Red Velvet, la Marylin Monroe dels pastissos

Des de que Sant Cugat disposa de locals de delícies amb pastisseria americana, i als seus mostradors s’hi poden veure pastissos i cupcakes d’aquest famós vermell vellutat, que em moria de ganes de tastar-los i fer-ne un article. Després de passar per Embassy Bcn i per Alice Cake Shop, amb un bon cafè i totes les eines de rastreig a l’abast, em vaig disposar a descobrir la seva vida i secrets. Impossible fer-ne un post més curt!

Personalment, posats a triar, sóc més de pastes i coques que de pastisseria americana, sobretot perquè els bescuits tendeixen a ser més densos i compactes per suportar les nombroses capes de farciment, el tornejat i els revestiments, sovint pesants. Tot i així, aquest pastís em va sorprendre en positiu, amb un sabor més que deliciós i una història digne d’una de les icones més rellevants d’EEUU, la Marylin Monroe.    

El Red Velvet, en porció o cupcake, és un pa de pessic vermell intens que en contrast amb la crema de formatge o glacejat blanc esponjós de cobertura, es corona com una de les postres més cridaneres, sense deixar indiferent. L’han titllat des d’ostentós i romàntic, fins a divertit, matusser o vampíric...i en la meva opinió, de les mans de les bones pastisseries, em quedo amb atrevit, provocatiu i sensual, només heu de veure’n les imatges.

I és així com sóc capaç de comparar-ne la cobertura amb el ros platí i pàl·lida pell de la Marylin, el roig bescuit amb els seus llavis i igualar-ne el resultat com a únic i embriagador, que atrau totes les mirades. Comparteixen contrastos extrems i molt marcats, fregant la caricatura, però com va dir la Marylin en una ocasió: "És millor ser absolutament ridícul que absolutament avorrit.”

Sobre el seu origen, hi ha tantes teories i controvèrsia com receptes, sense existir informació contrastada sobre d’on ve, com es fa o per què és vermell. 

Mirant enrere, el que sí es pot afirmar és que aquests tipus de pastissos, inicialment, es consideraven només a l’abast dels rics, doncs els productes per elaborar-los eren caríssims. No va ser fins després de la Revolució Industrial al 1860 que el bicarbonat va ser més fàcil d’aconseguir i es van convertir en postres habituals de la població.

Sobre la procedència del color vermell corria un mite científic, ja desmentit, que assegurava la seva coloració roja per una reacció química entre el bicarbonat de sodi i la xocolata però, si bé el cacau té antocianines (pigmentes vegetals vermells) que reaccionen amb el bicarbonat, la combinació li donaria una tonalitat entre marró i gris molt poc apetible, i en tot cas emmascarada pel color de la xocolata. A la realitat, inicialment es feia servir remolatxa per donar-li suculència i augmentar el color rogenc, posteriorment substituïda per ingents quantitats de colorant vermell.

Sense allunyar-nos de la icona Marylin, quant sent Norma Jeane va canviar la seva imatge i tenyint-se el cabell va començar a triomfar, aquest pastís també va patir una transformació d’aneguet lleig a cigne. La història el vincula amb Nova York, on al 1920 es va convertir en la firma de l’hotel Waldorf- Astoria i, posteriorment, gràcies al descobriment del colorant, va deixar de ser un simple pastís per ser conegut com una icona rebostera de anomenada Red Velvet.

I en aquest punt és on es va generar la controvèrsia, amb el colorant que li havia donat la fama, ja que per variacions que se’n comercialitzessin, amb glacejat de crema de formatge o sense formatge, amb cacao o sense, era indispensable que portés colorant. Un colorant vermell líquid, nucli de nombroses investigacions que apuntaven a no ser el ingredient més saludable per la salut. Lluny d’esvair-se la mala fama d’aquest colorant, actualment, com a la recepta de l’Alma Obregón, trobem recomanacions de colorant amb pasta, on amb menors quantitats aconseguim resultats perfectes.

De la mà amb els seus orígens al Waldorf- Astoria ens arriba una llegenda urbana, també desmentida,  on una dóna que va quedar molt impressionada pel pastís va demanar-ne la recepta i li van passar una factura de $100. En venjança s’explica que ella  la va anar repartint per tot arreu.  La que realment es va allotjar, en una llarga estada a l’hotel, va ser Marylin Monroe, i qui no l’hagués volgut veure per un forat menjant-se un tros del seu pastís estrella? Marylin Monroe menjant Red Velvet...

Avui dia, cada nou forn o pastisseria de Nova York ha de contar amb aquest pastís sense excuses i la seva demanda comença a desbancar el tradicional pastís de formatge o de xocolata negre. Moltes personalitats famoses se’n confessen devoradors, fins al punt que a Nova York ja promouen un concurs per escollir-ne el millor.

A Sant Cugat encara és un desconegut però, llegint la seva història, no et venen ganes de tastar-lo? El trobaràs a Embassy BCN en porció de pastís i a Alice Cake en format cupcake. Unes bones postres a considerar ara que s’acosta el dia dels enamorats.