió del fundador de Bouchon Bakery de la Oreo per adults.

Si les amanides de per sí ja són cares, a Bouchon Bakery ho són uns dos dolars més, però realment tenen gust europeu, amb oli i vinagreta per amanir i el teu pa per acompanyar. 

Tot plegat boníssim, irresistible i molt recomanable per entendre realment la fal·lera que tenen per les delícies parisines i com de contraposades són amb les americanes.

De la Maison Ladurée només us diré que és directament un bocí de París traslladat a Madison Ave. Un carrer de luxe per una de les pastisseries més sofisticades del món. Per damunt de totes les delícies que fan destaquen els sublims macarons, que pots degustar a partir de $3. Són els millors que he tastat, amb la combinació perfecte d’enduriment i tendresa, amb sabors intensos i colors que enamoren. De xocolata, de caramel amb mantega salada, coco, festucs, gerds... Mon Dieu! Se’t posen els ulls en blanc al mossegar-los!.Molt característiques són les seves caixetes precioses, conservant la seva elegància històrica, que tothom vol endur-se a casa. A la seva pàgina web hi trobareu la seva llarga trajectòria explicada amb molta gràcia, us la recomano.

La cafetera a NY: Baked by Melissa

Continuo explicant-vos les meves experiències dolces a Nova York amb un lloc contraposat a Magnolia Bakery, pel que fa a concepte i imatge, però igualment  deliciós. Baked by Melissa tota una sorpresa!

La meva experiència:

M’encanten les magdalenes i els cupcakes i a Baked by Melissa es com si tinguessis la possibilitat de mossegar-ne una i tastar-ne una altra i una altra i una altra... És una pastisseria única on només hi trobes mini-cupcakes de diferents sabors, tots ells molt ben aconseguits, tot i les seves reduïdes dimensions. A part de vendre pastissets fan reproduccions d’imatges amb ells, gràcies a les seves mides i possibilitat de colors.

La base és una magdalena petita i xata, amb la part interior tendre. Per sobre d’aquesta s’hi troba la decoració variada i original. N’hi ha de Cookies & Cream, Cinnamon (gust canyella), Mint Chocolate Chip (gust a menta), Rice Crispy Treat ( cruixent arròs amb llet), Tie-Dye (multicolor), Red Velvet, Peanut Butter & Jelly (mantega de cacauet i gelatina), Peanut Butter Cup, Chocolate Chip Pancake, S'mores (combinació amb Graham Crackers, marshmallow torrat i xocolata)  i Cookie Dough, cadascun a 1$ (caixa de 12 mini cupcakes per 10$)

Vaig tastar-ne dos, però he de reconèixer que és fàcil endur-se’n una caixa! Mai serà com menjar-se un bon cupcake, però és divertit i menys calòric. Us recomano que mireu quins estan més ben acabats, tots són bons, però depenen del dia hi ha alguns que estan més ben farcits que altres (amb més crema, o millor acabats). Actualment podeu trobar una botiga d’aquests exquisits pastissets a cada barri. 

Les podreu veure a la seva web (linkada més avall) o en el plànols que penjaré aviat al blog amb tots els locals de delícies de la city. Aquest cop no us recomanaro una en concret, doncs totes tenen la mateixa imatge, disseny modern, minimalista i molt lluminòs. Podeu comprar-los a Gran Central Station i menjar-los a Bryant Park, agafar-los a la botiga de Columbus i degustar-los a Central Park, o caminant per la ciutat. Les opcions són infinites!

Sobre Baked by Melissa:

Melissa era una nena a la que li agradava cuinar, així que quan al 2008 la van acomiadar de la seva feina de publicista, va decidir recuperar les seves aficions i convertir-les en una opció de futur. Va pensar que la gent que es delia pels postres havia de ser capaç de tastar diferents sabors sense que els fes mal l’estómac, sense sentir-se culpables i ,amb l’ajuda de la gent del seu voltant , al 2009 va obrir la primera botiga al districte del Soho de NY.

Aquests pastissets de seguida van captar l’atenció de personatges famosos i celebrities , posant-se de moda arrel de formar part de la festa d’estrena de HBO  per la sèrie Girls , la seva creació de la mà de  Betsey Johnson per  crear una magdalena original per la Setmana de la Moda, o també mini-cupcakes amb similituds  a la fragància Oh Lala de Marc Jacobs.

Tot i la seva darrera expansió per la ciutat, Melissa continua treballant amb l’esperit del primer dia, continua vivint el seu projecte d’una manera molt personal.

Després de llegir unes quantes entrevistes sobre ella em quedaria amb la resposta que dóna a la revista ELLE. “ELLE: El que mai podrà llençar? Melissa: El llibre de records que vaig començar al iniciar Baked by Melissa. Descriu la màgica història de com va començar aquest projecte increïble. Diu molt més del que us podria explicar en paraules."

La Cafetera a NY: Magnolia Bakery

Al endinsar-te en les pastisseries de NY de seguida pots percebre dos tipus de dolços diferents: els americans (XL, acolorits, sense prioritzar l’acabat,etc) i els europeus (més petits, fins i delicats). Entre uns hi altres sempre trobes sorpreses com la innovació en mini-cupcakes.

Començarem per un dels llocs més coneguts a Europa, per la seva fama a la sèrie Sex and the City, Magnolia Bakery.

La meva experiència:

Em va fer molta il·lusió anar al Magnolia Bakery original del carrer Bleecker, ja que també es troba a prop de casa la Carrie de Sex and the City, però cal reconèixer que també és la botiga Magnolia més visitada pels turistes per tant, dins del seu ambient retro i acollidor, s’hi troben samarretes i elements de merchandising a les parets i força gent fent-se fotos. En aquesta botiga pots agafar-te tu mateix la caixeta de cartró, omplir-la amb els cupcakes i pagar, suposo que per evitar les cues derivades dels que passem de visita i comprem dos cupcakes. No convida a seure a prendre-te’ls allà doncs hi ha una tauleta però l’espai es reduït i sovint amb aglomeracions.

Les meves recomanacions són comprar-los a Bleecker i menjar-te’ls assegut al magnífic passeig jardí del High Line sobre les antigues vies del tren, força a prop de la botiga, o passar-te per la botiga de Columbus, on sí pots degustar-los en una de les seves tauletes. 

Aquesta botiga és molt semblant visualment, s’hi percep el trànsit habitual de la gent de la zona, i no és self-service, t’atenen les pastisseres, a les quals es pot veure cobrint pastissos i cupcakes. Sobre els seus cupcakes només puc dir meravelles. Són més grans que els que trobem a Barcelona i Sant Cugat pel que amb un tindreu de sobres. En conjunt tenen una decoració força simple i bonica, sense gaires variacions i estan encara més bons del que semblen, boníssims. La cobertura de crema de vainilla mantenia una textura consistent, tot i la calor, i per dins massa era força lleugera i tendre, recent feta. Es desfan a la boca. Vaig tastar un dels seus clàssics de crema de vainilla i un de xocolata amb crema de caramel.

Magnolia bakery, per qui no la conegui, és una botiga (ara ja franquícia) d’estètica retro que es dedica a la creació de cakes i cupcakes, entesa com a pastisseria americana.

La història d'aquesta pastisseria comença al 1996, quan dues antigues companyes d'institut decideixen unir-se per a obrir Magnolia Bakery, a 401 Bleecker Street, al cantó West 11th Street al barri West Village de Manhattan, Nova York.

Als seus orígens era una fleca de barri no gaire meritosa a causa de les seves instal·lacions i pocs recursos, però un dia van començar a preparar els seus famosos cupcakes i la majoria dels americans  es van tornar bojos per aquests petits pastissos.

L’elevada demanda va provocar l'obertura d'altres pastisseries Magnolia a la ciutat com la del 200 Columbus Avenue, a la cantonada de West 69th Street a l'Upper West Side de Manhattan, al gener de 2008.

Aquests pastissets es van tornar tan famosos que fins i tot apareixien a les revistes de moda, i ha estat tanta la fal·lera de la gent per menjar-ne que actualment hi ha més de 300 pastisseries especialitzades exclusivament en cupcakes per tot Estats Units.

bab4c90642133748ed3b1f700ce956da.jpg

Un dels motius pel qual Magnolia s'ha fet tan coneguda és per la seva aparició en diferents pel·lícules i sèries com Sex and the City, ja que la Carrie Bradshaw, protagonista del serial,  es menja un dels seus pastissets.

Les mestresses tenen diversos llibres escrits com The Magnolia Bakery cookbook: Old fashioned recipes from nova york´s sweetest bakery .

Però tanta fama i tanta demanda van dur a una dels seus integrants a obrir el seu propi negoci, Buttercup Bake Shop a l’est del Midtown de Manhattan

Avui Magnolia no li pertany a cap de les dues fundadores, ja que en 2007 va ser comprada per l'empresari gastronòmic Steven Abrans, però això no ha afectat a l'èxit de Magnolia que mante la seva imatge retro i acollidora, la recepta dels pastisssets intacte i segueix destacant per les seves llargues cues i una política de venda prou curiosa, ningú pot comprar mes de 12 cupcakes alhora.

Actualment també es troben franquicies de Magnolia Bakery a prop del centre de Rockefeller a 1240 Avenue of the Americas, i al vestíbul menjador de l'estació Grand Central, la qual va obrir les seves portes al febrer de 2010. L’última es va obrir el 2012 a 108 Estat N Street, a Chicago, Illinois, però lluny d’aturar-se Magnolia preveu una major internacionalització amb plans per expandir-se a l’Orient Mitjà, amb 120 noves botigues al món.

La Cafetera a Nova York!

Només hi podia haver un motiu perquè La Cafetera no fes el reportatge de coques de Sant Joan dels nostres forns i pastisseries  i era que estava a Nova York! Si,si! A Nova York i he recorregut molts llocs, i fet moltes fotos, per descobrir-vos els llocs més dolços i, perquè no, alguna altra proposta per si aquest estiu hi feu una escapada.

Us portaré pels llocs més coneguts de cupcakes com Magnolia Bakery, Georgetown Cupcake o Bake Crumbs Shop, per les millors pastisseries de París traslladades a Madison Ave i la Quinta Avinguda com Bouchon Bakery o Ladurée, i les millors xocolateries situades a Wall Street com Godiva o La Maison du Chocolat.

Mentre preparo les rutes us deixo amb un tastet de delícies i de llocs visitats.