Un dolç despertar de dissabte a Chiars

Fa un any us parlava de Chiars com un dels meus descobriments, per fer-li lloc a la llista de cafeteries i degustacions dels devoradors de delícies santcugatencs/ques. Al post Chiars, a l’estil més deliciós i proper presentava l’envoltori d’aquest racó antic i modern alhora,  i l’Óscar i en Vicenç, els mestres de cerimònia ideals per qualsevol esmorzar, berenar o mos que es presenti.

I avui hi torno, passant del contenidor al contingut, perquè aquest espai és com aquella bosseta de llaminadures que et donen quan ets nen i hi ha un aniversari. Una bosseta per mirar amb delit, amb un interior a vessar de petites llepolies variades que ens morim de ganes de tastar. 

Chiars és aquesta bosseta i, en paral·lel al símil de les llaminadures, el seu mostrador i prestatges ens ofereixen delícies variades, saludables i de qualitat.

És dissabte al matí, i la plaça Pere San bull de paradetes. A Chiars ja fa estona que ha començat l’activitat i tot és a punt per atendre la clientela. En Vicenç i companyia semblen ben desperts i una salutació enèrgica i espontània floreix a cada obrir de porta.

Entro i ressegueixo el mostrador de plaers dolços, què esmorzaré? Hi trobo ensaïmades, donuts, magdalenes normals, de iogurt amb fruits vermells, de xocolata, croissants de mantega, amb i sense xocolata, un bon assortiment de brioxeria Turris del dia... Venia decidia pel gustós croissant de mantega però arribo al pastís de pastanaga artesà del Vicenç i hi caic de quatre grapes.

Sec en una de les taules, al costat d’una de les coquetes finestres que tan m’agraden. Per acompanyar-lo m’he decantat pel cafè amb llet, un cafè 100% aràbic que pots combinar amb llet desnatada, de soja, de civada...Encara fumeja mentre enfonso la cullereta al pastís, finíssim. Mentre el degusto, aquesta cantonada de Sant Cugat és un degoteig de gent que ve a comprar pa, doncs s’hi pot trobar una selecció del pa Turris del dia. Hi trobareu el pagès de mig, pa de motllo normal i de viena, xusco normal i de cereals, baguette clàssica, barra integral, la Turris, plumcakes...no hi ha tot l’assortiment que podeu trobar a la botiga Turris però, com li diu en Vicenç a una de les clientes, si voleu alguna altra varietat Turris us la poden portar i fins i tot els hi podeu fer encàrrecs.

Al meu costat algú inicia la temporada de xurros, aquest matí ja és fresc i una bona xocolata ja no està de més. Els protagonistes són de la Xurreria Sant Cugat, uns xurros escollits per la qualitat que empara aquesta famosa xurreria, a la que també s’hi poden trobar productes sense gluten. Segur que si els vols degustar a Chiars, només els hi has de dir.

Remeno el cafè amb llet, i m’adono que fins i tot la gent de Feliu Grifuls, també a la plaça Pere San, ve a tastar els seus deliciosos embotits guarnint els entrepans del mostrador, també fets amb pa Turris. Ara entren les de la botiga del costat, una veïna amb la filla...la gent es coneix i l’ambient és d’allò més agradable.

Amb la panxa contenta, arribar l’hora de marxar, amb la sensació d’un dolç despertar de dissabte. Ja cap a la porta els ulls se m’encallen a la filera de melmelades artesanes de Cal Casal (Alt Urgell) de maduixa, de taronja amarga,... la de peres ha d’estar...i al baixar la mirada caic sobre les galetes de Chiars, les triomfadores dels berenars infantils, no me’n puc estar i me’n emporto unes per acompanyar el cafè de la tarda.

M’acomiado, no sense abans guinyar l’ullet a la resta de delícies salades que també podeu degustar en aquest establiment, què me’n dieu d’un vermut Miró, acompanyat de productes Espinaler i unes patates artesanes (Duna) d’Igualada?

Començo a baixar el Carrer Major pensant en la meva propera visita, sens dubte per venir-hi a buscar aquells torrons tan bons que porten de L’Espluga de Francolí, enguany també amb opció sense gluten.

Al fons ja veig aquelles parets de pedra tan boniques, que tots coneixem, sota el pàl·lid sol de tardor.

Chiars i monestir, una combinació magistral a punt per ser devorada.

Coneixes Chiars? Què és el que més t’agrada d’ells?

Recorda que, aquest mes, el teu comentari al bloc de La Cafetera té recompensa en forma d’un mos deliciós a Chiars! "Un comentari per un mos deliciós" Participa-hi! Digues la teva!

Coca de llardons, la traca de la revetlla

Nit serena a la fresca, nit de revetlla, aquest any improvisada en un petit terrat de Sant Cugat. Hi arribo aviat amb un cabàs de detalls per ambientar. Estovalles, guirlandes, fanalets i unes coques recent fetes que ja omplen  l’espai amb la seva dolçor de brioix i pinyó, inconfusible.  Poc a poc tothom hi suma, pa amb tomàquet, embotit, una mica de vi, i les primeres bombetes salten de la seva capsa per obrir tímidament la gresca. Unes truites, formatges, un brindis, i les bengales dansen mentre les coques es despullen per creuar la passarel·la, engalanades, perfectes.

El tap del cava simula un petit tro, l’inici d’un moderat però suficient concert de petards, la música comença a embriagar-nos, i la coca de fruites desplega els seus encants. 

Allargo la mirada per sobre la barana  del terrat. Palmeres i estrelles llampats salten de cada racó de la ciutat dibuixant una bonica nit de Sant Joan. Tanco els ulls mentre aguanto la copa gelada de cava, les rialles petites dels més menuts, anècdotes d’amics, polítics, el mundial, la vida…històries saltant de boca en boca en un instant entranyable.

Algú s’acosta per darrere, una mà a la cintura em torna de peus al terrat. Obro els ulls i somric, la meva parella de ball em porta un trosset de coca de llardons, cruixent i ensucrada, la que sap que tant m’agrada i, sense deixar que la degusti, m’arrossega a la simulada pista de ball on “Invencibles” comença a sonar.

La festa continua fins que Sant Cugat ja quasi dorm i amb “Reis del món” acomiadem la velada . Mentre recollim, un últim tros de coca em reclama, amb el gust de cada pinyó, de la pasta de full, dels llardons..., tant festiva..., la traca perfecta per la meva revetlla. Apaguem els llums i baixem silenciosos les escales fins al carrer, la nit ha estat molt maca, ens mirem als ulls i els dic: Al terrat per  Sant Pere, jo porto les coques, i vosaltres?

El plumcake, entre prunes i volcans

Els plumcakes són ideals per acompanyar un cafè, un te, petant la xerrada a mitja tarda mentre les seves característiques tallades van desfilant, esponjoses i adictives, fins que només en queden les engrunes. Amb fruites, fruits secs, xocolata, ensucrats o simplement amb la ratlladura de taronja o llimona, els trobo deliciosos.

I mentre me'l miro m’endinso en els seus orígens adonant-me que, sense saber-ho, és una de les delícies amb els inicis més controvertits que m’hagi pogut trobar.

En parlen a Anglaterra i a Alemanya, zones d’on el plumcake és originari, però no com el coneixem avui dia. Allà és el dolç al que fa referència el seu nom, un pastís rodó amb prunes talla-les a trossets, macerades amb conyac, centre de les reunions familiars angleses del  “te de les cinc” i guirnalda de celebracions alamanes nadalenques, molt adient pel seus vius colors.  

També en parlen els antics receptaris de dolços romans, no com a plumcake però si com a pastís de fruites típic de la tardor, amb els confits de l’estiu, magranes, panses i pinyons, amb molta més massa, i sense seguir la forma rodona i prima de les tartal·letes de fuites sinó gruixut i allargat.

L’adaptació d’algunes receptes de plumcake cap a aquest dolç romà, incorporant més fruites i fruits secs, va fer que la massa s’acabés fornejant en un motlle rectangular on els trossets de farcit podien pujar amb la massa i quedar escampats arreu.

I, com són les coses, amb els anys els plumcakes van perdre les prunes i fins i tot les fruites, en alguns casos. Avui dia s’anomena plumcake a les masses que es fornejen amb el famós motlle rectangular que tots coneixem, sent el que conté el que dóna nom al contingut.

I pel final us he guardat la llegenda sorgida d’Itàlia que volta per molts dels blocs de cuina, al més pur estil de les tragèdies clàssiques.

Parlen els italians que el plumcake va ser inventat per Giovanni Plum, un cuiner de la terra que es trobava fornejant un pa de pessic a la ciutat de Pompeia. Quan encara no tenia la delícia al punt va notar un fort terrabastall i tot de gent que corria i bramava pel carrer, el volcà Vesuvi havia entrat en erupció. De l’esglai va treure el bescuit del forn i sense desar-lo va sortir al carrer. La gent estava molt esverada i, seguint-los, va començar a córrer amb la delícia a les mans. De sobte, per l’efecte de la lava que començava a baixar per alguns carrers, la fruiteria per la que passava va rebentar i, amb l’explosió, centenars de fruites es van esmicolar quedant algunes entaforades al seu pa. En Giovanni havia caigut, sense deixar el pa de pessic, i mal ferit i moribund es va mirar aquell pa de fruites, com si hi trobés el cònsol a tota aquella tragèdia, i el va batejar amb el seu nom. En el seu honor els de Pompeia conserven el plumcake de fruites i, oi que en veritat el plumcake pot semblar un petit volcà? Qui sap, potser la llegenda té alguna cosa de certa. Mentre hi penso ja l'estic devorant, aquest és un petit volcà a la meva mida, i la seva lava mmm...de pastanaga amb nous.

D’aquí o d’allà, de prunes, fruites, ratlladures o xocolates, no perdis l’oportunitat de tastar-los a Serrajòrdia, Turris o Crustó, grans i individuals, són ben bons.

De la mà de les barres torçades, descobrim Crustó

Fa més de dos anys que Crustó va aterrar a Sant Cugat i des d’aleshores les seves conegudes barres torçades i altres delícies s’han convertit en fermes candidates a passejar pels carres del nostre braç i fins a taula. Juntament amb altres establiments dedicats a la cultura del pa, Crustó contribueix a l’elevat grau d’exquisidesa que trobem en productes com el pa, el dolç, el cafè i el salat,  entre altres snacks.

La seva activitat central es basa en oferir, el que anomenen “pa de tota la vida”, un pa artesanal elaborat seguint els processos  tradicionals,  destacant com a ingredients clau la massa mare i el temps. El de Sant Cugat és el quart establiment de la cadena Crustó nascuda de la iniciativa de Rafael Campos i Ronit Stern, una parella amb la voluntat d'oferir als ciutadans la millor qualitat envoltada d’un entorn acollidor.

L’espai, situat en una de les cantonades més concorregudes de Sant Cugat, disposa d’una privilegiada façana corba, vestida de marcs vidriats, que li aporten llum, visibilitat i, quan el temps acompanya, la possibilitat d’obrir finestres i aconseguir una unió amb l’exterior molt més que agradable. El seu interior, seguint la  imatge Crustó amb mobles de fusta envellida, paviment hidràulic , colors alegres i mostradors llaminers, et transporta a una típica boulangerie amb vistes al seu obrador, combinada amb detalls de bistro on sentir-se a gust degustant àpats lleugers com amanides i sandwich.

Dins dels meus preferits, la seva napolitana, la magdalena farcida de xocolata i qualsevol dels seus pastissets en forma de tartaleta, deliciosos!

 

Les petits Fourniers, el benestar vestit de dolços, vestit de pa

Farà uns dies em va obrir les portes de casa seva la Gemma Escoda, una de les fundadores de Les Petits Fourniers, forn degustació amb cabuda per els més menuts de casa. Ja hi havia estat algunes vegades però, al parlar amb ella, vaig entendre perfectament d’on ha sortit el toc acollidor i familiar de l’espai.

La Gemma té dos bessons de 5 anys pel que, fa més de dos anys, a l’hora de dissenyar un espai on comprar el pa, esmorzar, berenar, prendre un cafè i compartir una bona estona amb els fills, va reflectir en el projecte totes les seves necessitats com a mare.

A Les Petits Fourniers hi trobareu un forn- cafeteria amb dues zones diferenciades, una amb taules, bancs i cadires per prendre alguna cosa i una zona amb joguines de fusta, contes i tauletes per poder tenir a la vora els nens mentre juguen. La decoració, amb un paper pintat preciós, fustes blanques combinades amb naturals, lluminàries metàl·liques coquetes i buquets de flors entre miralls de motllures penjats de la paret, evoquen el més pur estil francès, curiós i encantador. 

Entre la seva oferta de productes destaquen les baguets i xapates, els croissants de mantega i de xocolata, les ensaïmades, els cronuts i uns entrepans engrescats per un oli ecològic de Granada que no deixa indiferent. Els caps de setmana també hi podeu trobar algun pastís per tastar, com el carrot cake, i per endur, de mousse de xocolata o braç de gitano.

Per acompanyar podeu trobar-hi refrescs, xocolata. infusions i, entre el mostrador i les taules, podreu fer ús d’una màquina de cafè que es pot utilitzar com més us agradi, per servir-se o ser servit.

Tot i que Les Petits va treure el nas a Sant Cugat en mig del boom dels forns, amb l’obertura de Turris, Crustó, Vallespà i la remodelació d’altres, s’ha fet un lloc a Coll Favà, fruit d’escoltar i servir a la gent d’una manera molt propera. Busquen el benestar, donar als pares, mares, nens i clients un indret on sentir-se agust, còmode, buscant aquella prolongació del menjador de casa, aquella llibertat per d’aixecar-te i fer-te tu mateix un altre cafè mentre petes la xerrada o li fas una ullada als nens.

Jo l’he tastat i m’agrada. A Coll Favà s’hi amaga el benestar vestit de dolços, vestit de pa.

Santa Gloria, la millor cara de les grans produccions i l'avenç tecnològic

Molts santcugatencs, que ja coneixien aquest establiment de Barcelona, es va alegrar molt quan el setembre passat van veure que aterrava al cèntric carrer Santa María.

S’ubica a l’antiga llibreria Mythos, un local allargassat amb els mostradors arran de carrer i la zona de degustació desembocant en una terrasseta que aporta molta llum natural. La imatge de la cadena segueix les bases decoratives de moda, minimalista, amb parets de totxana vista sanejada, mobiliari modern, fustes i metalls, senzilla però molt efectiva en quant a calidesa i confort.

Dins de la seva oferta hi trobem gran varietat de pans, dolços i salats per degustar a qualsevol hora del dia. Ofereixen entrepans, croissants, cafès, sucs per esmorzar; coques de verdures, amanides, focaccies i entrepans per un dinar lleuger; i qualsevol tipus de dolç com brownies, pastissos de xocolata o poma, muffins, o la delícia d’aquesta setmana “cronuts”, per berenar. 

En contrast amb les últimes incorporacions panarres com Turris, Crustó, Pa de Sucre o Serrajòrdia, descobrim que darrere de Santa Gloria hi ha una estructura empresarial immensa. Santa Gloria, juntament amb El Molí Vell i El Obrador formen la part comercial (venta minorista) de l’empresa Europastry, dedicada a la venta de pa, brioxeria i especialitats (pastissos, entrepans, sandwichs), amb una facturació de més de 380 milions l’any.

Europastry és l’empresa espanyola líder en el sector  de la massa congelada, creada per Pere Gallés, amb venta a empreses com McDonalds, Eroski, Mercadona, Dunkin’ Donuts, Repsol, Auchan o Carrefour i amb creixent expansió internacional. És una empresa amb una llarga història vinculada a la innovació de productes. Va començar amb el pa precuinat congelat i ha anat incorporant pa fermentat prefornejat i brioxeria prefermentada d’alta gamma, que busca competir amb el producte artesà de petita producció.

En aquest sentit la seva planta de Sarral (Tarragona), una de les més modernes d’Europa destinada a brioxeria prefermentada, va inaugurar al 2013 una nova línea de producció que busca reproduir el mètode tradicional de boulangers o flequers artesans, amb llargs períodes de repòs. Santa Gloria és una d’aquestes evolucions. El projecte duu el nom de la dona del mateix Pere Gallés, Gloria, i es tracta d’una cadena de locals degustació, cuidats al màxim detall,  enfocats al seu producte més artesà i tradicional.

El pa que ens ofereixen està elaborat amb farines de bona qualitat i prefornejat, seguint un procés en el que la massa es congela després d’una primera cocció, i al punt de venta es fa la segona cocció. Tot i que el pa és prefornejat es treballa prèviament amb llargues fermentacions que fan que, després de la segona cocció, el pa pugui durar amb bones condicions fins a una setmana, com en el cas del pa de pagès. Destaca el pa Santa Gloria, la flauta de formatge, els pans de motllo (negre, multicereal, trible soja o kamut), les focaccies i el pa amb xocolata.

Pels que sou fans de Santa Gloria, us agradarà saber que dins de les seves innovacions, dins la producció de brioxeria prefermentada, han disminuït i quasi eliminat les grasses “trans” (o hidrogenades) seguint l’estrategia NOAS del Ministeri de Sanitat. www.hechosconcorazon.com

Santa Gloria, una altra opció de delícies pels devoradors santcugatens. Ens ofereixen un procés de producción una mica diferent al de les petites produccions però com dic jo, el millor és tastar-ho tot i queda-nos amb el que més ens agradi!

Chiars, a l’estil més deliciós i proper

Avui us descobreixo un espai que, si bé ja porta uns quants mesos obert, no havia tingut el plaer d’assaborir. A dalt de tot del Carrer Major, davant del Mercat Pere San he pogut tastar un racó tranquil i acollidor, Chiars.  Els seus creadors, que viuen a Sant Cugat des de fa tres anys, desprenen en el seu tracte la il·lusió que posen dia a dia en aquest projecte. Un economista (l’Óscar)  i un professional de la restauració (en Vicenç),  capitanegen  aquesta cafeteria degustació que amaga petites sorpreses pels sancugatencs.

Asseguda en un dels bancs de fusta amb coixins vistosos i desenfadats degusto una tasseta de cafè, mentre em deixo endur per l’espai. Chiars té un encant peculiar, d’aquells que només hereten els baixos d’un edifici amb anys, cantoner i allargassat. Les nombroses finestres, que t’obren la vista al carrer, contrasten amb  els amples ampits de finestra, fruit de les antigues i gruixudes parets de façana. I el conjunt, amb les biguetes de fusta del sostre i la pintura blanca de les parets,  és l’embolcall perfecte per combinar una imatge rústica, moderna i a l’hora plàcida.

Em miro la carta i el menú lleuger del dia, hi ha molt més que cafè. A Chiars s’hi pot esmorzar i berenar, brioxeria, pastissos o entrepans; fer un mos amb varietat de torrades, amanida, cassoleta del dia; i fins i tot fer-hi un aperitiu o un beure a la seva terrassa, situada en una de les placetes peatonals més cèntrica de Sant Cugat. 

Diríem que l’Óscar i en Vicenç hi són pel que et ve de gust, quan et ve de gust, aquell lloc per tenir en ment si ets un bon devorador de delícies. 

I palpant el seu tracte proper, i veient el producte que ofereixen, no és d’estranyar que els santcugatencs coneguin Chiars pel boca-orella, doncs la seva senya d’identitat és oferir una selecció de productes de proximitat amb un elevat nivell qualitatiu. Són distribuïdors de pa i brioxeria Turris, pel que pots trobar-hi i comprar el pa i pastes, en menor varietat però servides pel mateix Turris Sant Cugat. El mateix pa o brioxeria Turris que pots degustar i que fan servir per fer els entrepans, unes delícies salades farcides amb els gustosos embotits de Can Grífols, de la mateixa plaça.

Els productes Turris no van sols, comparteixen aparador amb pastissos i galetes que elaboren personalment amb productes Granel, també a Pere San, i fins i tot hi pots trobar melmelades de temporada artesanals de contrades pirinenques. Com deia, petites sorpreses que no podeu deixar de descobrir en persona.

Abans de marxar, l’Óscar em va parlar d’una xocolata desfeta preparada al moment que em persegueix en somnis, no trigaré en deixar-me atrapar i degustar-la en aquest racó que acabo de descobrir, tan plaent com proper. 

Turris Sant Cugat, delícies artesanes farcides de qualitat

Els pans Turris van desembarcar a Sant Cugat fa més de 2 anys amb aromes potents, crostes cruixents, molles cremoses i sabors de tota la vida. En aquest temps han aconseguit fer créixer una clientela que valora en els seus pans l’elaboració amb matèries 100% naturals. Els pans del Turris parteixen de la massa mare natural (sense llevat) seguint el mètode tradicional de fer llevar el pa, conjugant l’acidesa, l’olor, el sabor i la conservació.

A les seves parets els llonguets, la barra de quatre punxes, el pa Gallec, el de Viena, de sègol, d’espelta, ecològic i una vintena d’especialitats són les estrelles i el triomf d’aquest forn de pa artesà.

A més de pa també ofereixen productes de brioixeria, pastes salades, farines, llevats, llavors, bosses de cotó per conservar el pa, llibres professionals, i fins i tot, tallers per petits i grans, per aprendre a elaborar en directe algunes de les seves delícies.

Per esmorzar, per fer un mos, per berenar, els seus croissants, magdalenes, trenes, coques, ensaïmades, pa de pessic, pastís de formatge, foccaccies, pizzes, quiches desfilen pels aparadors del Turris Sant Cugat vestint-los de color, de sabors únics però alhora clàssics, de textures farcides de qualitat.

I si has de fer d’amfitrió/na a casa teva el seu servei de càtering t’ajudarà a fer-ho amb èxit, per oferir als teus comensals els millor dels sabors, de la mà de la qualitat Turris.

Taller de pa Serrajòrdia, la fleca de l’estació

Serrajordia_3.jpg

Quants de vosaltres sortint del ferrocarril havíeu parat a comprar pa a la fleca de l’estació? I és que, des de 1964, aquest forn ha portat el pa a la taula de molts santcugatencs/ques.

Fins fa un any la seva imatge es trobava en la línia de la resta de fleques, amb fustes de roure clar, ceràmiques vidriades amb algun dibuix sobre forners, i el seu pa centrava tota l’atenció, un pa d’allò més bo i elaborat amb matèries primeres que molts fèiem cua per endur-nos a casa recent fet.

La fleca de l’estació és ara el Taller de Pa Serrajòrdia, on a part de la seva rica varietat de pans, pastisseria i brioxeria, entre d’altres, descobrim un espai on gaudir, compartir i degustar la infinitat de delícies dolces y salades que hi elaboren, amb  una àmplia carta per acontentar a tots els paladars.

Pel que fa al seu producte estrella, amb els anys han anat evolucionant per oferir-nos un pa que a part d’aliment bàsic esdevingui un plaer pels sentits, amb la utilització de farines de la millor qualitat, masses mare, productes ecològics i llevats naturals. Dins la seva renovació segueixen processos tradicionals, com la llarga fermentació, a l’hora que continuen investigant noves fórmules i receptes que els permetin oferir pans adaptats a totes les ocasions.

El pa és la seva raó de ser però al Taller de Pa Serrajòrdia també s’hi pot trobar pastisseria i brioxeria elaborada amb els mateixos criteris de qualitat i varietat, oferint les especialitats de sempre i moltes altres d’arreu del món.

I que dir del seu canvi d’imatge inspirat en les tendències que combinen ambients industrials i vintage. Han aconseguint un espai acollidor, lluminós i bohemi on sentir-se realment a gust. La fleca de l’estació ha deixat de semblar un negocio tradicional per convertir-se en un local al més pur estil novaiorquès. Passa’t pel Serrajòrdia i deixa’t seduir per una combinació perfecte de ambient i qualitat.

thumb (1).jpg

Si consultes la seva web, a part de presentar-se molts dels seus productes, veuràs que també disposen de servei de càtering, perquè puguis oferir als teus comensals una taula de qualitat amb el millor dels sabors. Visita-la, hi ha molt per descobrir.

El reformat Vallespà de Torreblanca!

Avui hem visitat el Vallespà del Mercat de Torreblanca, doncs havíem sentit veus de la seva remodelació! Ens ha agradat moltíssim l'estil acollidor que li han donat, amb un mostrador molt extens i vistos, i un espai nou per fer un cafè o degustar alguna de les seves delícies. En quant a decoració, ens ha cridat l'atenció el paper de la paret on hi ha les taules, simulant molt netament una paret antiga amb fissures i una porta de fusta vella. La combinació d'aquest amb els mobles de fusta, els coixints de tela estampats i les lampares de vidre donen un toc rústic encantador. A part, tot i que molts dies s'hi pot veure cua al carrer, pel reduït espai del local, conten amb tres persones atenent i dues realitzant altres tasques, pel que la cua no us ha d'espantar, són molt eficients. Ens hem pres un tallat, que ens han servit acompanyat d'un madaleneta, i hem passat una estona agradable. L'enhorabona pel canvi, us ha quedat molt bonic!

Aviat els trobareu al nostre mapa de les delícies!

Has provat Pa de Sucre?

L'altre dia vam passar per la Plaça Barcelona (on hi ha la seu antiga de l'ajuntament) i vam decidir provar alguna de les delícies de Pa de Sucre. Al entrar ens vàrem fixar ràpidament en la imatge tan  acollidora i moderna que té el forn, amb vistes directes al seu obrador de pa artesà. De seguida ens va atendre en Marcos, propietari i forner, el qual va atendre les nostres curiositats sobre el pa que fan amb molt d'entusiasme. Ens va parlar dels diversos productes que creen, pa amb cereals, de pagès, d'olives, amb formatge, baguet francesa,...tots ells resultat  de la llarga fermentació, l'absència d'additius, una acurada selecció de les matèries primeres (farines de qualitat, controlades per la legislació francesa del pa de tradició) i molta cura.

Ens vam decantar pel pa de cereals i el de formatge i us hem de dir que són deliciosos. El pa de formatge, d'una mida molt correcte per tastar, tenia un gust molt suau, gustós i gens embafador. El de cereals amb una crosta cruixent, una massa amb cos però molt tendre, que aguanta durant dies, i un sabor de cereals molt bo. Te'ls menjaries sols!

Mentre ens atenien, en Marcos i la Karen, vam poder comprovar com saludaven als clients habituals pel seu nom i amb un tracte molt proper. La gent els coneix pel seu producte, per la qualitat que ofereixen, i nosaltres volem posar-hi el nostre granet de sorra. Ves-hi, descobriràs quin gust té el pa de veritat!

Entrevista molt entretinguda "Jo també sóc forner" a La Tribu de Catalunya Ràdio

Tatiana Sisquella parla amb tres generacions de forners:

· Xavier Vilamala (77 anys) del Forn Vilamala de Barcelona, president del Gremi de Flaquers de Barcelona i president de la Federació Catalana del Gremi de Flaquers.

· Jaume Bertran (61 anys) del Forn Mistral, de Barcelona 

· Jordi Morera (25 anys) del Forn l'Espiga d'Or, de Vilanova i la Geltrú.

Sabies que durant època de racionament la gent falsificava cartilles per aconseguir més de 80gr de pa al dia? o que fer brioixeria al forn suposava una multa?