La recepta d’uns panellets tri-centenaris

Si l’any passat amb Els panellets surten a la palestra us explicava per sobre l’origen dels panellets i apreníem a fer dues receptes (amb i sense patata), aquest any he investigat detalls més difícils de trobar a les xarxes, que de segur us encantaran, i farem panellets a l’antiga!

He llegit a molts llocs sobre el controvertit origen dels panellets, àrab, italià... i avui, de la mà del llibre “Les festes de castanyes i panellets”  de Dolors Llopart (Membre de l'Associació Catalana de Sociologia i de l'Institut Català d'Antropologia), hi posem un mica de llum. Els panellets, que tenen com a ingredients principals l’ametlla i el sucre, són un producte genuí de la cuina catalana. 

Si pensem en l’ametlla, dins de la nostra cuina, la trobem a la rebosteria i altres plats des de molt antic. Al Llibre del Coch, de finals del segle XV, les ametlles ja acompanyen plats de carn, brous i postres. 

I el sucre? Certament, a Europa, sembla que el sucre va arribar-hi  a través dels croats, a la Terra Santa. En van iniciar el comerç amb les Croades, com si fos una espècie més. Però a les terres catalanes es coneixia el sucre d’abans, a través de la Cort de Granada amb la que es comerciava.  El sucre també arribava a través de la conquesta del País Valencia, per part dels moriscos que vivien a Gandia, i d’altres punts que conreaven la canya dolça. Així doncs, es pressuposa que, el sucre es va emprar a la cuina catalana per fer dolços abans que a molts indrets d’Europa.

No parlem de l’aparició de panellets fins que el sucre passa a ser un ingredient a l’abast de les cuines catalanes. Al segle XV on un receptari de rebosteria catalana, manuscrit contemporani del famós Llibre de Sent Soví, recull les receptes de melmelades i massapans amb sucre. Són aquests massapans tri-centenaris, tal vegada còpia de més antics, la base dels nostres panellets.

Inicialment els panellets es feien a casa. Les cases, forns o adrogueries que venien panellets posaven una paella per la part de fora la porta, doncs no es compraven en confiteries i botigues especialitzades. A Barcelona es feien fires amb castanyes i panellets, de les quals hi ha constància escrita des del 1796, en les quals les parades dels carrers del Call, de la Boqueria i de l’Hospital es contaven a centenars. 

A Barcelona es feien fires amb castanyes i panellets, de les quals hi ha constància escrita des del 1796, en les quals les parades dels carrers del Call, de la Boqueria i de l’Hospital es contaven a centenars. Aquestes parades es guarnien amb flors i canelobres i eren visitades per tots els barcelonins.

Estranyament els llibres de cuina clàssics d’aquells anys no recullen les receptes de fer panellets i només en feien aquelles dones que les havien après de boca de les àvies.

Més recentment, pel renovat gust de fer rebosteria a casa, i que els preus dels panellets han pujat, molta gent se’ls fa a casa.

Ara els trobem als llibres de cuina amb nous perfums i components, com la patata.

Ens posem doncs la paella a la part de fora la porta i a fer panellets com antigament!

La recepta dels panellets,

a la Barcelona antiga (1796):

Ingredients per 20-25 panellets

  • ½ kg ametlla
  • ¼ kg sucre (en el meu cas morè)
  • 2 ous
  • Pela de llimona ratllada.
  • Pinyons (uns 250gr, si et semblen molt cars també ens pots revestir alguns d’ametlla)

Preparació:

Per fer els panellets com a la Barcelona de 1796, haureu de trinxar les ametlles. Abans es feia amb el morter de manera que no ens quedarà una farina d’ametlla tan fina com amb robot de cuina. A continuació separem les clares dels rovells i les batem amb energia, al punt de neu, però manualment.

Barregem els rovells amb les ametlles , el sucre i la pela de llimona ratllada. Un cop barrejat hi afegim poc a poc les clares. Quan tenim la massa ben lligada la deixem reposar 24 hores (més o menys) tapada i a temperatura ambient, si l’estiuet d’octubre ens deixa!

L’endemà fem les boles, les passem per una mica de clara d’ou per enganxar-hi el pinyons, pintem amb gema per sobre. El forn l’haurem pre- escalfat 220ºC, ha d’estar calent, i els panellets els tindrem entre 6 i 8 minuts, fins que enrosseixin. Un cop rossos els traiem, doncs no necessiten cocció. Llestos!

Una anècdota per acabar!

A les parades de Barcelona, al 1796, es feien rifes de plàteres de castanyes i panellets, i curiosament també s’hi afegien pollastres. El joc consistia en una ruleta feta amb 48 cartes, distribuïdes en 4 colls (oros, bastos, copes i espases).

Hi havia dues sorts, el qui optava per castanyes i panellets o el qui optava a pollastre.

Els que volien jugar triaven una carta i hi posaven una moneda a sobre, quan hi havia prous jugadors, el senyor de la parada treia una carta d’un sac a veure a qui tocava els panellets o el pollastre. Els panellets que es jugaven en aquestes rifes no eren gaire bons, i els pollastres eren pitjors. De fet els pollastres eren tan prims que se’ls i marcaven els ossos. D’aquí l’expressió “per a tu va el pollastre” aplicada a carregar-se un mort, un problema, quelcom que no ens fa servei, ja que guanyar o tenir sort amb el pollastre de la rifa no era gens interessant.

I tu com els fas els panellets? Recorda que Participar a La Cafetera té premi, i és deliciós! Opina i entra al Concurs #1, ens divertirem!