Pavlova, la merenga ballarina

De petita vaig fer ballet uns quants anys. No perquè tingués habilitats per dedicar-m’hi, sinó perquè era bonic i, fins a certa edat, divertit. La meva germana gran en feia i, quan l’anàvem a buscar, em quedava assentada en un tamboret blau al costat d’un piano, embadalida veient el final de les classes, desitjant seguir les seves passes. I així va ser. Fèiem festivals juntes i vam ballar fins que, ja sent adolescents, els camins ens van allunyar de la pràctica de la dansa, que no de la nostra estima per ella. A mi em van dur cap a disciplines més esportives, certament molt més encertades per les meves capacitats però, encara avui sóc al menjador de casa i, com qui fa una tonteria, em marco quatre passos maldestres que em porten bons records.

I els d’avui els propicia una delícia que fa honor a una de les ballarines de ballet i coreògrafes més conegudes de principis del segle XX. La delícia, anomenada Pavlova, fa homenatge a la dona que va canviar els ideals de les ballarines passant de cossos poderosos, musculosos i compactes, a figures esveltes, elàstiques i harmòniques, encara que igualment fortes. Anna Pavlova va ser l’artista principal del Ballet Imperial Rus i del Ballet Rus de Sergei Diaghilev, reconeguda arreu per la creació de la funció “La mort del cigne”. 

La Pavlova és una delícia, cruixent per fora i cremosa i lleugera per dins, que consisteix en una base de merenga sobre la que s’hi posa crema batuda, xocolata i trossos de fruita, sobretot fruits vermells.

Sabem del cert que va ser creada en honor a la ballarina, durant o després d’una de les seves visites a Australia i Nova Zelanda però, com a moltes delícies, el seu origen és controvertit i ha estat motiu de discussió entre ambdós països durant molts anys. Si ve la investigació formal apunta Nova Zelanda com a creadora d’aquesta delícia, la Pavlova s’ha convertit en un postre popular i important de la cuina nacional dels dos llocs i es serveix freqüentment a les celebracions, fins i tot com a postre nadalenc.

La curiositat? Una passió per la Pavlova que segueix creixent, amb constants reptes per batre el rècord a la més grossa. L’última mostra la trobem al 2010 quan el chef Aaron Campbell apareix amb una Pavlova ambientada en el rugby de 50 m2, amb la Copa Bledisloe al centre, a la Catedral de Christchurch (Nova Zelanda), per recollir diners per l’organització benèfica oficial dels All Blacks.

Però la Pavlova és quelcom més fi i dolç, a l’alçada de l’artista i disciplina a la que fa referència. Una delícia difícil de trobar a pastisseries, ja que cal farcir-la al moment perquè la humitat no malmeti la merenga, però més senzilla de trobar en algunes cartes de postres amb nivell que no us deixaran indiferent. Un exemple és la Pavlova de gerds i gelat de vainilla del Tickets d’Albert Adrià.

Tinc moltes ganes de fer-ne la recepta i quin millor pla que degustar-les amb la meva germana:

- Ruth, jo poso les Pavloves i tu el sofà, ens busquem els vídeos de la Juilliard i a degustar!!