La recepta de les cookies de xocolata originals

Fa uns mesos us parlava de la història d’aquesta gran galeta, i de com s’ha arribat a fer tan famosa, al post  La cookie i la famosa Toll House Crunch. Ja aleshores vaig veure que la recepta era força senzilla, a l’abast dels meus curts coneixements culinaris, i aquest cap de setmana em vaig posar mans a la feina per veure si me’n sortia . He de dir que sóc molt fan de les cookies, sobretot de les de l’Starbucks i el Central Cafè, aquelles grosses que queden un pel tovetes de dins i que la xocolata es desfà a la boca, mmm!

Amb aquesta idea vaig buscar una recepta que no només representes una galeta de mantega amb gotetes de xocolata sinó que emules aquelles Toll House Crunch Cookies que havia ideat la Ruth Wakefield a la dècada dels 30.

El resultat ha estat fabulós, una de les receptes més senzilla i gratificant que he fet fins ara doncs, amb pocs coneixements i sense haver d’encendre el foc,  s’aconsegueixen unes galetes realment delicioses. De debò!

Per això us animo fermament a provar de fer-les. No us trauran més de mitja horeta i, de lo bé que us sortiran, quedareu contents per dies i amb la panxa contenta.

Com us deia també m’ha semblat ideal per fer amb la canalla, ja que ells ens poden ajudar a pesar tots els ingredients i després només es tracta de ajuntar-los en un bol, remenar amb les mans, fer pilotetes i aixafar-les!

Som-hi, que ja sento com alguns poseu els forns a escalfar!!

Ingredients:

100 gr. de mantega sense sal (pomada, o normal si la treballem amb calor)

220 gr. de farina per rebosteria

90 gr. de sucre integral

45 gr. de sucre normal

1 cullereta de cafè de llevat pols

1 ou batut

1 cullereta de cafè d'essència de vainilla, canyella o pela de llimona, al gust.

150 gr. de perles de xocolata

Preparació:

Pesem tots els ingredients. Posem dins al bol la farina, els sucres, el llevat, la vainilla (o canyella o llimona) i remenem.

Hi afegim la mantega, quasi desfeta amb les mans. Podeu fer servir la mantega normal, donar-li un toc de calor al microones i treballar-la amb les mans (no ha d’estar freda perquè al barrejar-se amb la farina i el sucre no faci grumolls). Remenem fins que la farina i els sucres sembli que tornin a quedar solts, i no veiem rastre de la mantega.

Afegim l’ou i remenem. Quan afegim l’ou, la massa de les galetes queda de seguida ben lligada. És una massa molt neta perquè es desenganxa del bol i de les mans sense problemes.

Un cop tenim la massa dins el bol, anem afegint tongades de gotetes de xocolata i amassant, repetint el procés fins que ens sembli que n’hi han proutes. 

No patiu si algunes cauen, les podrem posar a la galeta més endavant.

Fem amb la massa un rul·lo d’uns tres dits de diàmetre, l’emboliquem amb paper film i el deixem reposar a la nevera 20 minuts. Mentrestant posem el forn a escalfar a 200ºC  de dalt i de baix.

Passat aquest temps li traiem el paper film a la massa i, amb un ganivet de cuina o tallador de plàstic, anem fent rodanxes de 0,5 cm. 

Si heu posat moltes gotetes de xocolata va bé el tallador de plàstic perquè no ens tallarà les gotetes només les espitxarà cap al costat que els hi toqui.

Es igual com quedi la rodanxa, només ens servirà per fer les galetes de la mateixa mida. A la rodanxa li podem afegir alguna goteta de xocolata, si veiem que no li han tocat gaires, la fem una piloteta i la xafem. 

Les anem posant en una safata de forn, sobre paper de forn, i les separem tres dits les unes de les altres, ja que tendeixen a créixer una mica.

Les posem al forn uns 15 min aprox. El forn és el truc, jo vaig fer dues petites fornades per trobar-li aquest punt de tou que us deia. No heu d’esperar a que les galetes agafin color, la massa ja és quasi del color que han de tenir cuites.

Un cop hagin crescut els primers 10 min ja podeu obrir el forn i veure si la massa per fora sembla dura. Si sembla dura ja les podem treure, aconseguirem aquest interior un pel tou. Si deixem que agafin color, que es torrin una mica, (cosa que un cop crescudes passa de seguida) també estaran bones però quedarà una galeta de tipus més cruixent, com les típiques galetes de mantega.

Es triga tan poc a fer-les que podeu fer la prova amb les primeres 4 galetes i, a continuació, fornejar la resta per trobar el punt amb el vostre forn.

Les magdalenes de Xavier Barriga

Durant aquestes vacances m’he decidit a fer algunes delícies i, fent ús de les fruites de temporada, m’he proposat fer magdalenes de poma. Alguns de vosaltres recordareu que vaig tenir la sort d’assistir a un dels cursos de magdalenes que va impartir Turris pel que a l’hora de triar recepta m’he decantat per la del llibre “Magdalenas” d’en Xavier Barriga. És hora de posar en pràctica el que vaig aprendre Xavier!

En aquest llibre hi trobem la recepta de les magdalenes bàsiques i les  variacions que cal fer si les volem dolces, salades, amb poma, amb pepites, etc.

Miro la recepta de poma, que explica com combinar la recepta bàsica amb una mica de crema pastissera i rematada amb poma però, a dir veritat, és el primer cop que en faig de manera que de moment em quedaré amb la versió bàsica, i quelcom se’m acudirà per ficar-hi la poma.

Els ingredients:

125 g d’ous  (com t’explica al llibre 2 L aprox.)
175 g de sucre (en el meu cas he triat morè)
60 ml de llet
190 ml d’oli d’oliva suau
210 g de farina fluixa
7 g de llevat químic tipus Royal
un pessic de sal
2 pomes (en el meu cas vermelles)
paper rissat per magdalenes 

Comencem a elaborar:

1. Bato els ous en un recipient gran i hi afegeixo el sucre poc  a poc, a mida que els ous van esponjant. Tant al llibre com al curs parlen de fer-ho amb màquina batedora a velocitat ràpida, però jo en aquest cas ho faig a mà, batent fins que els ous pugen i formen una mena de crema blanquinosa, lleugera i amb volum. Es triga uns 15 min. Això sí, si ho fas manual li has de posar molt de salero!

2. Afegeixo primer l’oli i després la llet lentament mentre segueixo remenant amb una mica menys de salero, ja més a poc a poc. Uns 3 minuts.  

3. Tinc preparada en un recipient la farina ben barrejada amb la sal i el llevat. Aquesta mescla l’afegeixo a la massa també lentament perquè es vaig integrant tota.  Quan està tota integrada torno a batre amb força durant 3 minuts.  

4. Tapo amb un drap el recipient i deixo reposar a la nevera fins l'endemà.

Ens preparem pel forn!

1. Pre-escalfo al menys 20″ abans el forn a 250º  dalt i baix. Col·locaré la bandeja al mig.

2. Poso els paperets. (en el meu cas poso uns quants paperets junts per cada magdalena, ja que són les primeres que faig i em fa cosa que se’m obrin)

3. Trec la massa de la nevera i abans de omplir els paperets la remoc enèrgicament per tal que després totes les magdalenes pugin iguales.

El toc de La Cafetera:

4. Em feia il·lusió fer-les de poma, així que en aquest punt, se m’acut pelar i trinxar amb el robot de cuina una de les pomes i tallar l’altre poma a làmines. Les reservo pel següent pas.

5. Poso la massa a la màniga pastissera tal i com ens van explicar al curset i omplo el fons del paperets 2/4 parts. 

Farcint...

6. Amb una cullereta de cafè hi vaig posant a cadascuna una mica de poma trinxada, sense que arribi a les parets laterals del paperet.

7. Acabo d’omplir els paperets fins  a una mica més de les 3/4 parts i al damunt de cadascuna i col·loco dues làmines de poma.

8. Poso les magdalenes al forn i el baixo a 220º .

9. I estan fetes en uns 15 minuts. Per comprovar-ho punxo amb un escuradents per veure que surt sec.

(Amb la massa que m'ha sobrat he fet mitges magdalenes amb trixat de poma a sobre, ideals per acompanyar el cafè. Cal treure-les una mica abans)

I un cop fredes ja les tenim a punt per devorar-les! Us hi animeu?

Brownie, el pati de xocolata de les nous

El brownie és una de les receptes dolces més exitosa del nostre segle. Un deliciós pastís de sabor intens i textura irregular que, combinant crema de xocolata amb fruits secs, te seguidors per tot el món. Qui es pot resistir a un dels seus quadrats? Un deliciós pati de xocolata on les nous juguen a fet i amagar?

Com en altres dolços, corren diferents hipòtesis de la seva aparició. Alguns diuen que es van deixar el llevat, altres que es van deixar la farina, o que un pastisser va afegir xocolata desfeta a la massa de les galetes, tot apuntant a un altre petit desastre reboster convertit en èxit. Però en realitat el brownie no era un desastre, sinó un encàrrec molt important per la Fira Mundial de Chicago del 1893. El brownie respon a una petició de petit dolç per senyores, de la mida d’una porció de pastís, fàcil de menjar i que cabés en un estoig.

A Sant Cugat en podeu trobar a Serrajòrdia, Crustó, El Fornet d’en Rossend, de xocolata amb nous, amb avellanes o només amb xocolata. A Barcelona i a l’estranger en podem trobar també acabats amb glacejats, toppings i, fins i tot, amb crema batuda de diferents sabors i combinacions.

La meva recomanació? Per berenar, amb nous, i boníssim acompanyat amb gelat. Per la seva intensitat i textura, el brownie és ideal per reconfortar en els moments difícils. Una mossegada de brownie i crec que la llàgrima més amarga recularia fins al fons del llagrimal!

I si el voleu per culminar un dels vostres dinars no us perdeu la recepta de Cuina per llaminers, us sortirà deliciós.

Milfulls, rere la màgia dels plecs

La delícia d’aquesta setmana és un milfulls ben cruixent, suau i dolç. Però no podem engrescar-nos en el milfulls sense presentar la pasta de full, base de tantíssimes postres i combinacions dolces i salades.

Diuen que els grec ja fornejaven masses fines sobreposades amb el nom de phyllo i els musulmans les treballaven amb fruits sec i mel a l’anomenat baklava, però l’evolució de la pasta fullada i l’origen del milfulls el trobem a mans de pastissers francesos.

La pasta de full està elaborada amb ingredients senzills, la qualitat dels quals és molt important pel resultat final. Es treballa una massa com a base feta amb farina, aigua, sal i mantega i a partir d’aquesta es van treballant capes de mantega i de massa. Cal anar plegant la massa i estirant-la seguint una tècnica digna de ser observada, i podríem dir que complicada per principiants.

Tota aquesta successió de capes i plecs fan que, un cop posem la massa al forn les capes es separin i quedi una massa lleugera i cruixent.

Si aquesta pasta, en lloc de utilitzar-la directament com a base per un pastís, la tallem en rectangles i els farcim com si féssim un sandwitx, aconseguim un milfulls. La recepta que li va donar nom prové de l’antiga pastisseria Seugnot de París, on al 1867 van començar a oferir aquest pastís als seus clients.

Avui dia trobem milfulls de sabors molt diversos però l’original estava farcit de crema amb sabor a vainilla i ron, amb les vores decorades d’ametlles i la part superior de sucre esmaltat.

El milfulls és un símbol de les genialitats de la pastisseria francesa, però avui dia el trobem a les nostres pastisseries en versions d’allò més originals i contemporànies.

I pels que us atreviu amb tot, us recomano la recepta de milfulls que trobem a Cuina per a llaminers, amb reblerts de xocolata i crema, perquè trieu quin us fa més patxoca!

La Cafetera s’atreveix amb el mini Panettone

L’altre dia, aprofitant que el Panettone era la delícia nadalenca de la setmana, vaig decidir comprar-ne uns quants per Sant Cugat. Com comprendreu vaig tirar de Panettones “mini” perquè sinó ja no hi cabria a la cadira! No són tan gustosos com els grans, però em permeten tastar-ne de diferents sabors i textures.

Després de tastar-ne de xocolata, panses amb ratlladura de taronja, avellana i més o menys amarats de ron, us anava a penjar l’enllaç de la recepta, per aquells que de costum opteu per elaborar les delícies que proposo. Però m’agraden molt els panettones i, veient la recepta, em vaig envalentir per cuinar-los seguint la mateixa recepta que us anava a enllaçar. El resultat m’ha sorprès a mi mateixa, doncs si m’ha sortit a mi no teniu excusa per no embrutar-vos les mans! Si seguiu els passos no te pèrdua!

La recepta, com en altres delícies, és de Cuina per llaminers (vía Daniel Jordà). Jo l’he fet per 6 mini panettone, així que totes les mesures les he reduït a la meitat, i ha sortit clavat. Els passos de la recepta a seguir són els mateixos de l’enllaç.

Ja sé amb que decoraré la taula de Nadal, què millor que un mini panettone ben embolicat de regal per els meus comensals!

Curiositats d’una neula indiscreta

No ha sigut gaire difícil descobrir més intimitats sobre la delícia nadalenca de la setmana. De fet, amb les neules en fila sobre el mostrador de la cuina, només m’ha fet falta treure el cava ben fred de la nevera i les neules han començat a xerrar, no volien pas que les devores fins Nadal!

Bé, no patiu, un cop he descobert les curiositats he desat el cava a la nevera i les neules...millor passo a les confidències.

De les meves investigacions us deixo amb la manera més fàcil de saber si una neula és artesana o industrial. El secret està a la secció! L’artesana té diàmetres una mica diferents, si més no, no mantenen el mateix diàmetre en tota la secció, i la secció és cilíndrica, llisa,  ja que s’elaboren amb varetes llises. La industrial, de diàmetres iguals i regulars, sol tenir una secció poligonal, ja que les varetes industrials necessiten d’arestes perquè la neula no llisqui. La neula per fora és rodona per dins te forma hexagonal.

Una altra de les confessions curiosa és que, antigament, l’expressió “carregar amb el mort” (córrer amb obligacions, mals de cap o compromisos que no ens corresponen) s’expressava com “carregar els neulers”.

Ve d’una enganyifa que se’ls hi feia als nens quan arribava Nadal. Antigament la neula era el dolç nadalenc més econòmic i demandat pels nens, encara que laboriós de fer a casa. Les famílies, com a broma, els deien als nens que no es preocupessin, que era molt fàcil fer neules a casa, només havien d’anar a casa el veí a buscar un neuler. En aquells temps ningú tenia neulers, i menys a casa (només a abadies. Monestirs i algun mestre pastisser), però els nens corrien amb la bicicleta a casa el veí, el qual els hi donava un sac ple de pedres. 

Els pobres vailets innocents i il·lusionats, tornaven carregats cap a casa pensant que diuen un neuler i que l’esforç s’ho valia, i finalment s’adonaven que havien carregat totes aquelles pedres per res. D’aquí el sentit de l’expressió.

I evidentment n’he extret un enllaç amb la recepta perfecta per si algú de vosaltres s’anima a fer les neules a casa, sense fer carregar els neulers als nens, es clar! Una recepta molt fàcil de preparar però delicada d’elaborar. La complicació és enroscar la neula, qui s’anima? (I si no sortís, sempre la podeu deixar plana, com les monges d’abans)

Recepta casolana per fer neules- Cuina per a llaminers

Pots comprar neules artesanes fetes a Taller de Pa Serrajòrdia, Sàbat, Pastisseria Roura (ara Turull) o Dolç. També a altres locals que són distribuidors de marques de renom com a Casa Ametller o Chiars.

La delícia de la setmana: Pastís de formatge

pastís formatge.jpg

Aquesta setmana la delícia escollida per ser la protagonista d’articles i post és una de les postres més universals, antigues i amb infinitat de variacions, des de dolces fins a salades.

De la mà dels primers receptaris de Marcus Porcius Cato, a la Grècia del 776aC, el pastís de formatge va ser cuinat pels atletes dels primers Jocs Olímpics de la història, atorgant-li aleshores un elevat poder energètic. Anteriorment, al 2000aC ja s’havien trobat motllos de formatge però sense constància escrita de recepta.

La recepta va començar sent molt senzilla, amb formatge, farina i mel i posteriorment, durant l’imperi romà, se li van afegir els ous i va passar a ser un dels pastissos més populars, molt valorat a les celebracions de noces.

Amb el temps cada part d’Europa hi va anar afegint els ingredients típics del lloc i fins hi tot quan els europeus van emigrar a Estats Units la recepta va marxar amb ells on es va crear la crema de formatge característica del cheesecake.

Pastís de formatge amb panses, gerds, carbassa, cireres, llimona, te, xocolata, a l’estil NY, salat (amb salmó fumat)...una delícia a l’abast de tots els que tingueu algun coneixement de cuina i tingueu temptacions formatjaries.

Aquí teniu una de les infinites receptes de pastís de formatge de la mà de Cuina per llaminers, un dels blogs de receptes que més m’agraden. 

I si voleu tastar-ne un tros sense embrutar-vos les mans en podreu trobar a la Pastisseria Roura o degustar-lo al Taller de Pa Serrajòrdia, on en tenen amb panses o amb gerds.

Fondant, comprat o fet a casa

Continuant amb el primer article on es presentava el fondant, els seus ingredients, els seus usos i les possibles intoleràncies, continuem iniciant-nos en l’elaboració i manipulació.

Si volem treballar amb fondant:

El podem comprar: (sense sabor) agua, sucre, glucosa, espessant E-413, E-416, grassa vegetal, conservant E-202. Si la compreu amb saber també pot contenir: humectant (E422), emulgent (E471), aromatitzant natural, acidulant (E330) i  traces d’ametlla. Preu: 1kg 6,75€ aprox.

    fondant.jpg

    O el podem fer a casa: De receptes hi ha moltes , amb les típiques “nubes” o sense, amb glucosa, amb glicerina, amb gelatina, amb mantega, etc. Us poso algun link al final del post. Però es pot fer un fondant des de la recepta clàssica només amb sucre, aigua i glucosa, com la que us poso a continuació, molt fàcil de provar a casa: 300gr de sucre comú, 50gr de glucosa  i 100cc d'aigua

    Hi ha qui prefereix fer-se el fondant a casa per donar-li un sabor més bo que el comprat i qui prefereix comprar-lo ja fet i només llest per a estendre. El comprat surt una mica més car que el propi, però t'estalvies treballar la massa, comprar ingredients rars i sorpreses inesperades com que no et surti bé, a més de tenir millor acabat final damunt del pastís. 

    • És important fer servir un sucre de bona qualitat, sinó ens quedarà d’un color més fosc i no tant blanc com hauria.
    • Posar el sucre i l'aigua en una olla, tenint en compte que el sucre puja al bullir. Agregar la glucosa i barrejar.
    • Cuinar entre 110 i 112°C  per aconseguir una espècie  d’almívar o xarop, si és necessari netejar les parets de l’olla de sucre amb un pinzell xopat en una mica d'aigua freda (evitar que ens quedin grans de sucre sense desfer).
    • Si no tenim termòmetre: enfonsar una gota de la mescla en un glot d'aigua freda. Quan la gota roman en forma de gota caient, el xarop està llest. IMPORTANT: una vegada arribada la temperatura , retirar la casserola del foc i enfonsar-la en l'aigua freda per a parar la cocció.
    • Abocar immediatament el fondant sobre el marbre net o placa llisa. A continuació, cal treballar vigorosament amb una espàtula fins que baixi la temperatura. El fondant es tornarà blanc i es cristal·litzarà. Quan comenci a cristal·litzar, i la temperatura sigui prou baixa treballar el fondant amb les mans.

    Consells:

    Un cop acabem, es guarda en un envàs hermètic, durant 3 dies. Quan es vol reutilitzar-lo és necessari fondre'l al bany maria . En aquest moment si es desitja es pot afegir una cullerada de xocolata, o colorant i estendre'l ràpidament.

    Per donar color a la pasta de fondant es pot utilitzar colorant per a menjar en pasta, pols o gel, però no líquid. El color es pot afegir una vegada preparat, o pot afegir-se al final amb un colorant en spray, una vegada ja col·locat sobre el pastís.

    Què fer demà si tens nens al teu càrrec: Una bona coca de fruites

    coca_crema.jpg

    Ara que tots ens hem menjat les coques de Sant Joan, i abans de degustar les de Sant Pere, aprofito per fer-vos arribar una bona recepta sobre coca de fruites.

    Amb els nens sense escola, i entre activitat i activitat de la Festa Major, us proposo fer una coca per demà i comprar-ne una a la pastisseria per la revetlla de dissabte. Sempre fa gràcia intentar-ho,  sense deixar de tastar les delicioses coques dels nostres forns i pastisseries.

    La recepta que he provat és del blog Cuina per llaminers , el qual us recomano ja que hi tenen receptes boníssimes i ben explicades.

    Ingredients:

    Per la primera massa:

    • 20 g de llevat fresc de flequer
    • 65 g de llet a temperatura ambient
    • 125 g de farina de força

    Per la coca:

    • 350 g de farina de força
    • 100 g de sucre
    • 50 g de llet
    • 2 ous
    • 80 g de mantega a temperatura ambient
    • ratlladura de llimona
    • aigua de flor de taronger
    • un pols de sal
    • pinyons
    • fruita confitada
    • 1L de crema pastissera

    Preparació:

    1. Per la primera massa:

    En un bol, es desfà (amb les mans) el llevat premsat amb la llet tèbia. Es deixa reposar 10 minuts.

    S'hi afegeix la farina i s'amassa fins que la massa sigui homogènia i elàstica (uns 30 minuts).

    Es tapa la massa amb un drap de cuina i es deixa a uns 25ºC en un lloc sense corrents d'aire (per exemple, dins el forn). I es deixa llevar fins que dobli el seu volum (1 horeta).

    2. Per la coca:

    En un bol (o a la màquina d'amassar) es barregen tots els ingredients: la farina, la llet, el sucre, l'ou, la mantega, la ratlladura de llimona, la mantega, l'essència d'aigua de taronger, i un polsim de sal. S'amassa fins que quedi una massa homogènia.

    S'hi afegeix la primera massa i es treballa de nou. (En total, s'amassa uns 30 minuts).

    Quan la massa sigui homogènia, si veiéssiu que la massa se us enganxa a les mans, llavors cal afegir-hi una mica de farina.

    Es deixa reposar la massa uns 15 minuts.

    Passat el temps, s'aixafa la massa amb les mans per tal de treure'n l'aire, i s'aplana amb el corró deixant-la amb un gruix d'1-1.5cm i amb forma ovalada.

    Es deixa llevar fins que dobli el seu volum dins un lloc aïllat de corrents d'aire i a temperatura ambient. (1 horeta).

    Quan ja ha doblat el volum, es pinta amb ou batut, i es decora amb la fruita confitada, els pinyons, la crema pastissera i el sucre.

    Es cou al forn, prèviament escalfat, a 190ºC fins que sigui rossa (uns 15-20 minuts).

    Quan ja està cuita, es retira del forn i es deixa refredar a temperatura ambient.

    I si ho desitgeu, un cop freda la podeu partir per la meitat i farcir-la del que vulgueu.

    Ai si jo fos un torró, que poc duraria!

    El torró, avui dia, és un dels dolços més típic i tradicional de Nadal però,  sabies que en origen s’incloïa als postres dels banquets reials?

    L'origen del torró no és del tot clar, algunes fons ens parlen de la seva provinença àrab, com altres postres amb ametlles, i d’altres de la seva expansió des de les comarques del Sud del País Valencià, de Xixona i Alacant cap a altres zones peninsulars, al sud de França i, a través d'Itàlia (torrone) a l'Amèrica Llatina.

    Turron de chocolate y almendras 020.JPG

    La seva recepta varia depenen de la varietat (fruites, rovell d’ou, nous, xocolata, ametlles) i ja apareixia a alguns dels llibres medievals de més transcendència.

    Aquí us passo una recepta per fer torrons amb base de massapà, extreta dels tallers de torrons de l'escola IES La Bisbal, no us serà complicada de fer amb els nens aquests dies de festa! 

    Aquí teniu l’enllaç del Torro d’Agramunt on expliquen com en fan la seva elaboració, molt més elaborada que la que proposo!

    turrocrema_p.JPG

    Encara esteu a temps de provar de fer els vostres propis torrons, us hi animeu?

    Ingredients per 1kg de massapà: 

    1/2 kg de farina d'ametlla (ametlla crua de la millor qualitat, molta), 1/2 kg de sucre fi, 3 clares d'ou (o 4 si hi ha  temps per deixar reposar el massapà dins del motlle), una mica de sal per a les clares (com si fos per fer una truita), mitja cullerada de pela de llimona picada ben fina.

    Complements:

    Pels torrons de fruita: unes quantes peces de fruita confitada, al gust personal.

    Pels de rovell d'ou: els rovells de 8 ous.

    Pels de nata i nous un got de nata líquida i 200 gr de nous pelades (aproximadament)

    Elaboració del massapà:

    En una conca fonda, debatem les clares d'ou, hi posem la sal i la pela de llimona picada. Hi afegim el sucre fi, remenant tota l'estona amb una cullera. Hi afegim a poc a poc la farina d'ametlla, sense deixar de remenar, fins que queda una pasta ben homogènia.

    Si el massapà queda molt dur, si el volem pels torrons de fruita, caldrà afegir-hi unes gotes d'aigua, sense passar-nos, que no quedi massa moll. Si volem el massapà per fer torrons de rovell d'ou o de nata, ja podem començar a afegir-hi, enlloc de l'aigua, els rovells d'ou, o bé la nata.

    Emmotllem el massapà amb els complements:

    En un motlle anem posant per capes el massapà i la fruita (o les nous pelades, segons el tipus de torrons). Hem de tenir en compte l'efecte que volem obtenir quan els tallem. L'estètica és molt important.

    Un cop tret el massapà del motlle, podem cobrir-lo per tots costats amb xocolata fondant, així al tallar les barres quedarà un marge de xocolata que els dóna un toc molt agradable.

    Les barres de rovell d'ou, un cop tallades, s'han de cobrir de sucre gruixut i cremar-lo amb un ferro roent dels de fer crema catalana.

    turron-de-jijona.jpg

    "Bizcocho" de les Carmelites descalces de Sevilla

    Avui us fem arribar una recepta molt especial! Per sort algú ens va passar una part de la massa mare que fa falta per poder començar la recepta, i ens va passar aquest escrit que també podreu trobar a altres blogs de cuina com Jocs de cuina. Si vols una mica de la massa mare que ens ha sortit per seguir amb la cadena us la farem arribar encantats!

    "Vet aquí una recepta una mica peculiar, perquè només la podreu fer si teniu la sort que algú decideixi compartir amb vosaltres part de la massa mare que ha elaborat seguint una cadena d’amistat que ves a saber a quan es remunta. Aquest pa de pessic requereix deu dies de dedicació i espera, i seguir unes instruccions molt detallades. Aquí les teniu:

    La tradició del “bizcocho”

    Es tracta d’una forma molt antiga de fer el “bizcocho”, i d’una tradició segons la qual, la persona que entrega un vas amb massa mare a una altra, li està desitjant sort i salut.

    Es necessiten deu dies per a la seva elaboració, sense utilitzar batedora ni frigorífic o altres aparells moderns.

    La tradició dicta que la massa mare te l’han de donar i cal començar tot el procés un dijous, de manera que el “bizcocho” estigui a punt el dissabte de la setmana següent. Tot i així, es pot començar qualsevol dia de la setmana.

    Passos a seguir

    • Dijous. S’aboca el contingut del vas entregat en un recipient de més grans dimensions i s’hi afegeix un vas de sucre i un vas de farina (de la mateixa mida que el vas en el qual hi havia la massa). No barregem.
    • Divendres. Es barreja tot amb cullera.
    • Dissabte. No es toca.
    • Diumenge. No es toca.
    • Dilluns. S’afegeix un vas de sucre, un altre de llet i un de farina. I no es barreja.
    • Dimarts. Es barreja tot amb una cullera. Alerta, que no quedin grumolls.
    • Dimecres. No es toca.
    • Dijous. No es toca.
    • Divendres. No es toca.
    • Dissabte. S’aparten tres vasos de la massa mare obtinguda, que s’entregaran a les tres persones a qui vulguis desitjar sort i salut.
    bizcocho-carmelites.jpg

    Amb la massa restant es fa el “bizcocho”. Simplement hi hem d’afegir 2 vasos de farina, 1 o mig vas de sucre, 1 vas d’oli d’oliva, 1 vas de llet, 1 vas de nous i/o ametlles picades, 1 vas de panses sense os prèviament enfarinades, 1 sobre de llevat, 2 ous sencers, 1 poma trossejada, 1 polsim de sal, 1 polsim de canyella, 1 polsim de vainilla i la ratlladura d’una taronja.

    Ho barregem tot bé amb una cullera i ho posem en un motlle al forn, a 180 graus i durant uns 40 o 45 minuts."

    Recorda, si vols una mica de massa mare contacta amb nosaltres, doncs hem tingut la sort de poder participar en aquesta cadena i disposem de masa mare per compartir. El bizcocho ha quedat boníssim!

    Els panellets surten a la palestra!

    Sabies què…? Per Tots Sants els campaners havien de tocar a difunts tota la nit per tal que ningú no s'oblidés de resar per les ànimes del purgatori i pels fidels difunts. A la mitjanit veïns i feligresos s'apropaven a l'església i compartien amb els campaners fruits secs, galetes, dolços i vi dolç. D'aquest origen se n'ha derivat La Castanyada, festa en la qual es consumeixen aquests dolços anomenats panellets i les castanyes cuites a la brasa del carbó o al forn. Això no vol dir que els panellets tinguin cap lliga’m amb la religió ja que l’origen del massapà es força controvertit i es debat entre l’italià i l’àrab.

    Aquests dies de pont, aprofita per fer panellets, aquí us deixem dues receptes, una per panellets amb patata i una sense (aquesta última extreta del llibre Cuinar per ser feliç de la Carme Ruscalleda, queden boníssims!)

    Ingredients per uns 70 panellets (amb patata)

    450g d'ametlles sense torrar

    400 g de sucre fi

    1 ou

    100 g de patata o moniato

    pinyons, coco ratllat, cacau en pols, ratlladura de llimona, ametlla triturada.

    Preparació:

    Es preescalfa el forn a 290ºC (550ºF).

    Es trituren les ametlles ben finament, com si fos gairebé farina i es barreja amb el sucre fi i un ou batut. S'amassa i es va afegint la patata o el moniato cuit a poc a poc, segons la massa ho necessiti, és a dir, la massa ha de quedar ben lligada. Es deixa reposar 1-2 hores.

    Passat el temps de repòs, es divideix la massa segons els gustos que vulguem fer.

    - Pels de pinyons i ametlla, boles petites i es pinten amb un ou batut i s'arrebossen amb els pinyons i ametlles, respectivament. I es tornen a pintar amb ou batut.

    - Pels de llimona, s'afegeix la ratlladura de mitja llimona i s'amassa. Amb les mans, es formen boles petites i s'arrebossen amb sucre. Es fa un forat al mig i es farceix amb ratlladura de llimona.

    - Pels de coco, s'afegeix una cullerada gran de coco i s'amassa. Es formen piràmides, bolets o la forma que es desitgi. Es pinten amb ou i s'arrebossen amb coco ratllat.

    - Pels de xocolata, s'afegeix una cullerada gran de cacau en pols i s'amassa. Es formen boles petites i es fa un forat al mig que farcirem amb xocolata fondant.

    Es couen al forn amb la temperatura al màxim entre 3 i 5 minuts.

    Ingredients per a uns 60 panellets (sense patata)

    1/2 kg d'ametlles en pols

    350 g de sucre

    150 g d'aigua mineral

    1 clara d'ou

    200 g de pinyons

    200 g de coco ratllat

    cacau en pols

    ratlladura de llimona i/o taronja

    llimona i/o taronja confitada

    1 rovell d'ou per pintar

    Preparació:

    En una cassola, es mescla l'aigua i el sucre. Es posa a foc mig fins que arrenqui el bull i es deixa bullir fins aconseguir textura de xarop.

    A continuació, s'hi aboquen les ametlles en pols, i es remena contínuament amb l'ajuda d'una espàtula de fusta durant uns 2-5 minuts més fins que la pasta quedi ben lligada i es desenganxi de les parets.

    Es retira del foc i es deixa refredar.

    S'incorpora a la mescla la clara d'ou sense muntar, i es barreja bé.

    Es deixa reposar la massa a la nevera durant un mínim de 2 hores. (Es pot deixar tota la nit fins l'endemà).

    Es divideix la massa en diferents porcions segons els gustos que vulgueu preparar.

    - Per als de pinyó, s'agafa una porció de massa, i es formen boles petites que s'arrebossen amb els pinyons. Es col·loquen al damunt d'una safata amb paper de forn i es pinten amb rovell d'ou diluït amb 6 gotes d'aigua. S'enfornen a 200ºC (390ºF) fins que quedin rossos (uns 6 minuts). D'aquesta manera, l'interior queda ben tendre.

    - Per als de llimona i/o taronja, s'agafa una porció de massa, i s'hi barreja la ratlladura de llimona i/o taronja. Es formen petites boles i s'arrebossen amb sucre. Es col·loquen al damunt d'una safata sobre paper de forn i es decoren amb un tros de pela de taronja i/o llimona confitada al damunt. S'enfornen a 200ºC (390ºF) fins que quedin rossos (uns 5 minuts).

    - Per als de xocolata, s'agafa una porció de massa, i s'hi barreja una mica de cacau en pols i es barreja fins aconseguir una mescla de color marró uniforme. Es formen petites boles i amb el dit petit, es marca un petit forat al centre. Es col·loquen al damunt d'una safata sobre paper de forn. S'enfornen a 200ºC (390ºF) fins que quedin rossos (uns 5 minuts). A continuació, es desfà una mica de xocolata negra al bany Maria i s'omple el centre del panellet.

    - Per als de coco, s'agafa una porció de massa, i s'hi barreja el coco ratllat. Se'ls dóna la forma desitjada i s'arrebossen amb coco ratllat. Es col·loquen al damunt d'una safata sobre paper de forn. S'enfornen a 200ºC (390ºF) fins que quedin rossos (uns 4 minuts).

    Sabries preparar un pa d'olives i panses als teus convidats?

    Anima't a preparar-lo amb l'ajuda d'aquest video que, pas a pas, t'explica quins ingredients necessites i com executar tot el procés. Quan el tingues fet el pots comparar amb els pans d'olives i cereals que fan els diferents forns de Sant Cugat!
    Per cert una web increïble, us recomano la resta de continguts.