L’ensaïmada emmascarada, la Reina d’una altra contrada

ens1.jpg

Aquest dissabte, quan vaig anar a esmorzar en un dels forns de Sant Cugat, totes les pastes desfilaven entre tasses i platets, cafès i tallats, entrepans i pastissos. Darrere el mostrador, una delícia em va captivar, amb la seva màscara de sucre glaç i una aparença dolça i melosa. No era la delícia estrella, aquella que tothom demanava, però després de tastar-la crec de veres que ho podria ser.

Aquella deliciosa ensaïmada era la combinació perfecte de vores arrodonides cruixents i plecs tendres, de massa de pa amb aquella finor de mantega, esponjosa, suau com la seda, amb una història difícil d’explicar, i una recepta només a l’abast dels més atrevits.

Amb aquestes característiques no es d’estranyar que, si bé aquesta delícia no és la primera opció en els esmorzar santcugatencs, si ho sigui a altres contrades, llocs amb una tradició de pans i pastissos antiquíssima, remuntant-se al segle XIV. Parlem de l’illa de Mallorca, sens dubte un dels gremis pastissers més antic.

Hi ha qui diu que un general àrab va introduir l’ensaïmada a Mallorca, en la seva conquista.  Al·leguen que deriva de la recepta de la bulema, amb els mateixos ingredients però canviant la mantega de porc per la de llet d’ovella. Altres comparteixen que  l’ensaïmada vingui de la bulema, però apunten a que era un dolç jueu que se li va regalar a Jaume I en la seva conquesta a la illa. Una prova més de que els postres d’avui dia poden ser una herència dels costums i religions dels que històricament, i amb intencions diverses, han passat per aquell terreny.

L’ensaïmada no serà tan demandada com el croissant als nostres forns, però a internet s’hi pot trobar fins i tot webs en nom seu, amb un llarg reguitzell de conjectures i historietes sobre ella. Si el croissant és el nostre Rei, l’ensaïmada és la Reina de Mallorca i és per això que, tot i haver-se escampat per tot arreu, allà l’ensaïmada està reconeguda amb Denominació Específica i posseeix l’etiqueta d’Indicació Geogràfica Protegida.  

Als forns i pastisseries de Sant Cugat, les ensaïmades són més petites, fines i cruixents que les mallorquines, però totes convergeixen en el sabor de la massa, i en quelcom molt important, que pots anar a esmorzar-hi un dissabte i, com jo, menjar-te-la recent feta.

Aquesta setmana, mentre demanis el pa, fes-li un ullet a la delícia emmascarada i deixat caure a la temptació, degustant la Reina d’una altra contrada.