Cantucci, el carquinyoli toscà

Cantuccini

Avui tastem els que comparteixen, amb el Panforte, el títol de dolços més típics de la Toscana. Els trobareu molt familiars, doncs són cosins germans dels nostres famosos carquinyolis. Parlem dels cantuccini.

També anomenats cantucci o biscotti di Prato, d’on són originaris, són els tradicionals talls secs d’ametlla que s’obtenen de fornejat dos cops una massa de farina, sucre, ou i ametlles senceres. D’aquí el nom bis-cotto, que vol dir dos cops cuits, fornejats abans i després de ser tallats.

Dins de les delícies toscanes, existeixen gran varietat de pastes fetes amb ametlles, com els bruttiboni , els cavallucci o els amaretti….., que veurem en altres ocasions, però els cantucci són se’ns dubte les més reconegudes, amb una historia que es remunta al segle XVIII.

Si els comparem amb els carquinyolis m’atreviria a dir que, tot i fer-se amb els mateixos ingredients i tenint en compte que cada forn i pastisseria els hi dóna el seu toc, els cantucci són un pel més dolços que els nostres carquinyolis, però és l’únic toc diferencial que hi he trobat. A la Toscana conten amb el que seria la seva pròpia garnatxa o moscatell, el Vin Santo (vi sant) un vi dolç que, en combinació, els acaba de fer deliciosos. El que destacaria dels cantucci és el seu protagonisme a la gran majoria de cartes de postres als restaurants, ja que a casa nostra el carquinyoli s’associa a zones força concretes o com a pasta pel cafè.

Els carquinyolis/cantucci són unes d’aquells delícies un xic especials que agraden molt o gens, enamoren o desencanten, te’n fan agafar un altre o et deixen indiferent però, siguis al bàndol que siguis, no pots passejar per la Toscana sense acabar tastant-los, amb vi o amb la companyia d’un bon cafè.

Els que em coneixeu sabreu que sóc una devoradora incondicional de carquinyolis, i ara per extensió de cantuccis. sempre a punt per tastar una d’aquestes delícies amb aquella textura semi-pètria tan seva. Diuen que, tan a Itàlia com aquí, els carquinyolis i cantuccini van sorgir d’un pastís que no va pujar, d’una combinació d’ingredients que alguns van apuntar com a desastre. Beneït desastre! En suco un al gotet de moscatell i el devoro.  Un piacere!