Mou-te. El secret de La Cafetera!

run.jpg

La nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve…pastissets de Pare Noel, torrons, polvorons, panettones…aquests dies visc en un paradís de delícies desfilant per les taules de menjars familiars, un dia i un altre. I, si molts (i moltes) durant l’any ja m’heu preguntat com m’ho faig per tastar tantes delícies, avui us en descobriré el secret!

Pantaló llarg, jaqueta tèrmica, protecció pel coll i esperar les hores de sol per sortit a fer uns saltirons! No sóc una gran corredora, però una de les millors maneres de mantenir-se és córrer, o ni això, potser em quedo en trotar. Surto de l’Hospital General, fins a Mirasol, fins a Sant Cugat (quan em motivo), i cap a casa, un trosset agradable on et creues amb molta gent que intenta moure’s una miqueta.

Pel camí em distrec mirant els altres runners, un que sembla que s’entreni per fer curses, tot equipat, amb molts quilòmetres per davant, un que sembla fugir per un moment dels menjars, de les trobades familiars, buscant un espai íntim a la carrera. Hi ha qui surt amb tota la família, les amigues que aprofiten per fer-la petar, els motivats per millorar la salut, els que surten per la necessitat de sentir-se vius...i em pregunto, algun d’ells serà devorador de delícies? Si més no, per un motiu o altre, tots tornem satisfets a casa.

Ara que fa fred sempre costat una mica però, pel camí, m’he distret jugant al meu Candy Crush particular. Al primer nivell, a la corba de Can Cabassa, he eliminat els deliciós trossets de torró de Xixona que em fa perdre els sentits, al segon nivell, seguint les vies de ferrocarril, m’he desfet de les neules devorades, i a Mirasol hi he arribat agrupant aquells delictes de polvoró d’ametlla que em van caure a les mans per Nadal.  A la tornada fins a casa, ja molt més suportable, m’ha acompanyat l’agradable sensació de sentir que, tot i les festes, els muscles encara hi són, a les cames, al tors... quan arribo a casa, encara que cansada, somric, quatre abdominals i feina feta! Demà passat hi tornaré, però fins aleshores alguna delícia em captivarà pel camí i no em farà res devorar-la!

Sóc fidel a les delícies i, per tant fidel a la carrera. I tu, devorador de delícies, què fas per mantenir-te?