La neula, el dolç nadalenc més típic de la cuina catalana

neules.jpg

Comencem el mes de les delícies nadalenques amb  les neules, el dolç nadalenc més típic de la cuina catalana , fins i tot més antigues que els torrons.

És curiós saber d’on venen, doncs ara, cada cop que les mengeu, recordareu el seu origen. Van ser creades per una monja, que va començar enrotllant una hòstia, en aquell aleshores d’uns quinze centímetres. Poc a poc es van anar millorant per fer-les més cruixents i gustoses.

No es coneix quan van sorgir, però es sabut que existien a Catalunya almenys desde l'any 1168 i que, com les hòsties, les neules tenien gravats senyals i emblemes. 

Es parla de neules al 1267, al convit de Nadal del rei Jaume I, a nadales medievals que han arribat als nostres temps per tradició oral, al El llibre de les meravelles de Ramon Llull, etc. Antigament molt apreciades sucades en piment, un vi ranci condimentat amb mel i pebre, i ara és tradició sucar-les al cava.

Durant tot aquest temps, la neula a consistit en un full prim de pasta de farina amb forma de canó, de vegades amb sucre. Són lleugeres i cruixents però amb elevat contingut alimentari. Per fer neules artesanes, és necessita un estri específic, el neuler, que podem veure en alguna pastisseria de Sant Cugat. És una mena de tenalla amb dues planxes rodones, a les quals s'aboca la pasta per tal que prengui forma de cercle. La pasta queda entre les dues planxes, que es posen una estona per cada banda sobre un fogó. Després es couen al forn, s'enrotllen i es deixen refredar. Si el neuler tingués dibuixos en relleu,  després apareixeran a la neula.

Un altre dia veurem la recepta però si parlem de components trobem una  massa molt líquida feta amb farina, sucre, clara d'ou a temperatura ambient, raspadura de llimona, vainilla i mantega. No ens deixem la seva exquisida olorota al fer-la i aquell sabor inconfusible de la neula realment artesana.

Actualment hi ha moltes variants, les podem trobar farcides de torró de Xixona o cobertes de xocolata, i també versions funcionals, per exemple sense sucre, per a diabètics, o sense gluten, per a celíacs.