El Bagel, un pa modest de fama mundial

bagel1.jpg

L’altre dia, en un dels forns de Sant Cugat vaig veure que venien bagels i, recordant la meva estada a Nova York, no me’n vaig poder estar de comprar-ne un parell per fer un esmorzar al més pur estil novaiorquès. Davant dels deliciosos bagels, ja només havia de decidir si els combinaria amb dolç o salat, doncs és un agradable acompanyant d’ambdós bàndols. I, mentre ho decidia, que millor que cercar algunes coses d’aquest panet foradat.

El bagel, de la família dels pans, s’elabora tradicionalment amb farina de blat, sal, aigua i llevat, podent-lo trobar amb un toc dolç, amb malta, sucre o mel. La curiositat d’aquesta massa semblant al pa és que un cop amassada, amb la forma de bagel, i deixa reposar 12 hores, es cou en aigua abans de fornejar.

El bagel es troba força extès a casa nostra, tot i que no és ni de bon tros un dels productes més emprat com a consum de pa diari, però a la resta del món, aquest pa rodó i foradat és famosíssim. El seu origen, no és pas als Estats Units, on avui dia és més popular, sinó que apareix cap al 1610 a Cracòvia, Polonia, com a “baigiel” competidor del bublik, un pa prim de farina consumit a la Quaresma. El bagel va arrelar fins a formar part de la dieta nacional polaca. Dels polacs, es va estendre per la comunitat jueva,  va arribar a Londres, i quan els ciutadans europeus i jueus van emigrar a Amèrica del Nord, el bagel va creuar fronteres i es va fer l’amo de la zona .

Els dos estils més coneguts són el bagel de Montreal (fet amb ou i sense sal, cuit amb aigua aromatitzada amb mel, fornejat i amb sèsam per sobre) i el de Nova York ( amb sal i malta, cuit i fornejat tradicionalment). S’acostumen a menjar oberts pel mig, tebis, amb crema de formatge, de salmó, tomàquet o ceba ,i per esmorzar, s’estilen plens d’ou, formatge, pernil o melmelades.

Els vaig obrir pel mig, els vaig escalfar una mica i finalment em vaig decantar per fer-ne un amb mantega i melmelada de maduixa i l’altre amb tomàquet i pernil. Quants records..., amb aquella oloreta, i aquell sabor tan peculiar...El millor, tenir-los tan a prop, al Taller de pa Serrajòrdia.