Coques de Perafita, el berenar de totes les fires

Espero que aquest cap de setmana no us hagueu perdut la Fira de les Portadores!

Jo no hi vaig faltar i no me’n vaig poder estar de tastar quelcom en alguna de les seves paradetes a la Rambla del celler. I és que, llaminera com sóc, no vaig trigar gaire a localitzar la paradeta del Forn Franquesa amb les seves delicioses Coques de Perafita. Una coca de vidre cruixent, amb aquell gustet d’haver-se cuit al forn de llenya, va ser el meu suculent berenar, mentre continuava gaudint de la fira.

Pels que no conegueu la gent de les Coques de Perafita, us en faré cinc cèntims, ja que sempre que tingueu el plaer de trobar-los a qualsevol fira o mercat de Catalunya no podeu perdre l’oportunitat de fer-hi un tastet.

Forn Franquesa és una petita empresa familiar del poble de Perafita, al cor del Lluçanès, que ve de tres generacions de forners artesans, que intenten preservar la qualitat i sabor dels seus productes. 

El pa de pagès i sobretot la seva varietat de coques, cuites al forn amb llenya de pi, han conformat el seu segell d’identitat.

Us preguntareu perquè us parlo d’aquesta paradeta en concret i és que, des de que es va fundar al 1952,  el Forn Franquesa s'ha convertit en els seus 60 anys d'història en una empresa referent en el sector dels productes de proximitat, amb una important presència a les principals fires i mercats de Catalunya.

A Sant Cugat a part de participar en les diverses fires artesanals podreu troba la seva paradeta al mercat setmanal, amb coques de forner, sucre i anís, de xocolata, de vidre, d’ametlles...Tasteu-les i després me’n dieu alguna cosa!

Pot un motor de Fórmula1 convertir-se en cafetera?

Aquest cap de setmana feia un cafè a Sant Cugat mentre repassava els magazines dels diaris i, entre les seves pàgines, hi vaig trobar una curiositat que em va fer molta gràcia compartir.

Què em diríeu si us dic que una cafetera i un monoplaça de Formula 1 poden tenir molt en comú? Què em diríeu si us dic que fer un cafè pot ser una de les coses més exclusives del món?

Doncs encara que pugui semblar increïble avui us presento una cafetera italiana que, inspirada en un motor de Fórmula 1, té el prohibitiu preu de 12.500€, amb el que segurament donaria la tassa de cafè més cara del món. La Veloce V12.

Com veureu a la imatge realment reprodueix un motor V12 dels monoplaces dels anys 90 a escala 1/2. Els seus tubs d’escapament són capaços de servir fins a 12 cafès a al mateix temps. Les seves tasses, en forma de pistó, i els seus filtres calcats als depuradors d’oli dels vehicles fan d’aquesta cafetera un enginy únic i de col·leccionista.

L’empresa Arte Meccanica Mastrogiuseppe ha dissenyat aquest motor de cafè tan exclusiu, com anteriorment ho va fer amb els motors  V8 i V10. Només se n’han fabricat 500 unitats, que es poden adquirir on line pel seu sorollós preu. El que s’animi ja pot preparar una bona barra per col·locar aquesta extravagant cafetera perquè entre el titani, l’alumini i el magnesi acaba pesant 23 kg.

No he trobat informació sobre el soroll i la velocitat de la cafetera però, qui sap, potser pots sentir accelerar un formula 1 amb cafè corrent per les seves venes.

Un bon llibre, un bon cafè, la brisa...vacances!

Un complement perfecte per passar les vacances és gaudir d’un bon llibre mentre degustem un bon cafè amb la brisa del mar a la cara, amb un paisatge de muntanya sota els peus o amb la tranquil·litat del nostre sofà. Un llibre que ompli, que enganxi, un personatges entranyables, i aquella sensació final d’haver gaudit d’una bona història.

Aquí us presento 6 llibres, de diferents temàtiques, que podrien ser el complement perfecte que buscàveu. Espero que us agradin!

A Sant Cugat pots anar a buscar els teus llibres o comprar-los on line  a la Llibreria Alexandria

http://www.alexandriallibres.com/

Pels més petits us recomano que visiteu personalment Pati de llibres o on line Boolino, on us sabran orientar sobre lectures infantils i adolescents.

http://www.patidellibres.com/eo/

http://www.boolino.com/es/

lectura-veraniega.jpg

La veritat sobre el cas Harry Quebert, de Jöel Dicker

Català: Ed. La Campana (688 pàgines)

Castellà: Ed. Alfaguara

Combinació de novel·la negra amb romanticisme on  res  és el que sembla i on els girs argumentals  que ens ofereix Jöel Dicker són els principals  al·licients de la novel·la.
L’acció es situa en tres èpoques diferents  1975, 1999 i 2008 per oferir-nos tota mena de detalls del que va succeir, construint  una novel·la amb un engranatge perfecte.

Argument:

La novel·la es situa en un petit poble d’Aurora a New Hampshire per presentar-nos  a Marcus Goldman, un jove escriptor  d’èxit que no aconsegueix la suficient inspiració per escriure una segona novel·la. Goldman decideix veure al seu mestre  i escriptor Harry Quebert per trobar la inspiració necessària per escriure la novel·la.

Quan arriba al poble, hi  descobrirà que Quebert  ha estat acusat d’assassinat després d’aparèixer en el seu jardí el cadàver d’una jove anomenada Nola que va desaparèixer fa una trentena d’anys.

Marcus Goldman descobrirà que el professor va mantenir una relació amb la menor anys enrere, però malgrat tot confia en la seva innocència i decideix investigar  pel seu compte.

Goldman veurà ben aviat com el cas Quebert podría ser un bon argument per la seva futura novel·la.

La relació entre alumne i mestre,  l’amor entre una jove de 15 anys i un home de 35 i la radiografia de la societat americana amb una certa crítica, centren bona part de l’argument de la novel·la.

Bedlam, darrere les hores càlides, de Mar Bosch

Català: Ed. Empúries (144 pàgines)

 

Una joia literària guanyadora del premi  Just M Casero. L’escriptora Mar Bosch crea un món  a mida anomenat Bedlam, oferint històries màgiques carregades d’humor, surrealisme  i també de certa ironia.

Embolcallat com si fos un conte, ‘Bedlam. Darrere les hores càlides’ (Empúries), parla de l’oblit i dels records al mateix temps que tracta del procés de  reconstrucció.

Argument:

“Benvinguts a Bedlam, el poble congelat” és el missatge  escrit en lletra lligada i de color blau que dóna la benvinguda  a un poble màgic  que de cop i volta  un 22 de juliol es congela per l’arribada inesperada de l’hivern.

Aquest canvi inesperat del temps, malgrat els inconvenients inicials,  no sembla destorbar  gaire als habitants de Bedlam i lector anirà coneixent el dia a dia dels veïns del poble, especialment del nen Haiku i la seva mare Agnès.

A més la bellesa en la seva escriptura, Bedlam ens ofereix moltes capes  de lectura que  li permet arribar a tot tipus de lectors gràcies a una proposta original i imaginativa.

El parèntesi més llarg, de Tina Vallès

Català: Ed. Proa (Relats curts)

Anar de part i no voler parir. Excitar-se en un enterrament. Escriure un conte sobre la guerra civil amb una dona nua roncant sobre teu. Perdre el cap estenent la roba. No acabar mai més la llista de la compra. Els disset contes d'aquest llibre plantegen situacions quotidianes, irreals, còmiques, emotives, amb un to que va de la ironia mordaç a la revelació íntima. Tina Vallès és una narradora dotada d'una gran perspicàcia en l'observació, que detecta l'imprevist quotidià i capta l'emoció secreta, que acompanya el lector parlant-li amb una senzillesa que sedueix. El parèntesi més llarg és un llibre de contes i també un llibre de pauses, d'escapades agraïdes, de moments de treva que acaben  generant un canvi.

Aquest llibre, va ser mereixedor del premi Mercè Rodoreda 2012, un  dels premis literaris de narrativa més importants del país. Vallès presenta un recull compost de disset narracions que es focalitzen en escenes de la vida diària. Cada conte és, precisament, un parèntesi de la vida dels personatges. Cada fragment de vida descriu, narra, l'existència quotidiana d'uns personatges que es troben tancats dintre d'una bombolla de temps que s'allarga o escurça segons el cas. Vallès domina el llenguatge i també la tècnica literària.

La vida para principiantes, de Slawomir Mrozek

Castellà: Ed.Acantilado (Relats curts)

Slawomir Mrożek aconsegueix amb aquest llibre la reflexió unida amb l'humor i la sàtira. Les 39 històries incloses en aquesta antologia de relats, ordenades alfabèticament com un diccionari temàtic, de l'ambició a la veritat, són una excel·lent mostra de la seva visió del món i els éssers humans. Mrożek capgira les situacions quotidianes i ens sorprèn amb el seu absurd que, en alguns casos, esdevé gairebé negre. Com 'La rutina', en què narra les lúcides reflexions d'un bomber mentre tracta de salvar un suïcida que es vol llençar des de la teulada d'un edifici. O a El actor, protagonitzat per un home que durant un enterrament pronuncia unes emotives paraules per tal de recuperar el barret que li ha caigut a la tomba. Es podria dir que els breus relats tenen la força i capacitat de síntesi de les vinyetes dels millors humoristes gràfics. Com els dibuixos de l'iŀlustrador Chaval que acompanyen els textos. Mrożek en té prou amb unes poques pàgines, i a vegades només unes línies, per desvelar el veritable rostre de la societat i els éssers humans. Això sí, sempre amb una subtil sorna. Potser perquè les nostres estúpides contradiccions resulten més fàcils de pair amb un somriure.

Los hijos del mar, de Pedro Feijóo

Castellà: Ed Espasa (432 pàgines)

Aquesta novel·la va arribar avalada per l’increïble èxit que va tenir a Galícia on, fins i tot, va rebre el Premio Xerais de Novela 2011. I no és per menys. En aquest llibre hi trobareu intriga, aventura i un punt d’història, però hi ha molt més, entre mig es barreja una història de secrets de família i fins i tot una història d’amor. És una novel·la completíssima que recopila gran part dels generes literaris adequant-se a qualsevol tipus de lector, perquè segur que cadascú de vosaltres i pot trobar alguna cosa que li interessi.

Argument:

Simón Varela és un arquitecte de segona, com ell mateix es defineix. Té el seu propi estudi amb el qual pretenia fer grans projectes però, a la pràctica, el que li permet sobreviure són arranjaments, reformes i petits nyaps. Un dia rep un curiós encàrrec: es tracta de reparar la font de la Casa Gran, una de les mansions de la família més rica de Vigo: els Dafonte-Llobet. Fa anys que de la font no raja aigua i quan Simón i el seu treballador lleven les lloses de la mateixa es troben amb una espècie de cova i, dintre d'ella, un nínxol al qual troben un cofre.

Com és tard, Simón se’l endur  a casa amb la intenció de donar-l’hi l'endemà a la senyora Llobet però quan arriba a la finca es troba que aquesta ha aparegut morta al seu llit. Als pocs dies el criden per acudir a la lectura del testament. Després de dividir les seves quantioses possessions entre els seus hereus, la senyora Llobet ha repartit el cofre de la següent forma: una moneda al seu fill Xulio Ascanio, l'altra moneda a la seva filla Mariña i els papers al propi i desconcertat Simón. Les monedes són reals de vuit, d'or, molt antics. Els papers una relació de noms i inicials que no semblen tenir cap sentit. 

Todo lo que cabe en los bolsillos, de Eva Weaver

Castellà: Ed Espasa (352 pàgines)

(Novel·la llarga) Són moltes les novel·les ambientades en l'holocaust que s’han publicat al llarg dels anys. Mai coneixerem prou sobre els horrors que en aquells anys es van viure, i per més que ho intentem resulta impossible comprendre com la naturalesa humana pot arribar a aquests extrems. Aquest llibre presenta una història inigualable, per la seva trama i per la seva ambientació, capaç de transportar al lector al petit gueto en el qual va quedar atrapat el nostre protagonista.

Poques històries són capaces de provocar tants sentiments, fent-nos patir, odiar, tenir esperança, anhelar lluitar i no ser vençuts. I aquest llibre ho aconsegueix a totes les seves pàgines, fins a arribar a un final que és la cirereta del pastís d'una història que queda a la memòria. Les seves pàgines contenen molt dolor i molta impotència, com no podia ser d'altra manera.

La novel·la es troba dividida en tres parts bé diferenciades: la primera part, narrada en primera persona, permet conèixer a Mika, el qual ens mostra com va ser la construcció del gueto de Varsòvia i com es va desenvolupar l'aixecament contra els nazis; a la segona Max ens relata el que va succeir després de la guerra; i ja a la tercera hi ha un trobada molt emotiva.

Argument:

Mika hereta les marionetes del seu avi, amb les quals entreté a altres nens aconseguint que oblidin les misèries del gueto de Varsòvia. Per a sobreviure, aviat es veurà obligat a fer-lo amb els soldats i així sobreviu. Quan s'allibera el gueto, les marionetes passen a les mans del soldat nazi Max i arriben amb ell a Sibèria, salvant-lo de la mateixa manera que ho van fer amb Mika. La néta de Max heretarà les marionetes després de la mort del seu pare. Anys després les durà A Nova York, on es trobaran amb Mika al seu llit de mort. 

Els teus bombons d’estiu dins d’una caseta de platja

Aquest format tan graciós i estiuenc és de Pancracio una petita i molt exclusiva marca de xocolata i altres productes afins, el denominador comú dels quals és la més alta qualitat i un disseny carregat d'estil.

El seu autor és Pedro Álvarez, un economista expert en màrqueting, dissenyador gràfic i amant de la xocolata. Un dia va aconseguir unir aquests coneixements amb les receptes de xocolata que va aprendre a l’època que va ser a Nova York i el resultat va ser un èxit, i entusiasme pels seus productes, ràpid i inesperat.

Així va néixer Pancracio, que es distribueix exclusivament en punts de venda molt seleccionats i a pancracio.com. A Barcelona el seu punt de venta és a Passeig de Gràcia 93, però et recomano que provis la seva botiga on line per gaudir de les seves delícies a qualsevol moment o per sorprendre algú molt especial.

modulo-caseta_2.gif

Fondant, comprat o fet a casa

Continuant amb el primer article on es presentava el fondant, els seus ingredients, els seus usos i les possibles intoleràncies, continuem iniciant-nos en l’elaboració i manipulació.

Si volem treballar amb fondant:

El podem comprar: (sense sabor) agua, sucre, glucosa, espessant E-413, E-416, grassa vegetal, conservant E-202. Si la compreu amb saber també pot contenir: humectant (E422), emulgent (E471), aromatitzant natural, acidulant (E330) i  traces d’ametlla. Preu: 1kg 6,75€ aprox.

    fondant.jpg

    O el podem fer a casa: De receptes hi ha moltes , amb les típiques “nubes” o sense, amb glucosa, amb glicerina, amb gelatina, amb mantega, etc. Us poso algun link al final del post. Però es pot fer un fondant des de la recepta clàssica només amb sucre, aigua i glucosa, com la que us poso a continuació, molt fàcil de provar a casa: 300gr de sucre comú, 50gr de glucosa  i 100cc d'aigua

    Hi ha qui prefereix fer-se el fondant a casa per donar-li un sabor més bo que el comprat i qui prefereix comprar-lo ja fet i només llest per a estendre. El comprat surt una mica més car que el propi, però t'estalvies treballar la massa, comprar ingredients rars i sorpreses inesperades com que no et surti bé, a més de tenir millor acabat final damunt del pastís. 

    • És important fer servir un sucre de bona qualitat, sinó ens quedarà d’un color més fosc i no tant blanc com hauria.
    • Posar el sucre i l'aigua en una olla, tenint en compte que el sucre puja al bullir. Agregar la glucosa i barrejar.
    • Cuinar entre 110 i 112°C  per aconseguir una espècie  d’almívar o xarop, si és necessari netejar les parets de l’olla de sucre amb un pinzell xopat en una mica d'aigua freda (evitar que ens quedin grans de sucre sense desfer).
    • Si no tenim termòmetre: enfonsar una gota de la mescla en un glot d'aigua freda. Quan la gota roman en forma de gota caient, el xarop està llest. IMPORTANT: una vegada arribada la temperatura , retirar la casserola del foc i enfonsar-la en l'aigua freda per a parar la cocció.
    • Abocar immediatament el fondant sobre el marbre net o placa llisa. A continuació, cal treballar vigorosament amb una espàtula fins que baixi la temperatura. El fondant es tornarà blanc i es cristal·litzarà. Quan comenci a cristal·litzar, i la temperatura sigui prou baixa treballar el fondant amb les mans.

    Consells:

    Un cop acabem, es guarda en un envàs hermètic, durant 3 dies. Quan es vol reutilitzar-lo és necessari fondre'l al bany maria . En aquest moment si es desitja es pot afegir una cullerada de xocolata, o colorant i estendre'l ràpidament.

    Per donar color a la pasta de fondant es pot utilitzar colorant per a menjar en pasta, pols o gel, però no líquid. El color es pot afegir una vegada preparat, o pot afegir-se al final amb un colorant en spray, una vegada ja col·locat sobre el pastís.

    Fondant, l’estrella dels pastissos

    fondan.jpg

    Molts i moltes de vosaltres us preguntareu d’on ha sortit l’afició pel fondant, protagonista estrella de pastissos, galetes, botigues, programes de tv i cursos de rebosteria que s’estenen com l’escuma.  Ja fa temps que a casa nostra es treballa amb fondant, però des de l’any passat el consum d’aquest producte i de totes les meravelles creatives que s’elaboren amb ell s’ha multiplicat exponencialment.

    Des de La Cafetera no puc passar per alt aquest fenomen i per això estic preparant una sèrie de post per saber què és el fondant, quins estris es necessiten per iniciar-se, com es pot fer servir i posar-me mans a l’obra, a nivell particular, per utilitzar-lo. Et convido a que segueixis els posts i junts descobrim aquesta eina de rebosteria. D’una cosa estic convençuda, aprendrem i ho passarem molt bé!

    Començarem per saber què és, d’on ve, quins ingredients porta i possibles intoleràncies.

    Fondant és una pasta tova, elàstica i suau empleada com a recobriment decoratiu de certes preparacions com galetes, cupcakes,  pastissos, etc. La denominació fondant (que en francès vol dir: que es fon) fa referència a la característica física del recobriment, que es desfà a la boca. 

    La forma més simple de fondant és aigua i sucre, àmpliament usada en l'elaboració de caramels, però en trobem amb diferents composicions, sobretot si s’elabora a casa o si es compra feta. Molta gent la fa a casa perquè el gust d’algunes preparades és millorable, és recomana tastar diferents marques o buscar a les xarxes quina marca té millor gust.

    Ingredients freqüents si la compreu: (sense sabor) agua, sucre, glucosa, espessant E-413, E-416, grassa vegetal, conservant E-202. Si la compreu amb saber també pot contenir: humectant (E422), emulgent (E471), aromatitzant natural, acidulant (E330) i  traces d’ametlla. Preu: 1kg 6,75€ aprox.

    Tots aquests conservants i additius estan dins dels que es prendre diàriament amb qualsevol altre aliment.

    Ingredients per elaborar-la a casa: Mantega ablanida o oli de girasol, gelatina sense sabor (la de sabor no va bé), sucre glass tamisat, a part de llimona, extracte de vainilla o altres, si li voleu donar sabor. (aviat penjaré un video de la recepta).

    El fondant ve enrotllat o líquid. El fondant per a abocar és el que busca la gent a les botigues com sucre líquid i està fet amb sucre i glucosa o xarop de blat de moro. El fondant líquid crea una superfície brillant, tova i opaca sobre les postres i es fa servir per a recobrir petit fours i pastissets amb una cobertura d’acabat decoratiu mate. Ens permet cobrir ràpidament. Cal anar en compte, doncs al ser líquid cal preveure, com amb el cas de les magdalenes, donar un bany amb un setinat de sucre abans de submergir, evitant que la magdalena absorbeixi el líquid i quedi flonja.

    fondant.jpg

    El fondant de rotllo és mate i se li agrega gelatina perquè sigui semi-dur, però flexible. És més laboriós però serveix per a pastissos grans, tot tipus de decoracions  i per a donar  forma als dolços. Al ser rígid el pastís no ens absorbirà cap tipus de substància i es pot cobrir directament.

    A destacar pels que teniu alguna intolerància alimentaria:

    Si la compreu, alerta als que teniu  intolerància a la fructosa ja que hi ha algunes marques que li afegeix sorbitol.

    Si la feu a casa:

    Sobre les gelatines en trobareu d’origen boví com Dr. Oetker, la de Vahiné d'origen porcí o altres marques de peix. Utilitzar la que  convingui segons les al·lèrgies o intoleràncies que presenti cadascú.

    Sobre el sucre glass, els celíacs i intolerants al gluten, us heu d’assegurar  que no dugui com a anti-apelmazante farina de blat. Normalment a les pastisseries és com la  tenen però si un explica que la necessita així, perquè és celíac, solen ser comprensius i accedir a vendre't un quilo o dos. També es pot preparar a casa, però és una mica laboriós i no es recomanable ja que la textura no serà ben bé la mateixa.

    I per avui acabarem amb la llista de llocs a Sant Cugat on podeu encomanar un deliciós pastís fet amb fondant, comprar-ne o fer algun curs d’iniciació. No us perdeu el següent post on veurem com fer el fondant a casa, quin kit d’eines d’iniciació necessitem i aprendrem quins biscuits hem de fer per realitzar pastissos coberts amb fondant.

    A Sant Cugat:

    Encarrega el teu pastís a Alice Cake, CookieCake, La casa de los pasteles o Embassy BCN.

    Compra tot el que necessitis a Akice Cake o La casa de los pasteles

    Vull una panificadora, però quina trio?

    Si un dia et decideixes a fer el pa a casa trobaràs infinitat de receptes de tot tipus i, entre elles,  moltes per elaborar amb panificadora. Després d’haver fet una quant pans amassats a mà, es possible que et comencis a preguntar si necessites una panificadora, però quina? De panificadores hi ha diversos models i preus molt variats, i ens pot anar millor una o l’altre segons les nostres necessitats i aspiracions.

    Però que fa la panificadora? Si hi introdueixes tots els ingredients i ella sola pasta i forneja. Són molt fàcils d'usar.  Només cal col·locar els ingredients en la cubeta, primer els líquids (aigua, llet, oli, ou...) i després els sòlids (sucre, sal, farina i finalment el llevat), seleccionar el pes, el nivell de torrat i el programa, connectar i llest. En poc més de 3 hores tindràs un pa acabat de fet.

    pans.jpg

    I per què la volem fer servir? La majoria solen tenir programa de pa blanc, pa integral, pa ràpid, massa i alguns altres, però ens interessa que tingui programa per fer pastissos? A part de fer pa arrodonit o rectangular, volem fer pa en forma de barreta? Molt interessant és l’opció d’algunes panificadores per ser programades, de manera que pots posar els ingredients per la nit i li pots dir que comenci a les 5h per tenir el pa acabat de coure a les 8h. O si ja tens una mica d’experiència en fer pa, potser t’interessa que es puguin personalitzar algun dels seus programes per ajustar temps de cocció i repòs.  

    amasar.jpg

    Què em de saber sobre les panificadores del mercat?

    Gairebé totes les panificadores que es troben en el mercat tenen els mateixos components bàsics: la carcassa, una cubeta, una o dues pales per amassar, un got amb mides i una cullera per mesurar.  La grandària no és important, quan comencem a buscar panificadores domèstiques en trobem, principalment, amb dues grandàries diferents:

    Petites: permeten fer pans de 500g fins a 1000g.(1 pala per amassar)

    Grans: permeten fer pans de 750g fins a 1250g. (2 pales per amassar)

    Una panificadora petita et permet fer pans petits i variar més sovint. Si per contra a casa sou molts de família o molt panarres, potser la millor opció sigui la de major grandària.

    Les panificadores, siguin de la marca i de la grandària que siguin, tenen els mateixos programes bàsics:

    Pa blanc o bàsic, pa integral, pa dolç o ensucrat, pastat o masses pujades o masses  i fornejat

    En funció de la marca i del model podeu trobar altres programes com:

    Pa sense gluten, pa francès, pa ràpid, pa sense llevat, baguette, pasta, melmelada, bescuit, etc

    Sobre la manera de netejar-les cada fabricant el concreta en el seu manual de instruccions, però generalment les cubetes no es poden ficar en el rentavaixella. Es neteja amb aigua calenta, sabó i una esponja o fregall suau. El sabó i el fregall amb moderació per a no eliminar la capa antiadherent de la cubeta. De fet molts fabricants recomanen netejar-la només amb aigua si no es preparen pans amb greixos (oli, mantega).  

    Actualment l'oferta al mercat és molt àmplia, i trobareu panificadores des de 50€ fins al que estigueu disposats a gastar.

    No les més cares són les millors i sovint es troben ofertes en botigues d'electrodomèstics i a internet, és qüestió de buscar i comparar per a decidir la que millor s'ajusta a les nostres necessitats. 

    Veiem algunes de les panificadores a valorar si en voleu comprar una, de més bàsic a la de més funcions:

    Panificadora Lidl. La panificadora del Lidl, Silver Crest, és una de les més populars. És de les grans i surt molt bé de preu. Existeixen diferents models. L'inconvenient, que solament la posen a la venda 2 o 3 vegades a l'any. El seu preu, uns 50€ en les últimes ofertes. Aneu en compte amb el receptari, doncs al foros diuen que els pans no quedaven bé, però podeu trobar les receptes bones de la gran quantitat de gent que la fa servir i en penja receptes.

    Panificadora Taurus. És molt bàsica, amb 11 programes i possibilitat de programació, i econòmica, la trobareu per 70€. (més difícil de trobar a les botigues, possiblement l’haureu d’adquirir per internet)

    Panificadora Moulinex. Els blogs només hi trobareu meravelles, la relació qualitat-preu és molt bona i dóna uns resultats, en pa, magnífics. Té tres models, el bàsic, un més modern i la panificadora baguette amb un accessori que permet fornejar petites baguettes. Podeu trobar la panificadora bàsica UNO, a molts centres comercials, amb els 15 programes, incloent possibilitat de pa de pessic, i programable, per 110€ (a alguna plataforma d’internet per 95€)

    Panificadora Princess. Si bé Princess és una bona marca en electrodomèstics, potser resulta cara respecte a la Moulinex. Val 114€, és programable però compta amb 8 programes. També té possibilitat de fer pa de pessic.

    Panificadora Kenwood. Actualment tenen quatre models en el mercat. Els preus varien en funció del model. La BM 450, ja per panarres avançats, val 200€ però inclou detalls com capacitat per 3 mides ( 500, 750 i 1.000 g), 5 possibilitats de programes personalitzats,  preprogramació de fins a 15 hores o dispensador automàtic de ingredients, fins 125 g (com llavors de sèsam).

    Com podeu veure, l'oferta actual de panificadora és extensa, ja que a més d'aquestes existeixen altres marques en el mercat, com Tefal, Philips, Palson, etc. que fan que l'elecció resulti molt complicada.

    Espero que les explicacions us ajudin a escollir!Que us ho passeu molt bé traient el forner que tots portem a dins!I

    Imatges de les panificadores per ordre d'aparició d'esquerra a dreta:

    Recomanacions: Per Sant Jordi aprèn a fer delícies i llegeix

    Amb l’arribada de Sant Jordi no podien faltar unes recomanacions sobre llibres. Em centraré en llibres que podem comprar i regalar per fer delícies, però també us recomanaré algun dels llibres literaris que més m’agraden per aquesta diada.

    Comencem pels de delícies. Aquest any hi ha hagut un boom d’aquest tipus de llibres. Per comprar o fer un regal d’aquest tipus de llibres us heu de fixar en el nivell de la persona que el farà servir i com s’hi expliquen les receptes (detalls, imatges, passos d’execució...) Aquí teniu les meves recomanacions:

    Per fer Cupcakes: 

    Objetivo: Cupcake Perfecto

    (11,90€)

    Alma Obregón

    (Nivell Principiant)

    El llibre conta amb 50 receptes originals, acompanyades per fotografies, on s’expliquen els ingredients, eines, tècniques i decoracions bàsiques per aconseguir uns cupcakes de revista. A més podràs veure’n demostracions pràctiques al seu programa “Cupcake Maníacs” de Divinity.

    IMG_2071.jpg

    Per rebosters ja iniciats:

    Cupcakes, cookies y macarons de alta costura

    (28€)

    Patricia Arribalzaga

    (Nivell intermig alt)

    Una reconeguda rebostera, coneguda a nivell mundial per les seves sorprenents creacions d'acabats perfectes i refinats colors, que ens revela un gran nombre d'originals dissenys, els seus secrets, les millors tècniques de decoració i una gran varietat de receptes per a elaborar meravellosos cupcakes, cookies i macarons. Els passos d’execució es relaten amb gran detall però jo el recomanaria per gent que ja s’hagi iniciat a la rebosteria per tal de dur-les a terme amb èxit. (Un llibre massa avançat per principiants et pot portar a petits fracassos que et poden desil·lusionar, millor anar pas per pas i fer créixer les ganes de millorar) 

    Per pastissos decorats: 

    Planet Cake         

    (25€)

    Paris Cutler

    (De principiant a expert)

    Un instructiu llibre dissenyat com si es tractés d'un curs pas a pas sobre com decorar pastissos, basant-se en les lliçons de rebosteria que s'imparteixen en el famós Planet Cake de Sidney. Cada pastís conte il·lustració del pas a pas, molt descriptives i intuïtives. Paris Cutler recull algunes tècniques «secretes» i fàcils de dominar que et permetran realitzar ràpidament les teves pròpies decoracions tal com les realitzen els professionals.

    tumblr_lih2rb3hgk1qhkasjo1_500.jpg

    Per elaborar brioxeria:

    Bollería

    (19,90€)

    Xavier Barriga

    (Nivell principiant)

    L’últim llibre del forner Xavier Barriga. El llibre inclou el pas a pas i trucs perquè les receptes puguin ser realitzades amb facilitat més de 50 receptes de brioxeria; des de masses de pasta fullada (palmeres, milfulls de crema de vainilla i gerds, pastís de crema pastissera i poma) fins a masses fermentades (brioche, espiral de cabell d'àngel, berlina de crema de xocolata, etc.). No et perdis el seu calendari per realitzar les receptes més dolces en les dates assenyalades de l'any com: tortell de reis, cor de San Valentín o els bunyols de quaresma per Setmana Santa. (Inclou anotacions especial pels celíacs i els al·lèrgics a la lactosa)

    Per fer pa:

    Ja fa unes setmanes vaig penjar un article sobre tres dels llibres més comprats per elaborar pa, us recomano recuperar aquest article per veure quin llibre us convé segons el nivell de coneixements del lector.

    http://www.lacafeteradesantcugat.com/blog/2013/3/13/qui-vol-fer-pa-a-casa

    I per acabar, dues recomanacions molt personals sobre llibres literaris, perquè a La Cafetera, com ja he pogut veure, la literatura ho lliga tot.

    descarga (2).jpg
    descarga (3).jpg

    Una vida articulada (25€)

    Josep Maria Espinàs

    Un compendi d’alguns dels millors articles de societat que ha publicat en premsa l’Espinàs. Un llibre voluminós però que podreu llegir a moments llargs i curts, que a part de llegir us descobrirà tot un món al darrere, de reflexió interna, de observació del detall. Qualitats pots reconèixer en un text quan llegeixes quelcom seu. Només heu de llegir la contraportada del llibre, els que el coneixeu no us faltaran motius per comprar aquesta joia de llibre.

    Estimada vida (22,90€)

    Alice Munro

    Un nou aplec de relats de l'escriptora nord-americana, on hi trobareu històries quotidianes de ficció que podrien no ser-ho. Una lectura molt enriquidora i amb una traducció al català molt bona de Dolors Udina. 

    I d’on ve això de “cafeteria”?

    Sembla obvi que cafeteria prové de cafè, però diries que les primeres es van obrir a Istanbul?

    Doncs així és, les primeres cafeteries van començar a obrir a Istanbul en l'any 1550, i es van estendre ràpidament. Aquests establiments eren punts de trobada pels turcs, els quals es reunien per discutir temes d'homes i escapar de la vida quotidiana. Si bé els sultans van intentar, en moltes ocasions, prohibir les cafeteries no ho van aconseguir, ja que això hagués perjudicat l'alt impost que obtenien del comerç del cafè a Europa i els territoris de l'Imperi otomà.

    cafe istambul.jpg

    Aviat la tradició de les cafeteries exclusivament per a turcs es va estendre pels territoris dels Balcans ocupats per ells, i a dia d’avui encara presumeixen de que el concepte entrés a Europa a través del Regne d'Hongria, que feia de mediador constantment entre el Imperi Romà Germànic i l'Imperi Otomà. Una de les primeres cafeteries europees establertes seguint la base de les turques va ser la coneguda  La Bottega del Caffé (1624) a Venècia.

    Més tard el concepte es va estendre àmpliament per Europa i en 1652 va ser instal·lada a París la primera de les famoses cafeteries parisenques amb el nom de Cafè Procope, freqüentada per homes il·lustres com Voltaire, Diderot, Rousseau i Benjamí Franklin entre altres. Al 1692 s'obre la primera cafeteria a la ciutat de Londres, seguida de Berlín, Viena i Budapest. Les cafeteries es van convertir en llocs de reunió de filòsofs i intel·lectuals, on es discutia i s'intercanviaven idees. El caràcter de les cafeteries com a lloc de contacte humà, i de conversa, es manté fins als nostres dies.

    Interior Cafè Zurich

    Interior Cafè Zurich

    A Espanya, a la fi del segle XIX i principis del XX, també els intel·lectuals van començar a reunir-se a cafeteries, algunes de les quals a dia d'avui són autèntiques institucions: Cafè Zurich (Barcelona,1862), Cafè Gijón (Madrid, 1888), Cafè Iruña (Pamplona, 1888, i Bilbao, 1903), Cafè Novelty (Salamanca, 1905) o el Cafè de Fornos (Madrid, 1907) entre altres.

    Cantonada Carrer Pelai amb Les Rambles

    Cantonada Carrer Pelai amb Les Rambles

    Si passes per aquestes ciutats no dubtis en passar-t’hi, doncs aquests llocs, encara que alguns estan modernitzats, guarden molta història.

    La tradicional Cafetera Moka Express, de Bialetti, compleix 80 anys

    La cafetera italiana o moka, també coneguda popularment com macchinetta (en català "màquina petita"), és la cafetera espresso que elabora el cafè mitjançant vapor d'aigua. L'invent va ser patentat per l'inventor Luigi De Ponti, en nom d'Alfonso Bialetti el 1933, convertint-se en una icona del disseny industrial del segle XX. La companyia Bialetti continua produint el mateix model, denominat "Moka Express".

    La cafetera moka és popular a Europa amb un disseny original d'alumini amb nansa de baquelita. Consta de dos cossos que s'enrosquen per la part central. 

    cafetera.jpg

    La part inferior és el dipòsit d'aigua, que té una vàlvula de seguretat i un filtre en forma d'embut on es col·loca el cafè. La part superior és el dipòsit que rebrà el cafè preparat. Al bullir l'aigua, el vapor augmenta la pressió dins del dipòsit, fent que l'aigua pugi pel tub del filtre a través del cafè mòlt, extraient la seva essència i sabor. Al arribar a la part superior el cafè surt per una petita torre perforada per la punta. 

    Bialetti-1.jpg

    Amb un gra adequat, un mòlt apropiat i apartant la cafetera de la calor abans que comenci el bombolleig, la Moka pot preparar una cafè amb cos, bona crema i gran aroma. És una manera còmoda, ràpida i fàcil de preparar cafè amb una forma d'extracció similar a la d'una màquina espresso.

    No obstant això, la pressió màxima per l'extracció de cafè que es pot assolir amb una cafetera italiana és menor a 2 bars, i un espresso s’ha de fer amb una pressió d'extracció de 9 bars, una pressió molt diferent que ens dóna una beguda amb bona crema però diferent sabor que no pot considerar-se un veritable espresso.

    Amb el temps la cafetera s’ha anat evolucionant amb l’aparició de models com la Brikka, una cafetera moka modificada fabricada per Bialetti. Incorpora un mecanisme de bloqueig sobre el filtre que permet que es formi pressió en la càmera de l'aigua de forma similar a les antigues olles de pressió. 

    Això provoca que augmenti la pressió de l'aigua fluint a través del cafè mòlt, i incrementa la temperatura de l'aigua més enllà del punt d'ebullició, el que dóna lloc a una temperatura d'extracció major.

    També ha sorgit la Mukka Express, una cafetera moka modificada, també fabricada per Bialetti, que permet el barrejat de llet durant l'elaboració del cafè. Mukka és un joc de paraules a partir de la paraula italiana per a vaca (mucca)

    Pots adquirir una Cafetera Moka històrica a la botiga Vinçon de Barcelona.

    Qui de vosaltres, panarres meus, vol fer pa a casa?

    Com a molts de vosaltres us pot haver passat, cada vegada tinc més ganes d’aprendre a fer el pa a casa. Amb aquesta idea em vaig dirigir a una llibreria, amb un ampli assortiment en la matèria, en busca d’ajuda. El meu nivell i coneixements culinaris són correctes, però en el tema d’elaborar pa he de dir que no tinc gens d’experiència, pel que buscava indicacions per principiant.

    Vaig fullejar tres llibres:

    “El aprendiz de panadero” de Peter Reinhart, molt i molt dens,

    “Panes, 5 tipos de masa para elaborar 50 tipos de pan” de Richard Bertinet, bonic però amb falta d’informació pels meus curts coneixements,

    i “Pan, hecho en casa y con el sabor de siempre” de Xavier Barriga alies el del Turris, molt il·lustratiu i planer.

    nou_llibre_del_xavier_barriga.jpg

    Davant de tanta varietat, i tan diversa, vaig optar pel de’n Xavier, doncs a Sant Cugat tenim un Turris i havent provat el seu pa, qui no voldria fer-lo com ell?

    Un cop a casa i havent aconseguit fer algunes de les seves receptes amb força èxit he decidit recomanar el llibre als panarres de La Cafetera.

    PAN978842534326102.JPG

    Què trobareu al llibre? Receptes fetes pas a pas com l’exemple que penjo, un llenguatge molt planer i explicacions realment bàsiques. Receptes de pa clàssic, amb fibra, aromàtics, dolços, cruixents, d’altres mons, alguna recepta sorprenent, receptes per fer amb nens, etc.

    Ideal per: Gent com jo, poc experimentada en temes de fermentacions i elaboració de pa i derivats, que busquem un llibre per casa entenedor, senzill i que ens permeti fer amb èxit les receptes.

    Contraindicat per: Gent experimentada que busca quelcom més avançat o presentat d’una manera més professional. Potser els convindria més algun dels altres dos llibres.

    Una nutricionista amant de les postres?

    Avui us vull presentar la Betlem, una bona amiga, nutricionista, mare i amant dels postres, en especial dels cupcakes. Fa poc ha decidit compartir les seves receptes en un bloc on ens explica com podem fer, a casa, aquestes delícies d’una gran varietat de sabors. Hi trobareu receptes de cupcakes de pastanaga, de castanya, de Oreo, de galeta Maria, de figa, de Nesquik doble (xocolata/maduixa), de Chips Ahoy o de violeta amb panses.  I, alerta! Diu que no ens promet no intentar fer aquestes postres menys íntegres, és a dir, en una versió més lleugera sense que deixin de ser postres. Segurament és un defecte professional, però per tots nosaltres potser una gran virtut que haurem de seguir d’aprop!

    Els he tastat personalment hi he de dir que estan molt bons, i estan al vostre abast per tal que sorpreneu a la vostres visites amb unes postres delicioses.

    Us animo a conèixer la Betlem, segur que us pot aportar moltes coses, com a cuinera i com a nutricionista i dietista.

    Aquí teniu un tastet de les seves fornades.

    L'art de fer dibuixos al cafè: Fitxa 01 Dos Colors

    Avui dia les cafeteries busquen cada dia la fidelització dels seus clients, i encara que els consumidors saben que el més important és que el cafè sigui de qualitat, sovint també valorem altres aspectes com la presentació dels cafès.

    Alguns cambrers de Sant Cugat ja treballen en aquesta línia i ens ofereixen cafès decorats amb originals figures i dibuixos. Altres m’han preguntat per l’elaboració d’aquest art que triomfa a cafeteries de tot el món.

    Per començar hem de dir que l’Art Latte es qüestió de pràctica i precisió però abans de poder aplicar aquest dos substantius hem de preparar l’escuma de llet òptima per poder fer decoracions. 

    Cafetera de Sant Cugat (1).jpg

    Cal una certa tècnica a l'hora d'escalfar la llet amb el vaporitzador d'una cafetera express. És important tenir en compte que el que es persegueix és una escuma (o crema) densa amb microbombolles. Els passos a seguir són els següents:

    • Buidar la quantitat suficient de llet fresca a la gerra, de preferència sencera.
    • Introduir mínimament la vareta del vaporitzador a la superfície de la llet.
    • Obrir el vaporitzador.
    • És molt important que col·loqueu la vareta de costat de manera que la llet giri ràpidament per evitar escuma seca i no modulable
    • A mesura que la llet comença a girar manteniu la posició de la vareta inicialment
    • Quan arribeu als 37 ° C, introduïu el vaporitzador a la llet a més profunditat.
    • Seguiu fins als 65 ° C.
    • Apagueu el vaporitzador i extraieu-lo de la gerra.
    • Colpegeu la gerra contra la taula i moveu-la en cercles per eliminar les bombolles grans que es puguin haver format.

    Si el que voleu és practicar aquest art a casa vostre, i no disposeu de cafetera amb vaporitzador, heu de fer bullir la llet a foc mig i després batre-la per fer-ne sortir l’espuma. Un cop fet aquest pas l’avoqueu en una gerra preferentment metàl·lica i de poc gruix, per facilitar-nos el fet de llençar la llet amb precisió.

    Un cop tenim la llet ben preparada es qüestió de aprendre a fer figures. Per fer-les necessitem parar atenció al com servim la llet, per quin costat es comença, en quina direcció, si hem de tirar-la amb un flux continu o fent petits moviments (petit zig zag) i, a continuació, seguir les indicacions per fer els dibuixos amb un palet de fusta o un bastonet.

    Avui us fem arribar la primera fitxa per tal que us inicieu en l’art del cafè. Qualsevol dubteu ens el podeu consultar.

    Fitxa 01 Dos colors.jpg

    Entrevista sobre "La cultura del pa" a El Mirall de Catalunya Ràdio

    Marta Romagosa parla amb Francesc Altarriba, propietari de "El Bon Blat"; Joan Rabassa, forner de Can Moré, sisena generació de flequers artesanals a Argentona; i Xavier Vilamala, president del gremi flequers de Barcelona.

    Et recomanem escoltar els 15 primers minuts de l'entrevista on podràs conèixer detalls sobre l'extens recorregut que li queda per guanyar a la cultura del pa dins la nostra societat o sobre la formació universitària per futurs panniers, de la qual ja n'ha sortit la primera generació aquí a Catalunya.

    Des de La Cafetera de Sant Cugat us fem tres recomanació: dues de llocs on trobar pa de qualitat i una d'on trobar pa i brioxeria sense gluten. A les seves webs podreu conèixer com treballen.

    Sin título-2.jpg

    Itàlia, bressol del espresso (Part II)

    A Itàlia prendre cafè adquireix unes característiques molt concretes que cada italià assumeix com a part de la seva identitat nacional, i tot i la quantitat de varietats i diferències entre regions, hi ha una sèrie de termes bàsics que es repeteixen de bar en bar.

    Caffè / Espresso: No fa falta especificar espresso quan es desitja prendre el cafè més comú a Itàlia, es sobreentén. Un autèntic espresso italià es serveix en tassa relativament petita de porcellana, la infusió omplirà uns tres centímetres i ha de tenir la seva bona capa de crema. La quantitat és petita, entre 20 i 25 ml, però potent i molt aromàtica.

    antico-caffe-della-pace-19d9.jpg

    Caffè Doppio: Si un espresso no et sembla suficient, demana un doppio, ja que no és més que una doble ració de caffè servida en una tassa una pel més gran.

    Caffè Stretto / Ristretto: Sol dur la mateixa quantitat de grans de cafè que el espresso, però es prepara amb menys aigua. El resultat és un cafè molt curt però de sabor i aromes molt fortes. Per a apassionats del cafè en mínimes dosis.

    Caffè d’Orzo: Una curiosa varietat preparada amb grans d'ordi que produeix una infusió més aigualida i sense cafeïna. Pot prendre's sol o amb llet.

    caffe farnese.jpg

    Caffè Americà: Encara que comparteix la característica amb el cafè servit a Estats Units de ser més suau i llarg, l'americà italià és més fort. Es tracta d'un cafè preparat com un espresso, però al que s’afegeix aigua calenta després de la infusió.

    Caffè Lungo: Com el seu nom indica, és un cafè llarg, és a dir, un espresso preparat amb més quantitat d'aigua, normalment el doble. Així resulta de sabor més suau.

    Caffè Macchiato: Es tracta d'un cafè espresso servit en una tassa mitjana de porcellana o cristall, “tacat” amb una mica de llet calenta, a vegades una mica espumosa, però mai al nivell del capuccino.

    Latte Macchiato: És la mateixa idea de l'anterior, però al revés. En una tassa alta de cristall es disposa la llet calenta que es taca amb un pel de cafè.

    Caffè Macchiato Freddo: És essencialment un macchiato, però servit amb llet freda o a temperatura ambient. De vegades s’ofereix amb la llet en una gerra a part perquè el client es serveixi al seu gust, o pot afegir-la directament el cambrer.

    Cappuccino: L'altra gran estrella del cafè, en el nom del qual de vegades es cometen crims que haurien de ser jutjats: un capuccino mai durà nata muntada. El veritable capuccino italià consisteix en un espresso amb llet i coronat amb escuma, servit en tassa gran. Els italians ho solen prendre per a desdejunar, rares vegades havent dinat o a mitjan tarda, que és un costum més de turistes.

    Marocchino / Mocacchino: El nom pot variar segons la zona. És un espresso servit en tassa de cristall de mitjana, combinat amb escuma de llet i coronat amb cacao en pols.

    Caffè Corretto: En una tassa de mitjana grandària, es serveix un espresso amb un cop de licor al gust. Les opcions més demandades solen ser grappa ( fort digestiu), Sambuca (licor aromatitzat amb anís), conyac o ron.

    roma skyline.jpg

    Com va arribar la xocolata a totes les parts d’Europa?

    Els orígens de la xocolata els trobem en una planta originaria d’Amèrica central, i va ser coneguda arrel del descobriment del Nou Mon .

    Van haver de passar dos segles per a arribar a aconseguir la beguda que ara nosaltres coneixem, ja que el brevatge original era molt fort de gust i no s’adaptava a les característiques alimentaries i gustatives dels europeus.

    Al segle XVI, uns religiosos de Mèxic, li van incorporar sucre amb vainilla i canyella per suavitzar-ne el sabor i es va començar a importar la xocolata des de Mèxic cap a Espanya.

    Al cap de 50 anys un comerciant italià, que visitava les possessions espanyoles a Amèrica, va descobrir-hi el preuat brevatge, el va solidificar en tabletes i se’l va emportar a Itàlia on tothom es va sentir atret per aquestes boníssimes tabletes que es desfeien en aigua calenta.

    Al 1615 la filla del rei espanyol va ser casada amb el rei francès i, amb ella, es va endur el cacau cap a França.

    Pels mateixos anys, Alemanya va descobrir la xocolata de mans dels italians, i curiosament durant anys van considerar el cacau com a medicina i només el venien a farmàcies i drogueries. Quaranta anys més tard  a Anglaterra, on per primera vegada a Europa la xocolata s’oferia en forma de pastissets, van substituir l’aigua, l’únic element empleat per a barrejar el cacau, per la llet, afegint també ous, alcohol i vi ranci.

    Sabíes que?... Els cervesers britànics es van sentir amenaçats per la creixent popularitat de la xocolata i fins i tot van demanar lleis per limitar la seva producció.

    Us sorprendrà saber que Àustria, actual potencia xocolatera, no es va aficionar per la xocolata fins 100 anys després, però un cop descoberta van passar a oferir la millor de les xocolates desfetes. L’altre gran delícia de xocolata, el bombó, es va posar de moda de la mà de les dames franceses a finals del segle XVIII.

    Empresaris com Lindt, Nestlé, Suchard i Tobler, noms coneguts gràcies a les marques de xocolata, van aportar molt a aquesta industria, ja que inventaven maquinaria més eficaç millorant les fórmules.

    Entrevista molt entretinguda "Jo també sóc forner" a La Tribu de Catalunya Ràdio

    Tatiana Sisquella parla amb tres generacions de forners:

    · Xavier Vilamala (77 anys) del Forn Vilamala de Barcelona, president del Gremi de Flaquers de Barcelona i president de la Federació Catalana del Gremi de Flaquers.

    · Jaume Bertran (61 anys) del Forn Mistral, de Barcelona 

    · Jordi Morera (25 anys) del Forn l'Espiga d'Or, de Vilanova i la Geltrú.

    Sabies que durant època de racionament la gent falsificava cartilles per aconseguir més de 80gr de pa al dia? o que fer brioixeria al forn suposava una multa?