Les Mones de Pasqua desembarquen a Sant Cugat

Pollets, plomes, ous de colors i aroma de xocolata han envaït carrers i aparador, forns, pastisseries i delicioses xocolateries. Arriba la Pasqua i, com a data assenyalada pels devoradors de delícies, he preparat quelcom especial, un reportatge de mones per tal que aneu fent boca fins dilluns vinent.

A Sant Cugat, tenim una gran diversitat d’artesans que es preparen per la Pasqua, i tots ells busquen oferir-nos les seves millors obres, cadascuna amb aquell estil i detalls que diferencien cada mestre. Avui us parlo de les diferents varietats de Mones, de com han evolucionat i on trobar-les.

Començo per aquells forns i pastisseries que, recuperant la tradició, es remunten a l’elaboració del pa dolç que va començar a ser la Mona, anomenada Cristina,  amb farina de força, mantega i ous. En podeu trobar a Turris, Crustó i Sàbat, amb plomes de colors, ous i, en alguns casos, farciments. I és així, seguint el fil d’aquestes Cristines, que arribarem a les Mones d’avui dia.

Les Cristines eren regalades pels padrins als seu fillols, guarnides amb tant ous naturals com anys tenia el nen o la nena. Va ser cap al 1935 que van arribar a Barcelona els motlles metàl·lics per fer ous de xocolata, i aquest fet va marcar el canvi de les Mones. Primer van canviar els ous, passant a ser de xocolata, aferrant-se encara a la massa fermentada però, amb els anys, el desig de pastissers i padrins per fer les mones més llamineres va portar a substituir aquest pa dolç per pastissos de xocolata, crema amb fruita confitada i Sares. Aquells ous de xocolata aviat es van sentir com engrunes sobre uns pastissos tan elaborats i van anar evolucionant cap a figures cada cop més complexes, fruit de les avançades tècniques dels mestres xocolaters. Aquestes Mones de xocolata, no tan tradicionals, delicioses i, en alguns casos, visualment precioses, les podeu trobar a Dolç, Sàbat, Serrajòrdia, Turull i Chocolat Factory (aquesta última sense pastís).

A mi m’agrada la base, però molt més la xocolata, i amb la curiositat de saber en què es basen els mestres xocolaters per fer una Mona de xocolata he visitat en Yann  Duytsche i en Jaume Sàbat per saber-ne més coses.

Amb ells he descobert que, de mones de xocolata, en podem trobar de dos tipus: les que es fan amb motllos sencers, amb una o varies peces (cases, cotxes, arbres, personatges de xocolata,etc.), i les que es fan exclusivament a partir de motllos d’ous, seguint la tradició del gran mestre pastisser i xocolater Lluís Santapau. Aquesta tradició es basa en crear figures de xocolata només a partir de l’assemblatge de mitjos ous i tubs de diferents mides.

Si en Lluís Santapau va ser el primer, altres artesans li van prendre el relleu i van perfeccionar les tècniques de treball amb la xocolata, com Jaume Sabàt (pare), Joan Gener  i Antoni Escribà (pare de Christian). En Joan Baixas va destacar amb les peces planes, sent un dels que ha influït a les joves generacions i Julio Carretero va destacar pels seus muntatges.

A Sant Cugat, trobareu moltes propostes originals amb mones que segueixen la tradició d’assemblatge d’ous de xocolata a Dolç, amb uns animalons i personatges molt originals. A la meva visita a Dolç vaig parlar amb en Yann i trobareu la visita i les seves mones de somni al següent post:

Parlant de mones amb Yann  Duytsche de Dolç 

A la Pastisseria Sàbat hi trobareu una combinació de mones que segueixen la tradició, amb motlles d’ou, i altres fetes amb motlles que segueixen les tendències infantils més televisives amb figures i personatges famosos. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer en Jaume Sàbat i en el post següent hi trobareu la nostra conversa entranyable i un recull de les seves mones.

Parlant de mones amb Jaume Sàbat de Pastisseria Sàbat 

I per acabar no us podeu perdre la galeria de mones variades de Serrajòrdia, Chocolat Factory i Turull. Una galeria que farà tornar xocolater al més escèptic! (dijous)