Modern Art Desserts, del SFMOMA a taula

Treballs d’Andy Warhol representats amb gelatines, Piet Mondrian al pa de pessic amb xocolata, els pastissos il·lustrats de Thiebaud convertits en realitat, obres de Jeff Koons fetes amb xocolata blanca i daurada, entre d’altres, són algunes de les delícies relacionades amb artistes nord-americans que ha cuinat Caitlin Freeman. Aquesta artista, co-propietaria de la cafeteria del SFMOMA (Moma de San Francisco) Blue Bottle Cafe, es va dedicar fins al juny de 2013 a crear productes de confiteria i aperitius de luxe sobre les exposicions que es projectaven al museu, i que es podien consumir a la seva cafeteria.  

Caitlin va fer-ne un llibre al 2012 "Art Modern Desserts", on detalla receptes i històries de la seva feina, el somni de fer art a través dels aliments i, amb ell, ens dóna la possibilitat de portar una mica d’art a les nostres cuines. Actualment Caitlin treballa, juntament amb un altre chef i un dissenyador floral, en l’expansió del seu projecte, com podeu veure al bloc Modern Art Desserts

El llibre conté fins a 30 postres, cadascun dels quals compta amb diverses receptes, pastís, glacejat, reblert, detalls, etc. No és un llibre de cuina per principiants, és un llibre per rebosters experimentats als que els hi agraden els reptes i l’art. Fer una recepta de la Caitlin és submergir-se en un projecte desafiant, el resultat del qual ha d’anar lligat a grans ocasions o celebracions d’alçada. Tot hi així, hi ha algunes receptes dolces a l’abast de tothom, com unes cookies, una barra gelada de crema o algun parfait; i fins i tot un plat de formatges, tan senzill com impressionant, que reprodueix un collage de Mark Bradford. Només amb les receptes més bàsiques ja podríem deixar els convidats amb la boca oberta!

El llibre és visualment atractiu, una delícia ja només per tenir a la biblioteca personal, l’única pega és que de moment el trobem en anglès. El podeu comprar per internet o demanar-lo a alguna llibreria. A l’Fnac us el poden portar sense problemes amb una setmana.

Una curiositat artística i un repte a l’hora, el primer que s’atreveixi amb alguna d’aquestes postres que passi fotos!

Paul & Pippa, galetes ecològiques i avantguardistes

M’encanten les galetes. Em fascinen especialment les marques antigues que, tot i els anys, han fet història.  Moltes continuen lluint embalatges i caixes que, encara que adaptades als nostres temps, conserven l’esperit dels seus inicis. Aquell embolcall que va començar sent només això, un contenidor d’allò important que eren les galetes, és avui un símbol que suma.

El packaging dels dolços…un tema que donaria per molt! Me’l apunto per un altre post!

I és que avui dia també hi ha emprenedors que volen fer galetes i, a l’hora de posicionar-se al mercat, una bona imatge pot ser clau perquè la gent tasti el producte. I així és com vaig descobrir aquestes fantàstiques galetes de les que us parlo avui. Les galetes de Paul & Pippa.

Les vaig descobrir a través  d’un magazine, on la imatge de les seves capses modernes i originals, il·lustrades amb l’encant que caracteritza les noies de Color Crema, van captar la meva atenció. A arrel de la descoberta vaig investigar com eren aquelles galetes tan ben vestides. El resultat? Un producte que, superant el seu packaging, ha esdevingut sorprenent, de qualitat i deliciós.

Paul & Pippa juga amb una família de personatge, amb diferents estils i caràcters, que ens introdueixen una curiosa varietat de galetes amb noms divertits i receptes un xic  atípiques.  D’aquesta manera podem trobar galetes salades, com les Tomato Bravo de tomàquet natural i  les Olive Party Time d’olivada; i dolces, entre les que destaquen les CoCoa Chips de cacao pur amb escames de sal i les Me And Grandma de poma i canyella. Totes elles formen part d’una gama de 8 productes en els que la combinació d’embolcall i galeta no deixa indiferent.

I només em falta comentar-vos el colofó que fa que aquestes galetes ja formin part del meu rebost. 

Són galetes casolanes, elaborades amb oli d’oliva verge extra, farina d’espelta i ingredients i sucs naturals. Lliures de greixos i sense conservants ni colorants, són una aposta segura per fer un tast dolç ecològic i de qualitat. 

Ara m’agradaria dir-vos que les podeu trobar a alguna botiga de Sant Cugat, però temps al temps, de moment les podeu comprar on line a www.organicgourmetbcn.com o en persona als diferents punts de venda que trobareu llistats a la seva web. Els establiments més propers es localitzen  a Rubí, Terrassa i Barcelona. El meu punt de compra, Cornelia, a Barcelona, un local del que us parlaré ben aviat, ple de productes gourmet, tota una troballa.

I doncs, de les seves varietats dolces per quina et decantaries? CoCoa Chips de cacao pur amb escames de sal, les Me And Grandma de poma i canyella, les Coconut Valley de coco o les Lime after Time, de lima?

Recorda que Participar a La Cafetera té premi, i és deliciós! Opina i entra al Concurs #1, ens divertirem!

Meert, la primera pastisseria d’Europa

Avui us presento Meert, una pastisseria pionera no només a França, on es troba, sinó de tota Europa. La va fundar al 1761 un xocolater anomenat Delcourt  i, des d’aleshores, durant aquests 251 anys, els forns de Meert han donat per molts gofres i tortitas.

La historia ens diu que aquest establiment va assaborir la fama per primer cop quan el comte de Lille, astorat pels gelats que es feien a la pastisseria, en va publicar una ressenya al diari local on anunciava al món que era el millor gelat que havia tastat mai.

En aquell moment el gelater Rollez n’era el propietari i, fins al 1839, només va fer que engrandir la seva fama. El seu fill, agafant-li el relleu, va decidir que era el moment de renovar-se o morir i, pensant en gran, va contractar el millor arquitecte , pintor i escultor per canviar la decoració de la maison i donar-li l’estil de luxe oriental que encara conserva avui dia.

Deu anys més tard, el fill de Rollez es va veure interessat en els diners que podia treure d’aquella exitosa pastisseria amb acabats divins i va traspassar el negoci a la família Meert. No sé què deuria pensar-ne el seu pare ja desaparegut…

És aleshores quan la primera generació Meert, família pastissera, va desenvolupar el producte que els va portar de l’èxit local, com a petita pastisseria de Lille, a l’estrellat: els gofres farcits de sucre, mantega i vainilla de Madagascar, cuinats entre dues planxes de ferro que marcaven el dolç amb el seu emblema, Meert.

El seu èxit va ser tal que, al 1864, es van convertir en els resposters oficials del llaminer  rei Leopold I, de la veïna Bèlgica. Segons expliquen des de la pastisseria “ la recepta original encara es guarda en un petit llibre”. Els Meert van vendre la botiga i la marca als Cardon al 1904 i va passar per importants famílies pastisseres fins arribar a Thierry Landron, actual propietari, que la va comprar al 1996.

Em va estranyar que canvies tant de mans però, certament, és molt difícil que més de tres generacions segueixin amb la mateixa professió, i Meert és molt i molt antiga.

Pel camí, des dels seus orígens com a petita botiga fins a ser una cadena amb quatre sucursals, Meert ha ampliat el seu negoci amb un restaurant, una empresa de càtering i un saló de té. Us recordarà la trajectòria de pastisseries catalanes però, com passa amb Mauri, la base de la seva fama és encara la pastisseria. Al seu quartel general de Lille, Meert té tres laboratoris on innoven en el terreny de pastissos, gofres i xocolates.

És per això que si ets un devorador de delícies, i tens l’oportunitat d’anar a França, no pots perdre’t  la visita a alguna de les seves botigues per tastar el seu típic gofra, doncs a part de llepar-te les dits faràs historia! 

Dolços, una inspiració per dissenyadors i publicistes

Que les delícies són presents a les vides dels que, com jo, en són devoradors confessos, és un fet, però avui us vull descobrir la seva presència en el dia i dia, com a fonts d’inspiració de modes i objecte quotidians.

De petita tenia unes bambes que feien olor a maduixa, alguna samarreta amb cireres dibuixades i fins i tot unes gomes de cabell amb caramels a banda i banda. El món infantil, sobretot femení, és ple d’inspiracions delicioses com fruites, gelats i xocolates. Quan ens fem grans podríem pensar que el lloc de les delícies és als forns i pastisseries però el seu poder seductor és utilitzat per dissenyadors i publicistes que veuen en els dolços un reclam potent pels compradors.

L’últim exemple el trobem a la nova col·lecció Pastry Chefs de rellotges Swatch, que guarneix els nostres canells amb dissenys deliciosos, tant amb dibuix com en 3D, a les Honey Havaianas amb un estampat de pastissets en diferents colors i fins tot les originals samarretes masculines de Smooooth Clothing.

I que me’n dieu d’aquesta làmpada de sucre de Kristin Overbeck? I dels seus tamborets al més pur estil Hansel i Gretel 2014? O de les referències Pantone convertides en postres? Que voleu, defecte d’arquitecte tècnic.

Però no només inspiren objectes, rellotges o roba, sovint les delícies s’utilitzen per ambientar campanyes i spots publicitaris, acompanyant marques i bellíssimes famoses. Trobem dolços acompanyant les colònies DKNY, els famosos complements Louis Vuitton, a Kylie Minogue i les joies Tous i, fins i tot, a l’alçada de Bar Refaeli i la llenceria Passionata per aquesta primavera. I això no només és un tastet, doncs els llibres i les pel·lícules també van farcits de tocs deliciosos!

Les delícies, tota una inspiració plena d’originalitat i color amb un reclam indiscutible.

Itàlia, bressol del espresso (Part I)

Si hi ha un lloc del món on es pot demostrar que el cafè és cultura és sens dubte Itàlia, amb 700 torradors de cafè més o menys grans, industrials i artesanals. La Toscana és famosa per la qualitat de les varietats utilitzades i l’experiència a l’hora de torrar.  

El que molts turistes desconeixem és que, a Itàlia, cafeteries on degustar un bon cafè en trobem a gairebé totes les cantonades, però si desitgem realment assaborir un cafè d'alta qualitat llavors hem de dirigir-nos a una Torrefazione.

Les Torrefazione són, en aparença externa, similars als bars: cadires, taules, una barra, una llista amb els tipus de cafè disponibles, etc… però el que realment les distingeix de la resta dels bars és el fet que el cafè que hi serveixen és produït artesanalment i per ells mateixos.

La definició oficial d'una Torrefazione és: “el lloc on es torra, prepara, ven i, de vegades, tastar el Cafè”. Sense molts tecnicismes, és una empresa artesanal que torra el cafè i el ven directament als consumidors. Sent artesanal garanteix una major qualitat i sabor.

Per descomptat hi ha qualitats i qualitats i, a les zones turístiques, de vegades es venen falsos bons així que convé ser observador per saber si esteu davant d’una bona (i veritable) Torrefazione.

Cal que hi veieu el rètol de Torrefazione i, un cop dins, escorcollar els cilindres de vidre classificats per qualitats i orígens per veure’n els grans de cafè.  

Mentre van atenen a altres clients us podeu fixar en que molguin els grans a l’instant i prenguin el cafè directament de la maquina moledora. Algunes Torrefazione tradicionals empaqueten els grans amb la seva pròpia marca pel que és molt fàcil trobar-ne bones o males referencies a Internet. I, si no voleu trencar-vos el cap, recordeu que una de les millors senyals serà que a la Torrefazione en qüestió hi hagi italians comprant-hi cafè, un dels millors índex de qualitat alimentaria a Itàlia.

A la propera part, com demanar un cafè a Itàlia, no te la perdis!

Novetats delicioses a Alimentaria 2014

La setmana passada és va dur a terme a Barcelona la fira Alimentària, un esdeveniment que concentra la major oferta d’activitats gastronòmiques, d’alimentació i begudes, a nivell mundial, i on també hi era representat el sector delícies que tant m’interessa.

En el seu intent per afavorir les relacions empresarials, i fomentar la innovació i exportació, la fira va tancar amb un gran èxit de visitants i contactes, respecte l’anterior edició.

I no és d’estranyar, ja que l’organització és va posar mans a la feina amb propostes tan seductores com el nou espai The Alimentaria Experience, amb més de mig centenar de 'showcookings'  impartits per una munió de chefs magnífics que junts sumaven fins a 50 estrelles Michelin.

El món de les delícies també s’ha vist representat en aquesta fira, a través de l’espai Mundidulce, un pavelló dedicat al dolç, les galetes i les confitures, amb la presència de marques que coneixem de molt a prop com Simón Coll Xocolaters, Torrons Vicens, Torro d’Agramunt, Chocolates Torras, Galetes Birba, Grup Cacaolat, Casa Ametller, La Fageda, Galetes Trias, Churraca...

Noves formes, sabors, olors, colors, ingredients més naturals,  menys calòrics, més saludables, compatibles amb intoleràncies, i fins i tot ecològics, s’han presentat com a innovacions en el sector del dolç i avui us en parlo.

He de destacar en primer lloc els van aconseguir algun dels Premis Innoval atorgats per la fira. Nestlé triomfava amb els seus bombons Nestlé Gold Crème Croquante, però sobretot amb el que pot ser l’èxit de l’estiu pels menuts, el Pirulo Jungly, l’únic gelat que es pot pelar, ja que conta amb una cobertura de gelatina que es desprèn com si fos la pell d’un plàtan. Danone, a la vessant dels làctics, ho feia amb el seu iogurt Danio dens, protèic , baix en grasses i amb fruites.

Com a curiositat dels premis destacaria Nice Fruit que, si bé no el considero un avenç en el sector delícies, va aconseguir fins a 5 guardons amb el revolucionari sistema per preparar i congelar fruites i verdures que permet conservar-les fresques fins a tres anys.

Però a la resta d’expositors també hi havia moltes cosetes a destacar, us en faig un resum.

L’empresa Trias va sorprendre el pavelló a partir d’una oferta de maridatges salats totalment inesperats: ventalls amb olivada i seitons, teula d'ametlla amb fetge d'ànec i melmelada de taronja o la teula de coco amb salmó fumat. A la seva web en trobareu les imatges.

Torrons Vicens, en col·laboració amb el xef Albert Adrià, presentava la seva línia de torrons Natura, fusionant innovació, creativitat gastronòmica i tradició, per aconseguir que es converteixin en un producte per consumir tot l’any.

En paral·lel, amb la Cooperativa Cadí,  presentava el seu torró de formatge Urgèlia. Una combinació de torró d’Agramunt i formatge de l’Alt Urgell que busca potenciar la Seu com a capital formatgera de Catalunya.

Galetes de Camprodon (Birba), que participava per primer cop a la fira després del seu canvi de propietat, presentava com a  novetat mundial una galeta en forma de cullera amb el sucre incorporat per remenar el cafè durant un màxim de dos minuts, destinada bàsicament a hotels i restaurants, però molt original.

El Grup Cacaolat feia el llançament del seu producte estrella, el Cacaolat 0%, el qual passa a ser el primer batut de cacau sense matèria grassa ni sucres afegits del mercat espanyol.

En el làctics Casa Ametller apostava per un iogurt desnatat elaborat amb oli d'oliva, mentre que La Fageda presentava al mercat una gamma completament nova de gelats de iogurt, amb gustos, formats i disseny originals.

Xocolates Torras oferia el seu ampli ventall de sabors incloent varietats molt valorades com les xocolates sense sucre, amb maltitol o estèvia, i sense gluten.

I que dir-vos de Simon Coll Xocolaters i Chocolate Amatller, amb un expositor completament irresistible amb tots els seus productes de xocolata d’origen que com sempre sedueixen ja només veure’ls, amb les seves precioses caixetes.

En el sector de les llaminadures l'empresa Churruca, la dels kikos, afegia el seu blat de moro i els fruits secs torrats de tota la vida al Yogoice, un polo petitet de sabors bàsics que es pot partir per la meitat, ideal per compartir a l’estiu entre els més petits.

I per acabar un nom de cereal que estic convençuda que d’aquí poc estarà en boca de tots, el Tritordeum, de Agrasys. Actualment s’està emprant per aconseguir pans més digestius, amb major quantitat d’antioxidants i de fibra dietètica, amb propietats beneficioses per la salut cardiovascular, ocular i intestinal. No us podeu perdre tota la presentació del nou cereal a www.tritordeum.com

Hot Bread Kitchen, on la solidaritat esdevé un ingredient del pa

Avui us presento un projecte, dut a terme a Nova York, que em va cridar molt l’atenció. El motiu? L’ utilització del pa com a eina de cohesió social, emprenedoria i innovació.

Us parlo de Hot Bread Kitchen, una organització sense afany de lucre que, amb un pa sota el braç, va començar a caminar al 2007. La seva fundadora Jessamyn Waldman portava ja 10 anys treballant en ONGs americanes quan, fascinada per la gran varietat de pans que es troben a totes les cultures, va veure la possibilitat de trobar en el pa una font de sortida per col·lectius que, des de diferents realitats, lluiten per tirar endavant, com són els immigrants i els emprenedors a EEUU.

Amb aquesta premissa actualment Hot Bread Kitchen treballa en tres vessants el Forn, la Incubadora i la Botiga.

El projecte insígnia és el Forn, una escola per elaborar pa que ajuda a dones immigrants a millorar la seva capacitat econòmica pel fet d’aportar els coneixements sobre el pa de la seva cultura. A les cuines de HBK intercanvien aquesta aportació cultural per una formació pràctica que els ensenya a elaborar els seus pans tradicionals seguint les mesures de manipulació i salubritat necessàries i, finalment, les orienta per poder distribuir i vendre els seus propis productes a la comunitat.

La vessant Incubadora ha ajudat a posar en marxa diverses empreses locals d’alimentació a Nova York, que han pogut utilitzar tant les instal·lacions com els consells  i recursos de l’equip de HBK per innovar i treure al mercat productes força interessants. Un exemple el tenim amb els germans de pipSnacks, els quals van aconseguir treure al mercat les típiques  “palomites” amb un toc diferencial, més fàcils de digerir i sabors que van de la sal marina al llaurer (el més comercialitzat).

Per suportar econòmicament aquestes dues línies d’acció formativa, l’organització obté ingressos a través de la distribució d’una línia de deliciosos pans multiètnics, creats amb productes orgànics i de proximitat, que demanden altres forns de la ciutat, els quals cada cop es senten més atrets per la iniciativa. Quants més alumnes i diversitat de cultures té l’organització, més àmplia esdevé la llista de pans i sabors que es llencen al mercat .

La Botiga, l’última de les línees a obrir-se (2011), és un local a peu de carrer, situat a l’històric espai de La Marqueta a East Harlem, un barri amb una gran sensibilitat i devoció pel pa. Aquest local és la cara més visible de la feina de Hot Bread Kitchen, una manera de fer arribar a peu de carrer tant els pans que elaboren les dones immigrants que s’han format a l’escola, com els productes de les empreses que han passat per la seva incubadora d’emprenedors, ambdós obrint-se camí.

El més curiós és que aquesta botiga, que no estava prevista dins l’organització, va ser fruit d’una demanda creixent dins la societat novaiorquesa, una societat més que variada que ha demostrat un ferm punt d’unió al voltant de l’elaboració del pa i els seus derivats,  independentment del seu origen.

Aquí teniu una llista d’algunes de les varietats que elaboren:

El “bialy al barrio”, el més famós, és una espècie de dònut jueu que a la Botiga farceixen de ceba caramel·litzada, ou, salsa picant, i formatge; també hi trobareu pans d’estil europeu com baguetes, pans multicereals, elaborats amb massa mare i llarga fermentació; “focaccies” amb de producte de temporada; “tortillas de maíz” de la cuina mexicana i de centre Amèrica , “lavash” típic de Armenia i Iran; “granola” típica de la Columbia hippie britànica de 1970; “m’smen” pa pla marroquí; “jalá” pa jueu trenat amb ous i mel; “vollkornbrot” pa alemany; “ciabatta” italiana; “e barbari” pa pla persa o el “bialys” un bagel d’arrels jueves i origen polonès que s’obre camí en els esmorzar novaiorquesos.

www.hotbreadkitchen.org

Un pa tocat per la tramuntana

El dissabte passat vaig ser a Girona, sempre m’agrada anar-hi de tant en tant i mai deixa de sorprendrem! Aquesta vegada estava fent una xocolata desfeta amb melindros a Casa Moner quan vaig descobrir un pa batejat com a Pa Tramuntana. Com ha estiuejant de tota la vida de la part alta de la Costa Brava em va fer moltíssima gràcia descobrir-lo i avui us el presento. De la mà de l’Associació de Flequers Artesans de les comarques gironines va néixer al 2012 el Pa Tramuntana, elaborat amb farines de blats antics recuperats i conreats als aiguamolls de l’Empordà per la Cooperativa Agrícola de Castelló d’Empúries.

descarga.jpg

He trigat en saber d’ell però m’ha fet il·lusió veure que la proposta que van començar en el seu dia encara dura i que aquest xusco/xato de 400gr ja és un referent a terres gironines.

Aquest pa el trobareu identificat amb una etiqueta de pa d’àngel a cada peça i una bossa identificativa. De crosta bruna i molla treballada amb massa mare aconsegueix un sabor amb un punt àcid i, curiosament a avellanes torrades, molt gustós i bo.

Com ens expliquen a la pàgina www.flequersartesans.com  aquest pa és fruit dels productes de proximitat d’una zona amb unes característiques climatològiques peculiars i d’uns pagesos que ha sabut continuar treballant la terra amb l’afany de que la gent no oblidi el gust, en aquest cas, de les bones farines i el bon pa.

A la pàgina també hi trobareu els forns on el venen, tot i que avui dia es pot trobar als seus aparadors, amb un fulletó explicatiu.

Fantàstica iniciativa, no us agradaria que de la mà dels flequers artesans de la nostra zona poguéssim tastar un Pa anomenat Sant Cugat, amb un toc especial de...? Ja pensaré com seria la meva proposta!

Cafè i cadires, de NYC a Sant Cugat

Tirant de la meva vena arquitectònica, avui us parlo de cadires! Segurament molts de vosaltres, quan aneu a un forn o cafeteria, simplement qualifiqueu les seves cadires com a còmodes o incòmodes, algú hi haurà que fins i tot es fixi en si són mones o horroroses, però darrere l’elecció d’unes cadires hi ha tot un món. Les cadires són part de la imatge decorativa, aquesta imatge segueix uns estàndards d’actualitat, i tot això ha acabat fent que Sant Cugat estigui a la primera línea en moda de cadires, com a mínim pel que fa a locals de delícies.

Reconeixes aquestes cadires?

Tamboret Serrajòrdia.

Cadires Serrajòrdia.

Cadires Crustó.

Cadires Crustó.

Cadires Vallespà Coll Favà.

Cadires Cremeria Toscana.

Formen part de l’estil decoratiu Urban vintage o Industrial vintage, un estil sorgit de NYC que actualment forma part dels manuals dels decoradors de tot Europa i EEUU. Aquestes cadires es caracteritzen per ser d’estructura metàl·lica, amb pintures que van del negre als colors més llampants, amb acabats que combinen el perfecte acabat i el desgastat (ratllant l’oxidació). També poden incorporar cuir, reblons metàl·lics, o parts de fusta.  I el toc de gràcia, en alguns casos, que totes les cadires siguin diferents donant un aire de cadires reciclades . Per augmentar-ne la varietat alguns decoradors incorporen al joc cadires de fusta, d’estil campestre o parisenc, les quals de manera sorprenent acaben encaixant a la perfecció.

Aquí teniu alguns locals de la resta del món amb les mateixes cadires amb les que fem el cafè a Sant Cugat. 

Pitt Cue Co. Londres.

Jamie's Oliver. Londres.

Spanish Market. Amsterdam.

The Grounds of Alexandria. Sidney.

La Factory. Montpellier..

Brooklyn Girl. California

Ara que ja coneixeu les cadires estrella, un altre dia us parlaré les pautes d’actualitat a l’hora de decorar un forn, cafeteria o pastisseria, però abans encara devoraré unes quantes delícies. 

La xocolata protagonista de la 34a edició del Premi Ramon Llull

 Care Santos, escriptora "Desig de xocolata".

Care Santos, escriptora "Desig de xocolata".

Ahir al vespre l’obra “Desig de xocolata”, escrita per Care Santos, es va endur el guardó més ben dotat de les lletres catalanes, el Premi Ramón Llull.

Imagineu-vos la meva sorpresa quan aquets matí un amic m’ha fet arribar la noticia. Primer he pensat que podia ser només cosa del títol però, després de llegir l’argument i veure que la protagonista troncal era la xocolata, el interès m’ha esclatat per dins. 

Com molts sabreu comparteixo passió no només per les delícies sinó també per l’escriptura i els llibres, i trobar una combinació d’aquest tipus no és habitual.

Aquesta escriptora de Mataró, amb la que m’encantaria berenar algun dia, es confessa apassionada de la xocolata, vincle que manté amb les tres dones, d’èpoques diferents, que formen l’obra. Segons ens expliquen els diferents comunicats de premsa, de boca dels jurats, “Desig de xocolata” ens condueix per un viatge a través de la tradició xocolatera, del segle XVIII fins l’actualitat, contant amb la ciutat de Barcelona com a copilot de luxe i unes  acompanyats d’aventura entranyables, la Sara, l’Aurora i la Mariana.

Care, l’autora, escriu  sobre les vivències, passions, amors i malifetes d’aquestes tres protagonistes, enaltint-ne les petites gestes de la vida, amb el desig compartit de qui porta un escriptor a les venes, aconseguir emocionar als lectors, “que els hi disparin el cor” com diu ella.

Planeta publicarà al maig l’obra en català, com ha fet amb altres novel·les seves 'Habitacions tancades' i 'L'aire que respires'. Haurem d’esperar per devorar aquest llibre amb gust a delícia, però quelcom em diu que l’espera valdrà la pena. De moment us deixo amb un link perquè aneu fent boca. Notícia Premi Ramon Llull a Vilaweb.

slider02.jpg

Mou-te. El secret de La Cafetera!

run.jpg

La nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve…pastissets de Pare Noel, torrons, polvorons, panettones…aquests dies visc en un paradís de delícies desfilant per les taules de menjars familiars, un dia i un altre. I, si molts (i moltes) durant l’any ja m’heu preguntat com m’ho faig per tastar tantes delícies, avui us en descobriré el secret!

Pantaló llarg, jaqueta tèrmica, protecció pel coll i esperar les hores de sol per sortit a fer uns saltirons! No sóc una gran corredora, però una de les millors maneres de mantenir-se és córrer, o ni això, potser em quedo en trotar. Surto de l’Hospital General, fins a Mirasol, fins a Sant Cugat (quan em motivo), i cap a casa, un trosset agradable on et creues amb molta gent que intenta moure’s una miqueta.

Pel camí em distrec mirant els altres runners, un que sembla que s’entreni per fer curses, tot equipat, amb molts quilòmetres per davant, un que sembla fugir per un moment dels menjars, de les trobades familiars, buscant un espai íntim a la carrera. Hi ha qui surt amb tota la família, les amigues que aprofiten per fer-la petar, els motivats per millorar la salut, els que surten per la necessitat de sentir-se vius...i em pregunto, algun d’ells serà devorador de delícies? Si més no, per un motiu o altre, tots tornem satisfets a casa.

Ara que fa fred sempre costat una mica però, pel camí, m’he distret jugant al meu Candy Crush particular. Al primer nivell, a la corba de Can Cabassa, he eliminat els deliciós trossets de torró de Xixona que em fa perdre els sentits, al segon nivell, seguint les vies de ferrocarril, m’he desfet de les neules devorades, i a Mirasol hi he arribat agrupant aquells delictes de polvoró d’ametlla que em van caure a les mans per Nadal.  A la tornada fins a casa, ja molt més suportable, m’ha acompanyat l’agradable sensació de sentir que, tot i les festes, els muscles encara hi són, a les cames, al tors... quan arribo a casa, encara que cansada, somric, quatre abdominals i feina feta! Demà passat hi tornaré, però fins aleshores alguna delícia em captivarà pel camí i no em farà res devorar-la!

Sóc fidel a les delícies i, per tant fidel a la carrera. I tu, devorador de delícies, què fas per mantenir-te?

The Capsoul. Cafè, té i infusions solidaritzats amb el càncer infantil

The capsoul foundation.jpg

Si heu passat últimament per l’Illa Diagonal, o si hi passareu ara que venen les festes i toquen les compres nadalenques,  a la Planta 0 sortint del Zara Woman hi trobareu un estant de càpsules compatibles amb la màquina Nespresso.

En un primer moment podeu pensar com jo: “més competència de càpsules,”, encara que l’opció de càpsula en té i infusió és prou innovadora, però heu de saber que és molt més que tot això, perquè si un mira dos cops pot veure un logo, possiblement 

massa amagat, que diu The Capsoul Foundation, un projecte molt humà que destina els beneficis “integrament”a ajudar els nens hospitalitzats a causa del càncer.

The Capsoul va néixer gràcies a l'experiència de dos joves empresaris que van veure com els seus éssers estimats van ser consumits pel càncer i , en homenatge a ells i a totes aquelles persones que els van donar suport durant el procés de la seva malaltia , han llançat aquesta nova gamma de càpsules de cafè , te i infusions .

Amb els fons recollits amb la venda de càpsules, i a través de The Capsoul Foundation, s’han començat a gestionar diferents projectes , que van des del suport emocional, fins a la millora d'instal·lacions i infraestructures hospitalàries , així com el finançament de programes d'investigació contra el càncer infantil.

Un equip de metges especialistes avalen els projectes que es duran a terme, de manera que es garanteixi que els fons recollits amb la venda de The Capsoul s'inverteixin en el que aporti més valor als nens amb càncer.

En el projecte col·laboren Due Tazze, amb el seu lema "Amo tanto la vida ", empresa de càpsules de cafè, i la Fundació Ànima.

Les càpsules també poden ser comprades a Internet a través de la pàgina web.

Ice Cream Valley ens deixa, Santa Gloria ens saluda i Turris referma la relació amb Sant Cugat.

Després de la temporada d’estiu, i abans de la nadalenca, és hora de fer balanç en molts dels negocis de cara al públic, i els del sector delícies no en són una excepció. És constant el moviment de locals per llogar i noves obertures als carrers principals i avui us volia posar al dia d’alguna de les baixes i altes que tenim als locals de delícies.

Molt visible ha estat per tots els santcugatencs veure la gelateria Ice Cream Valley en lloguer,  situada a la Plaça dels Quatre Cantons, amb una terrassa que acostumava a estar plena de gent prenent gelats, granitzats, gofres o creps, i una flaire que s’allargava per mig carrer Santiago Rusiñol. I és que un local amb la terrassa plena pot no ser suficient per afrontar els elevats lloguers del carrer més cotitzat de Sant Cugat, els costos fixos i la creixent competència. Aquest estiu hem vist reforçat el sector gelateries amb tres noves obertures (Pros monestir, Cremeria Toscana i Dino) fet que pot haver contribuït a la marxa de la cadena de la vaca. Esperarem amb ànsia veure si el local es queda al sector delícies per satisfer als nostres dolços devoradors.

Una nova obertura en el sector s’anunciava al C/ Santa Maria, on durant molts mesos ha restat buit el local de la coneguda llibreria Mythos. Era un local situat al rovell de l’ou de Sant Cugat i no era d’estranyar que una coneguda cadena de Barcelona de forns i degustació s’hi fixés. Santa Gloria ultima els darrers detalls per obrir les portes i oferir-nos pans elaborats amb massa mare, pastisseria i brioxeria artesana, receptes internacionals i un espai de degustació per cada instant del dia. No és un concepte nou a Sant Cugat, on contem amb locals d’una elevada qualitat pel que fa a pans, pastissos i espais de degustació com el Taller de Pa Serrajòrdia, Turris, Crustó o Pa de Sucre . Veurem com arrenca, què ens ofereix i com conviuen junts tots aquest comerços.

I una gran alegria omple els cors del panarres que viuen un pel més lluny del centre, perquè en un dels locals del Mercat de Mirasol (Estació Mirasol) hi ha un rètol de nova obertura Turris. El mercat de Mirasol, cada cop és més ple de parades i de comerços (carnisseries, peixateries, llegums i rostisseria), cap d’ells de venta de pa, servei cobert per la secció Mercadona. Serà un gran guany per la gran quantitat de gent que viu entre Mirasol i Hospital General poder gaudir amb la qualitat i gust dels productes Turris. I qui sap si més endavant s’hi oferiran cursos i podrem aprendre de Xavier Barriga en directe molt més santcugatencs.

Fins aquí les altes i baixes que veureu aviat al Mapa de La Cafetera de Sant Cugat. 

Una cafeteria digne dels escenaris d’Origen

   D’Espresso. 317 Madison Avenue (42nd) Nova York

D’Espresso. 317 Madison Avenue (42nd) Nova York

Avui, tirant més d’altres aficions arquitectòniques, us porto el disseny d’aquesta  petita cafeteria del centre de Manhattan que no deixa indiferent. La raó és més que evident a la fotografia. Quan la vaig veure vaig haver de mirar dos cops!

El seu disseny divertit i surrealista  és d’un equip de dissenyadors i arquitectes molt creatius, que formen Nemaworkshop. Es dediquen a projectar aires renovats i frescos a locals minoristes, com podreu veure a la seva web. Sempre va bé agafar referents si són tan originals! El fundador Anurag Nema va agafar la idea d’una biblioteca, segurament a causa de la proximitat del cafè amb la Biblioteca Pública de Nova York i Bryant Park, i un cop inspirat li va donar la volta literalment.

 

L’efecte òptic és increïble, parquet a la paret, llibres pel terra i el sostre, làmpades sortint horitzontalment...Però tot és una il·lusió molt bé construïda a partir d’imatges de llibres a mida real impreses en rajoles personalitzades.  Una llàstima haver estat a Nova York i no passar-m’hi per explicar-vos el que s’ha de sentir al entrar-hi, però Nova York té tantes coses!

Aquesta petita cafeteria de 39m2 és la segona de Eugene Kagansky (ja en té una a Lower East Side). Segons diuen té previst crear un imperi de cafeteries, la propera projectada completament al revés! Ja tinc ganes de veure-la! Hi és que, amb la de cafeteries que té Manhattan, mai un nou local cafeter havia fet tant de xivarri. La diferència és expectació, és publicitat, i a dia d’avui, temps després de la seva obertura, segueix ben a munt a les llistes de llocs a visitar.

Què necessita un cafè per fer volar els pensaments?

20130719193021.png

Una tassa alada! la protagonista perfecte per una de les històries literàries de la Cafetera...Cinc minuts més i enlloc de penjat un article us penjo un relat!

Però aquest cop la protagonista és real i ve de la mà de Pylones, una marca francesa fundada al 1985 dedicada al disseny d’objectes quotidians. Com descobrireu a la seva web, Pylones ha creat un món colorit y animat a partir d’aquells objectes que passen pel dia a dia sense merèixer la nostre atenció. Coberts, gots, ralladors, estris de bany, clauers, penja-robes, grapadores, bolis, dibuixos increïbles per parets ensopides...

Jo vaig descobrir aquesta tassa alada y la seva marca a Girona, on hi podeu trobar una botiga al casc antic. De la marca Pylones, es poden comprar tots els objectes on-line a qualsevol de les pàgines dels seus distribuïdors internacionals, però entrar en una botiga Pylones val la pena.

Quan hi entres un somriure se t’acaba dibuixant als llavis veient les divertides evolucions a les que arriben elements tan simples i sossos. I també he de reconèixer que és difícil no treure el moneder per adquirir-ne algun però, posats a consumir, que millor que comprar un estri que ens diverteix i que, cada cop que l’utilitzem a casa, ens recordi la sensació que vam tenir al veure’l per primer cop. Seria com comprar-se un petit somriure pel futur no?

I aquí les teniu, les tasses alades en tots els colors, xulíssimes, romàntiques o divertides,depenent del color. Per cafè i cafè amb llet.

Jo em vaig tornar boja per les tasses, defecte de ser La Cafetera de Sant Cugat, però crec que hi alguna cosa per cadascú dins una botiga Pylones, per grans i petits, no et perdis els seus dissenys, corres el risc de divertir-te!

Les batedores al descobert: Quina comprar?

Aprofitant la meva recent incursió al món reboster, he estat investigant sobre les conegudes batedores i amassadores. He quedat desbordada de la quantitat de màquines, marques i informació que hi ha tant per internet com si vas a les botigues a preguntar, però us faré un resum dels aspectes que he tingut en compte a l’hora de triar.

En primera instancia només buscava informació sobre “robots” batedora, com el que vaig veure a Alice Cake, o els que fan servir per la tele als programes de pastissos, però certament hi ha diferents tipus de batedores més bàsiques que també ens poden interessar depenen del nostre nivell i aspiracions.

batedora.jpg

Entre els diferents tipus tenim el braç batedor, la batedora de mà, els vasos batedora i els “robots” batedora, a part de les varetes, que també són batedores però més pesades d’utilitzar en algunes receptes.

Braç batedor:

Amb un braç molt característic, és la batedora que tots acostumem a tindre a casa. Aquestes batedores duen diferents adaptadors: batedor normal amb fulles per triturar, varetes per muntar, picador, suport a paret i vas batedor. Acostumen a comptar amb diferents velocitats i fins i tot poden ser sense fil. Els preus oscil·len entre 30-50€. Segons el meu parer el braç batedor és massa bàsic per poder treballar bé les masses de rebosteria, ja que el tinc a casa i necessito quelcom que em permeti amassar.

Batedora de mà:

Un d’aquells estris bàsics de cuina, molt recomanable per  muntar clares o rovells (amb les varetes) o fer masses per galetes o pasta brisa (amb les varetes amassadores).  Després d’informar-me crec que es indicada 100% per aquelles persones que ens volem iniciar en la rebosteria per veure si ens pica el cuquet. Es pot adquirir una  entre els 20 i els 30€ i si després no volem seguir amb la rebosteria sempre li podrem donar altres usos.

 

Batedora de vas:

Es tracta d’un recipient batedor que conté al fons varies fulles. S’utilitza per elaborar productes líquids com batuts, gazpacho, sopes o cremes. La única diferencia amb la primera és la seva capacitat que sol ser superior, fins a un litre.  Tritura molt bé els aliments però no acostumar a dur complements (com a molt un molinet) pel que no els seria útil per rebosteria.  El seu preu està entre els 50 i 70€ però a no ser que haguem de triturar en grans quantitats no es consideraria un estri bàsic de cuina. 

Robot batedor:

És la batedora de rebosteria per excel·lència, la que fan servir a pastisseries. Disposen de múltiples funcions, un vas amb gran capacitat i utensilis de i pales per amassar, muntar, picar, etc. Són aparells molt bons, ràpids i potents, i això en dispara el preu que va dels 300 als 500€. Indicat 100%  per gent a la que li agrada molt la rebosteria, ja te coneixements, i li donarà molt de ús fent pastissos i cupcakes, o fins i tot per els/les que s’hi volen dedicar.

 

Després d’aquesta presentació del món de batedores us recomanaria que si, com jo, acabeu de descobrir la rebosteria i voleu fer proves i alguna coseta de tant en tant, comenceu amb una batedora de mà. Si teniu clar que la rebosteria és la vostra afició o passió i us ho podeu permetre trieu un dels fantàstics “robots” batedora.

Si us decanteu per la primera opció no cal que us recomani una marca en concret ja que les de primeres marques donen bons resultats. Si heu decidit apostar pel “robot” batedora, us he preparat una comparativa de les mes conegudes per ajudar-vos a decidir. Molt aviat la trobareu al blog.

Us deixo, vaig a buscar la meva batedora de mà!!