Parlant de mones amb Yann Duytsche de Dolç

He passat molt cops per davant del Dolç de Sant Cugat, aquella galeria d’art que bocabada la gent quan passa, que fa reincident al que hi entra, que meravella al tastar el seu Passió, el seu Mambo...de Sacher, de xocolata.  

Aquell matí, a les 9, em rebia en Yann ja amb les mans a la feina, tan proper com planer, reservat però senzill, un Yann d’allò més agradable, que no va trigar en oferir-me cafè i un croissant d’aquells que t’aixequen el dia.

Per la meva curiositat en delícies, ja havia buscat la seva trajectòria abans i, ara que el tenia davant, les preguntes em volaven pel cap com un globus a vessar d’interrogants. No és difícil trobar-lo a Dolç, però un no acostuma a parlar-hi, a preguntar-li per la seva feina.

Sabia d’ell, per pura recerca, que va passar dos anys a les ordres de Roger Vergé, una de les figures destacades de la cuina francesa contemporània, seguits de la incorporació al 1992 a l’equip de professionals de Baixas i un llarg bagatge dins la seu central de l’escola de xocolata Valrhona que el portà a ser director tècnic de la marca al sud d’Europa, i assessor de molts establiments gastronòmics.

I allà ens teniu al mestre, encantat d’ensenyar les seves Mones a una devoradora de delícies curiosa;  i a mi, amb les mans a la càmera, a punt per copsar tota aquella xocolatada de somni.

Deixant de banda altres delícies, de les que espero parlar-vos un altre dia, ens vam centrar amb les Mones, unes escultures originals i realistes, que en la seva majoria segueixen la tècnica tradicional de la Mona catalana, unint ous i tubs de xocolata per crear-les. En destaquen els divertidíssim ratolins amb rols de policia, pintor, bruixa, vailet, unes figures humanes representades com un cowboy i un pastisser, i la figura de l’elefant, una mona sublim que segur que més d’un adult s’ha demanat. També en destacaria el gust pels acabats de la xocolata amb colors i textures que acaben de embellir cada personatge i composició.

Parlant del que l’inspira, m’explicava la importància que li donava a crear Mones que cridin l’atenció dels nens, tot i fugir de les figures animades de pel·lícules i dibuixos. Aquest punt essencial, sumat a la indispensable utilització d’una bona xocolata i pensar en la portabilitat de la figura, sumen els tres elements fonamentals que en Yann intenta reunir a l’hora de crear un Mona.

El resultat, unes peces de xocolata divertides i alegres, on els nens hi reconeixen quelcom graciós i còmic, seguit de xocolata. Figures amb varietat de sabors i mides a l’abast de tots els gustos i padrins. Mones procedents d’un obrador de fantasia orquestrat per un escultor de gran creativitat que, al meu parer, segueix guardant un nen a dins. Qui ho dubtaria desprès de veure el seu exèrcit de ratolins porquets i pollets?