Panettone, el dolç nadalenc de la bella Itàlia i més enllà

panetone.jpg

Aquesta setmana el Panettone pren el relleu a les neules com a delícia nadalenca. En els últims anys aquest dolç d’origen milanès s’ha guanyat un lloc dins dels dolços nadalencs de casa nostra. Avui passejant per Sant Cugat el pots veure a tots els aparadors de forns i pastisseries (Serrajòrdia, Crustó, Turris, Vallespà...) i és que, al meu parer, està deliciós en totes les seves versions.

A Itàlia, el panettone prové d’una història sovint variava, però que sempre afirma que el seu lloc de naixement es troba a Milà. La paraula " panettone " deriva de la paraula "Panetto ", una petita coca de pa. El sufix augmentatiu italià (pronunciat " o - ne" ) canvia el significat a "gran pastís".

Els orígens d'aquest pastís semblen ser molt antics, remuntant-se a l'Imperi Romà, quan els antics romans s’endolcien amb un pastís de llevat amb mel. 

Al llarg dels segles aquest "alt , pastís de fruites amb llevat" es mostra en un quadre del segle XVI per Pieter Brueghel el Vell i s'esmenta en un llibre de receptes escrit pel cuiner personal de papes i emperadors durant l'època de Carles V.

És un dolç de renom i no és d’estranyar que, a part de ser preparat i gaudit durant Nadal i Any Nou a Itàlia, també ho sigui al sud-est de França , Portugal , Brasil, Perú , Malta , Alemanya, Suïssa , i fins i tot en alguns indrets d’Amèrica del Sud a substituït el tortell de reis.

El panettone tradicional té forma de cúpula, amb base cilíndrica, d’uns de 12-15 cm d'alt, per a un panettone d'1 kg. També se’n fan amb altres bases, com ara un octàgons, o un tronc de con amb la secció d’estrella (anomenat Pandoro).

L’elaboració d’aquest dolç és fruit d’un llarg procés de diversos dies que implica el curat de la massa, que és àcida , similar a la massa mare, donant a la coca les seves característiques distintives d’esponjositat. Acostumen a afegir-hi  taronja confitada, llimona, i la ratlladura de la llimona, i també les panses de raïm, que s'afegeixen en sec. En trobareu altres variacions com ara llis o amb xocolata.

Jo ja he aprofitat per comprar-me’n un d’individual i fer un tastet abans de les festes. Durant aquests dies miraré de tastar-ne tant d’elaboració italiana com santcugatenca i us ho explico!