Cucufat, història santcugatenca en una galeta

Sant Cugat, San Cucufate, San Cucufato, Cucuphas, com molts santcugatencs ja deveu saber, va ser qui va evangelitzar Barcelona i els seus voltants cap a l’any 300. Va ser martiritzat per l’emperador Dioclecià i degollat un 25 de juliol al Castrum Octaviarum, on avui es troba el monestir de Sant Cugat. El que no sé si sabreu és que existeixen unes delícies que porten el seu nom, originals, gustoses, boníssimes!

Ja fa temps vaig passar per la pastisseria Dolç a la recerca d’alguna delícia excepcional i, al seu taulell, em van cridar l’atenció unes caixes de galetes que duien per nom Cucufat. Ahir hi vaig tornar a passar i no em vaig poder estar d’endur-me’n una cap a casa.

Imagino que per molts no serà un descobriment però, pels que ho sigui, avui ens apropem a un dolç que és ple de tradició i que no podeu deixar de tastar.

A la caixa de Cucufat, creada amb un disseny modern, impecable i explicatiu, hi trobem per un costat la presentació de qui va ser Cucufat i els ingredients d’aquestes sorprenents i delicioses galetes en forma de nus; per l’altre la història que va propiciar la seva creació i com han arribat fins a Dolç.

Us avanço el que hi diu a la caixa i vosaltres feu la resta, anar fins a Dolç i submergir-vos en aquests tradicionals nusos de galeta amb pur sabor mediterrani: escames de civada, segó de blat tou estabilitzat, farina de sègol, farina de cereals maltats amb pell de llimona i fonoll...

 

A la capsa hi diu així:

“Sant Cugat, Sant Cugat, els ous al drap et lligo si no em trobes el meu … no te’ls deslligo.

No podia imaginar el Sant que, 1200 anys més tard, la guerra entre el regne d’Aragó i de Nàpols donaria nom a un dolç com el “cucufat”.

Vençut Bérault Stuart d’Aubigny per les tropes aragoneses a la batalla de Seminata, el francès va fer que el seu cuiner inventés una galeta per guanyar-se el favor del monarca Ferran d’Aragó. Als turons del Castell Nuovo Maschio Angioso, el cuiner (nom del qual s’ha perdut en la història), conscient de la importància de l’èxit de la seva recepta, va intentar conjugar tots els elements que el mediterrani li inspirava, incloent el fonoll i l’aroma cítric de l’aire napolità.

Va dotar a la galeta de forma de nus, de NODO, en homenatge a l’emblema de “el Catòlic” (un nus que fa referència al nus gordià que Alexandre el Gran va tallar amb la seva espasa).

Aquesta recepta es va recollir al tractat de pau, donat l’èxit que va tenir entre els comensals, i es va guardar al Monestir de Sant Cugat durant tres segles, temps en el que els monjos la preparaven per commemorar al seu patró, potser confusos per la seva forma de nus que recorda a la invocació que la pleballa li feia al Sant: “Sant Cugat, Sant Cugat, els ous al drap et lligo si no em trobes el meu … no te’ls deslligo”

La recepta es va perdre durant l’ocupació del monestir per les tropes del Arxiduc Carles, quan es van destruir bens i documents durant la guerra de successió.

L’atzar va fer que entre els vells llibres d’un antiquari estigues encara guardada aquesta fórmula que ara Yann Duystche recupera per tots els amants del dolç.”

I doncs, que feu aquest cap de setmana? Jo menjar Cucufats! A la pastisseria Dolç ja us hi esperen!