Coca de llardons, la traca de la revetlla

Nit serena a la fresca, nit de revetlla, aquest any improvisada en un petit terrat de Sant Cugat. Hi arribo aviat amb un cabàs de detalls per ambientar. Estovalles, guirlandes, fanalets i unes coques recent fetes que ja omplen  l’espai amb la seva dolçor de brioix i pinyó, inconfusible.  Poc a poc tothom hi suma, pa amb tomàquet, embotit, una mica de vi, i les primeres bombetes salten de la seva capsa per obrir tímidament la gresca. Unes truites, formatges, un brindis, i les bengales dansen mentre les coques es despullen per creuar la passarel·la, engalanades, perfectes.

El tap del cava simula un petit tro, l’inici d’un moderat però suficient concert de petards, la música comença a embriagar-nos, i la coca de fruites desplega els seus encants. 

Allargo la mirada per sobre la barana  del terrat. Palmeres i estrelles llampats salten de cada racó de la ciutat dibuixant una bonica nit de Sant Joan. Tanco els ulls mentre aguanto la copa gelada de cava, les rialles petites dels més menuts, anècdotes d’amics, polítics, el mundial, la vida…històries saltant de boca en boca en un instant entranyable.

Algú s’acosta per darrere, una mà a la cintura em torna de peus al terrat. Obro els ulls i somric, la meva parella de ball em porta un trosset de coca de llardons, cruixent i ensucrada, la que sap que tant m’agrada i, sense deixar que la degusti, m’arrossega a la simulada pista de ball on “Invencibles” comença a sonar.

La festa continua fins que Sant Cugat ja quasi dorm i amb “Reis del món” acomiadem la velada . Mentre recollim, un últim tros de coca em reclama, amb el gust de cada pinyó, de la pasta de full, dels llardons..., tant festiva..., la traca perfecta per la meva revetlla. Apaguem els llums i baixem silenciosos les escales fins al carrer, la nit ha estat molt maca, ens mirem als ulls i els dic: Al terrat per  Sant Pere, jo porto les coques, i vosaltres?