Parlant de mones amb en Jaume Sàbat

A Sàbat hi trobem una de les pastisseries més especialitzada, antigues i amb més varietat de Sant Cugat, fruit d’una història de varies generacions que es remunten al mestre pastisser Jaume Sàbat (pare). És per això que a l’hora de parlar de Mones vaig contactar amb ells, doncs formen part de la història de la Mona a Catalunya.

En Jaume Sàbat (fill), al timó de la pastisseria, em va rebre amb els braços oberts. Un home avesat a la conversa, amarat d’història, pigat d’anècdotes relacionades amb aquest món que, per passió, ens uneix.

Hi anava a veure mones, i vaig marxar amb un l’oferiment d’anar-hi a cercar informació sempre que em fes falta, al seu obrador, un lloc on s’hi trobem llibres i fotos antigues, apunts de mestres pastissers, dibuixos i història del Sàbat pare, l’oasi de la meva curiositat.

Avui dia l’obrador segueix sent un lloc de difusió, una tasca essencial pel mestre dels mestres que va divulgar els seus coneixements en totes les vessant artístiques que dominava, del dolç fins a les eines. Escrits, entrevistes, dibuixos i...una sorpresa que no esperava, havia fet un conte de Pasqua que va editar en paper pels santcugatencs.

Com molts sabreu, sovint faig algun conte vinculat amb les delícies, com el d’aquesta Pasqua, i aquell conte tenia molt en comú amb el que faig, com si sense saber-ho estigués seguint un petit bri de la seva gran obra, encara que només fos a través de contes deliciosos.

Entre la història de la mona i els seus orígens, que en Jaume em va anar explicant com a un nen més dels que sovintegen l’obrador, vaig descobrir-hi un farciment de Mones personalitzades per les estrelles dels infants, Mickeys, Plutos, jugadors del Barça,etc. amb figures de xocolata emmotllades; lleons, xais i elefants creats amb peces d’ou i tubs, seguint la metodologia de les mones tradicionals catalanes; i, amb els ulls com plats, un Gru gegant de xocolata esperant per lluir en un dels aparadors de Sant Cugat.

Aquest Gru, juntament amb en Tom i Jerry exposats al carrer Santiago Rossinyol, són un tret característic de Sàbat. Figures d’exposició que meravellen a petits i grans, reproduccions de xocolata a gran format que enlluernen pel seu realisme i detall. Algunes acaben devorades, altres exposades al museu de la xocolata, unes mones que any rere anys continuen la història de Sàbat, la història de la Mona de Pasqua Catalana, juntament amb altres grans mestres catalans.

Parlant sobre els tres elements imprescindibles per una bona Mona, en Jaume aposta per una peça que engresqui els infants, que dugui una joguina o que la mateixa mona es percebi pel nen com una joguina, com pretenien les mestresses al preparar les mones antigament col·locant-hi ninots de llauna o fusta, i indispensable com a mestre xocolater, feta amb bona xocolata.

De tot el que en Jaume em va dir, que va ser molt, em quedo amb un dels seus pensaments, profund i romàntic a l’hora. En Jaume diu que la xocolata va unida a les nostres vides, allò que li pot arrencar un somriure un nen, a un adult, a un avi, sense edat, sense perjudicis...la xocolata, quelcom que associem a bons records, que sempre hi serà, s’hi t’agrada.

Que dir després d’això? Que la xocolata ens acompanyi aquesta Pasqua de la mà de les d’aquest gran mestre, un home entranyable que, estic convençuda, du la xocolata a les venes.