Milfulls, rere la màgia dels plecs

La delícia d’aquesta setmana és un milfulls ben cruixent, suau i dolç. Però no podem engrescar-nos en el milfulls sense presentar la pasta de full, base de tantíssimes postres i combinacions dolces i salades.

Diuen que els grec ja fornejaven masses fines sobreposades amb el nom de phyllo i els musulmans les treballaven amb fruits sec i mel a l’anomenat baklava, però l’evolució de la pasta fullada i l’origen del milfulls el trobem a mans de pastissers francesos.

La pasta de full està elaborada amb ingredients senzills, la qualitat dels quals és molt important pel resultat final. Es treballa una massa com a base feta amb farina, aigua, sal i mantega i a partir d’aquesta es van treballant capes de mantega i de massa. Cal anar plegant la massa i estirant-la seguint una tècnica digna de ser observada, i podríem dir que complicada per principiants.

Tota aquesta successió de capes i plecs fan que, un cop posem la massa al forn les capes es separin i quedi una massa lleugera i cruixent.

Si aquesta pasta, en lloc de utilitzar-la directament com a base per un pastís, la tallem en rectangles i els farcim com si féssim un sandwitx, aconseguim un milfulls. La recepta que li va donar nom prové de l’antiga pastisseria Seugnot de París, on al 1867 van començar a oferir aquest pastís als seus clients.

Avui dia trobem milfulls de sabors molt diversos però l’original estava farcit de crema amb sabor a vainilla i ron, amb les vores decorades d’ametlles i la part superior de sucre esmaltat.

El milfulls és un símbol de les genialitats de la pastisseria francesa, però avui dia el trobem a les nostres pastisseries en versions d’allò més originals i contemporànies.

I pels que us atreviu amb tot, us recomano la recepta de milfulls que trobem a Cuina per a llaminers, amb reblerts de xocolata i crema, perquè trieu quin us fa més patxoca!