Com va arribar la xocolata a totes les parts d’Europa?

Els orígens de la xocolata els trobem en una planta originaria d’Amèrica central, i va ser coneguda arrel del descobriment del Nou Mon .

Van haver de passar dos segles per a arribar a aconseguir la beguda que ara nosaltres coneixem, ja que el brevatge original era molt fort de gust i no s’adaptava a les característiques alimentaries i gustatives dels europeus.

Al segle XVI, uns religiosos de Mèxic, li van incorporar sucre amb vainilla i canyella per suavitzar-ne el sabor i es va començar a importar la xocolata des de Mèxic cap a Espanya.

Al cap de 50 anys un comerciant italià, que visitava les possessions espanyoles a Amèrica, va descobrir-hi el preuat brevatge, el va solidificar en tabletes i se’l va emportar a Itàlia on tothom es va sentir atret per aquestes boníssimes tabletes que es desfeien en aigua calenta.

Al 1615 la filla del rei espanyol va ser casada amb el rei francès i, amb ella, es va endur el cacau cap a França.

Pels mateixos anys, Alemanya va descobrir la xocolata de mans dels italians, i curiosament durant anys van considerar el cacau com a medicina i només el venien a farmàcies i drogueries. Quaranta anys més tard  a Anglaterra, on per primera vegada a Europa la xocolata s’oferia en forma de pastissets, van substituir l’aigua, l’únic element empleat per a barrejar el cacau, per la llet, afegint també ous, alcohol i vi ranci.

Sabíes que?... Els cervesers britànics es van sentir amenaçats per la creixent popularitat de la xocolata i fins i tot van demanar lleis per limitar la seva producció.

Us sorprendrà saber que Àustria, actual potencia xocolatera, no es va aficionar per la xocolata fins 100 anys després, però un cop descoberta van passar a oferir la millor de les xocolates desfetes. L’altre gran delícia de xocolata, el bombó, es va posar de moda de la mà de les dames franceses a finals del segle XVIII.

Empresaris com Lindt, Nestlé, Suchard i Tobler, noms coneguts gràcies a les marques de xocolata, van aportar molt a aquesta industria, ja que inventaven maquinaria més eficaç millorant les fórmules.