Xerrant amb devoradors de delícies: Jaume Sàbat

Jaume Sàbat, mestre pastisser i xocolater. Obert, apassionat i santcugatenc fins al moll de l’òs.

"El meu recordatori de naixement és molt autèntic, (agafa paper i comença a dibuixar mentre explica)  és una targeta on s’hi veuen dos pastissers, el meu pare i el meu avi, muntant nata a una perola, amb un batidor.
Del mig en surt un nen petit embolicat amb tota la nata, i la meva mare dibuixada al costat mirant, com si estigués a la botiga. Fa gracia perquè jo estic rodejat de nata, i això és la targeta de presentació de la meva vida."

Fotografies Maria Nualart

I la tarja no anava errada perquè avui converso amb un mestre que s’ha dedicat a treballar la xocolata i fer pastissos. Ens parla del passat, del present, de com és, del que sent, amb una sinceritat desbordant. Difícil transmetre l’entranyable estona que passem junts. El resultat, un regal de línies plenes de personalitat i dolços, molts dolços. Comencem?

Jaume, el teu pare va descobrir el gust per la pastisseria a arrel de la seva voluntat de trobar un art que l’omplís i, entre dibuixos, pintures i articles, va acabar fent art com a pastisser. Com hi vas arribar tu? Per vocació, per inèrcia..?

Sempre he estat envoltat del món de la pastisseria. El meu avi per part de pare era pagès, d’aquí Can Sant Joan, el Peret de Can Sant Joan, però el meu avi per part de mare, l’avi Graner, ja era pastisser, un gran professional. El meu pare va conèixer la mare perquè era pastisser, com el que va acabar sent el seu sogre, i es va fixar en la filla del mestre. El meus pares han viscut la pastisseria.

Jo era d’estudiar poc, em costava i, quan vaig començar de pastisser, vaig veure que també hi podia treure la pinzellada d’art i m’hi vaig quedar…Era molt més artista el meu pare que jo, però també ho porto dintre, amb la fotografia... Llegir més...

 Descarrega't l'entrevista sencera. Fes clic!

Descarrega't l'entrevista sencera. Fes clic!