L’arribada de la xocolata a Europa, Catalunya i Barcelona

Després de la visita a Chök em vaig quedar amb les ganes de saber més coses sobre el paper de la xocolata a la Catalunya i Barcelona antigues. He descobert coses força interessants que vull compartir, pel que us parlaré de l’origen de la xocolata, la seva arribada a Europa i el seu pes a a casa nostra.

La història de la xocolata és extensíssima, només heu d’obrir la Viquipèdia i anar tirant avall...està molt documentada i és certament interessant, per aquells que tingueu curiositat.

Per encabir en un post la història de com aquest plaer va arribar fins a casa nostra em valdré de les referències més rellevants que he trobat així que, prepareu una xocolata, apropeu uns melindros i comencem.

Els orígens de la xocolata

Els trobem en un petit i preciós arbre originari d’Amèrica central, el qual expliquen les llegendes, va ser portat als pobles d’Amèrica per la divinitat del cacau,  Quetzacoalt.

En aquells temps el poble dels Maies va ser el primer que va cultivar el cacau d'una manera racional i, a arrel d’aquests primers cultius, la civilització dels asteques va agafar el relleu creant un profund lligam amb la xocolata.  Els asteques consumien el cacau com una beguda, anomenada Txocolat, de gust molt fort, amarg i picant, per l'addició d'espècies, però per ells no era només una beguda, era també la seva moneda.

La xocolata va ser coneguda arreu de la mà del descobriment del Nou Món. Van haver de passar dos segles per a arribar a aconseguir la beguda que ara nosaltres coneixem, ja que el beuratge original era molt fort de gust i no s’adaptava a les característiques alimentaries i gustatives dels europeus.

Va ser amb aquesta finalitat que, al segle XVI, uns religiosos de Mèxic li van incorporar sucre amb vainilla i canyella per suavitzar-ne el sabor i aquest fet coincideix amb les seves primeres importacions a Europa. L'any 1519, el rei asteca Moctezuma va oferir a Hernán Cortés un carregament de cacau, el tresor més valuós que podia oferir-li, ja que per ells el cacau era una moneda.

Un cop a Espanya, la xocolata va esdevenir un producte molt valuós, considerat un excel·lent medicament i un gran plaer. Es gravava amb forts impostos, per la qual cosa només era consumit per les parts altes de la societat, i durant un temps pels religiosos, que la van acabar apartant per pecaminosa.

Al cap de 50 anys un comerciant italià, que visitava les possessions espanyoles a Amèrica, va descobrir-hi el preuat beuratge, el va solidificar en tabletes i se’l va emportar a Itàlia on tothom es va sentir atret per aquestes boníssimes tabletes que es desfeien en aigua calenta.

Al 1615 la filla del rei espanyol va ser casada amb el rei francès i, amb ella, es va endur el cacau cap a França. Pels mateixos anys, Alemanya va descobrir la xocolata de mans dels italians, i curiosament durant anys van considerar el cacau com a medicina i només el venien a farmàcies i drogueries. Quaranta anys més tard  a Anglaterra, on per primera vegada a Europa la xocolata s’oferia en forma de pastissets, van substituir l’aigua, l’únic element empleat per a barrejar el cacau, per la llet, afegint també ous, alcohol i vi ranci.

Sabíes que?... Els cervesers britànics es van sentir amenaçats per la creixent popularitat de la xocolata i fins i tot van demanar lleis per limitar la seva producció.

Us sorprendrà saber que Àustria, actual potencia xocolatera, no es va aficionar per la xocolata fins 100 anys després però, un cop descoberta, van passar a oferir la millor de les xocolates desfetes. L’altre gran delícia de xocolata, el bombó, es va posar de moda de la mà de les dames franceses a finals del segle XVIII.

Empresaris com Lindt, Nestlé, Suchard i Tobler, noms coneguts gràcies a les marques de xocolata, van aportar molt a aquesta industria, ja que inventaven maquinaria més eficaç millorant les fórmules.

La xocolata a Catalunya i Barcelona

Catalunya va ser un dels territoris on la xocolata va tenir més incidència a nivell mundial. Una mostra en són Barcelona, Agramunt i Tàrrega, ciutats capdavanteres del treball amb xocolata.

Xocolates Jolonch, a Agramunt, és la fàbrica de xocolata més antiga d’Agramunt, data del 1770 i tenim la sort de que encara estigui activa. Sempre ha contat de gran renom per la seva producció totalment artesanal i de màxima qualitat. Una mostra n'és el fet que el president Lluís Companys, abans de ser afusellat per l'exèrcit franquista el 1940, va demanar com a última voluntat un tros de xocolata (a la pedra) d'Agramunt, tal com s'explica al llibre de Josep Benet "Exili i mort del president Companys". Les seves germanes, conscients que el farien content, n'hi van portar un bocí.

Però tot i això, va ser a Barcelona on va començar la tradició xocolatera catalana. Inicialment només el gremi dels adroguers (comerciants de productes d’ultramar) podien vendre xocolata i portar-la pel territori català. Amb el temps també el gremi dels moliners de xocolata en va arribar a comercialitzar. Ambdós gremis sempre van estar enfrontats a causa de la comercialització de la xocolata, amb baralles i acusacions sobre l’adulteració i la qualitat del producte.

Tal era el negoci que per pertànyer a un d’aquests gremis s’havia de ser pur, una puresa que consistia en  estar lliure de llinatge jueu, morisc, convers o qualsevol altre ètnia o creença dins les quatre generacions anteriors. Les dones, grans amants d ela xocolata, quedaven excloses directament per la seva condició.

L’olor de xocolata perfumava els carrers del districte de Ciutat Vella, doncs al XIX hi havia constància d’una vintena de molins per aquells carres. Avui dia només queda, a les història de la ciutat, el coneixement de molinets als carrers  Portaferrissa, Hospital, Call, Montcada, Escudellers,...

Podem trobar-ne avui les restes d’algun tresor amagat, com és el cas de la fàbrica que ha acabat acollint Chök, la cuina de la xocolata, on encara es conserven els sostres i mobles modernistes i un torrador de cafè de l’època.

Els molins van ser un pas molt important en la difusió de la xocolata, que va anar agafant embranzida fins a situar-se com a una de les activitats febrils de la ciutat. D’aquest període n’ha quedat molta història, i fins i tot edificacions molt conegudes de Barcelona que estan vinculades a la xocolata.

On avui dia trobem la Casa Fuster (al inici del Passeig de Gràcia),  va estar funcionant la fàbrica de Xocolates Juncosa, fundada al 1835. Juncosa i Ametller, es van convertir en el buc insígnia de xocolata a Barcelona, juntament amb Casa Artigues, del Carrer del Carme, i la Casa Boix, del carrer de l’Hospital. Que van arribar a ser xocolateries centenàries a l’època de la Guerra Civil.

Així doncs la Casa Amatller, una de les joies precursores del modernisme, també al Passeig de Gràcia,  té una vinculació molt estreta amb la xocolata ja que, tot i que l’obrador era al carrer Manresa i posteriorment la guerra el va fer traslladar a Agramunt, l’edifici de la família desvetlla la seva passió per la xocolata (columnes que recorden tabletes, instrumental i ous de pasqua, utensilis, xicres on servir la xocolata,etc.)

Cap al 1937, aquestes industries xocolateres, amb gran presència dins la societat, es van posicionar en el conflicte que es vivia amb la península fins al punt que Xocolates Juncosa, a través de la seva publicitat, apel·lava a idees que us sonaran moltíssim: un país, una història i un idioma centrats en Catalunya i el català. 

Alguns de vosaltres potser recordareu un àlbum de cromos de la Història de Catalunya promogut per aquesta mateixa marca, que podreu veure per internet, tot un símbol català.

A la Barcelona bombardejada del 1938 es feia cafè amb llavors de garrofa, i es fumaven cigarrets de fulles de plataners de la ciutat. En aquest període de gana, por i fred, es va generalitzar el consum de garrofes, que van arribar a substituir la xocolata (amb un gust aproximat). Tot i la guerra. les xocolateries no van morir i el món de la xocolata es va veure revifat amb l’evolució de les Mones de Pasqua cap a la xocolata, com us explicava en el post de les mones per Setmana Santa.

És impossible separar el cacau de la història de la ciutat de Barcelona doncs, com diu la historiadora Maria Antònia Martí Escayol, “un repàs a la historia d’aquest producte és molt més que la història d’un dolç. És també història de la cultura, de l’art, de la tecnologia i, en definitiva, de tot un país”.

Precisament del seu llibre “El plaer de la xocolata. La història i la cultura de la xocolata a Catalunya”, la millor obra que ha descrit i recopilat la nostra tradició xocolatera, juntament amb el Museu de la Xocolata, la Viquipèdia i el blog Gastronosfera, és d’on he tret les fonts per aquest post.

Coneixes el Museu de la Xocolata?

A Barcelona podeu trobar El Museu de la Xocolata, ubicat en un edifici històric que, al segle XVIII, va tenir una relació important amb la xocolata.  Si us agrada la xocolata podreu gaudir de curiositats, història i moltes activitats i tallers relacionats amb la xocolata.