De les muses als llibres

Col·loco el full i faig girar el carro d’una vella Olivetti que he redimit dels encants. No he embogit, busco escriure sense pla, eludint les rectificació, arriant cada pensament d’inici a fi.

El sol fet d’escriure a màquina ja em mena per un carrer pel que no he passat mai, m’hi endinso. El joc de caràcters comença a dansar a cada lletra que premo, ara un, ara l’altre. Els dits se’m rebel·len, hàbits d’escriure a teclats digitals on tot són carícies sense passió.

Cal més força a cada “r”, serà una lletra amb una anècdota silenciada? Imagino l’antic posseïdor escrivint textos narratius, on és una de les lletres més emprades. El veig picant una novel·la on el nom del protagonista la contenia... I, mentre cavil·lo, projecto el meu predecessor seient en un escriptori de fusta vella, amb una làmpada nua, un gos pacient guardant el silenci... Una cigarreta li penja dels llavis, consumint-se, mentre ell no pot separar les mans d’aquesta  platea de botons lletrejats.

Em pregunto si, com a escriptor, deuria ser dels que secunden el parer del Monzó “La inspiració no existeix en cap gènere literari.”, si es decantava més per un Danilo Kis “La literatura és elevació. No inspiració, els prego.”, o si m’he superposat amb un Shakespeare romàntic, escrivint sota un pseudònim, inspirat en un d’aquells amors real o abstracte.

Cada punt i a part amb l’ Olivetti és com el punt àlgid d'un tango. Després d’una filera de lletres compassades, la màquina i jo decidim canviar el sentit, en un moviment brusc però fervent. Mentre ho fem, em capbusso en tot allò que inspira.

Diria que la inspiració existeix més enllà de les muses, dels tòpics establerts. No va ser tan musa Milena per Kafka com les originaries muses gregues, filles de Zeus? I Zelda Sayre inspirant El gran Gatsby de F. Scott Fitzgerald… I l'estimada Marta, d’en Miquel Martí i Pol... Són aquells que inspiren dignes de reconeixença, persones que et desperten del dia a dia en estat latent que pot ser la vida. Aquelles que et fan volar més amunt, obrint mires, prenent noves perspectives... Qui et porta a imaginar moments, seqüències, històries,... amb una mirada, un somriure, un pensament... Provocadors del “sentir” a l’enèsima potencia.

Què dir de les coses. No és menys musa la mar per ser aigua, font d’inspiració poètica des d´Homer fins a Alberti. Com també ho va ser la mateixa societat per Pla, ho és la pròpia lectura per Vila-Matas o l’auto ficció per Albert Forns. I no oblidem els indrets que han inspirat obres senceres, l’Àfrica de Hemingway, la Barcelona de Rodoreda, l’Empordà d’Adrià Pujol...

I poc a poc descobreixo on m’ha portat aquest allau de mots, aquest repic sort de lletres que algú deu estar maleint. Demà tot els ulls i mans seran pels llibres però avui, escortada per aquesta captivadora Olivetti,  aposto per allò que els ha fet viure. Perquè no hi ha millor dia, que el previ a Sant Jordi, per fer un petit homenatge a tot allò que ens inspira.

Oki Sato: Xocolata, disseny i textures

Com a amant de l’arquitectura i el disseny sovint em passejo per la xarxa a la recerca de les fires i esdeveniments mundials sobre el sector. Farà dues setmanes em vaig trobar llegint sobre un conegut dissenyador japonès anomenat Oki Sato. Havia estat coronat com a dissenyador de l’any per "Maison&Objet", una prestigiosa competició de disseny, i tot amb un projecte basat en la xocolata.

Imatge de Nendo

Imatge de Nendo

Els objectes de disseny que li van atorgar el premi eren petites peces de xocolata, en cubs de 26 mil·límetres, acabades amb diferents formes i textures. Petites joies que em van captivar només veure-les. 

El resultat? Llamineres peces de disseny exposades en un espectacular stand format per una zona de degustació inspirada també en la xocolata. Fins i tot els mobles es van crear en el color d’aquesta delícia!

Però, darrere de l’impacte visual de d’aquests bellíssims bombons, crec que cal destacar la filosofia d’Oki. Oki Sato és el fundador de l’estudi de disseny Nendo, una companyia que ha estat creant durant més de 10 anys fascinants gràfics, productes, làmpades, mobles, arquitectura... per importants marques, museus i edificis d’arreu del món. Amb el seu últim treball ”Chocolatexture” ha intentat anar més lluny, “The Chocolatexture Lounge no és un cafè, no és una exhibició, no és una instal·lació, és un lloc on experimentar i gaudir Nendo a través dels sentits” deia Oki en una entrevista.

I no és casualitat que Oki hagi arribat tan lluny amb un projecte de caire dolç, doncs és ell el mateix que fa uns anys va crear unes originals postres de llapis de xocolata per un dels pastissers més famosos de Tokio o el que va crear el Village Cake per Häagen-Dazs.

Només un expert en l’art de la xocolata podia aconseguir un treball tan exquisit i esperar que la gent experimentés diferents sabors a la xocolata, a través de les diferents formes i textures que va crear.

Penso que ha de ser difícil menjar-se un d’aquest bombons tan bonics però sembla que no ens haurem de trobar amb el dubte doncs només se’n va fer una edició limitada de 400 capses!

Esta clar que Oki Sato és un apassionat de les delícies i no podia deixar de parlar-vos-en. Només em quedo amb un dubte, quina seria la vostra forma preferida?

La Sara, el dolç escenari amb història de les mones

S’acosta Pasqua i tenia moltes ganes de parlar d’una de les delícies relacionada amb aquest esdeveniment, tan viscut a casa nostra a través dels forns, pastisseries i xocolateries.

L’any passat al post “Les mones de pasqua desembarquen a Sant Cugat” us parlava de Les Cristines, de com aquestes van passar a ser mones de xocolata i la xocolata va esdevenir un art. I us parlava de la xocolata amb la col·laboració de mestre pastissers de Sant Cugat, en Yann Duytsche (Dolç) i en Jaume Sàbat (Sàbat), converses que també podreu recuperar al post.

I la delícia de la que avui us parlo, tot i no ser la protagonista de la festa, s’ha convertit en un altre dels elements importants d’aquesta tradició, la “Sara”.

A totes les meves mones hi ha hagut una Sara, un pastís al que durant molts anys no he parat especial atenció.

De petita només veia el que hi havia damunt, ara, com a padrina, la meva il·lusió és és que el que hi hagi al damunt faci gaudir al meu fillol.

Però com sabeu les delícies sovint tenen l’habilitat de sorprendre’ns i la Sara,  des d’avui, te més sentit dins del dia de la Mona del que podia imaginar.

La Sara, a la part sud d’Europa, la coneixem com a un dolç i esponjós pastís conformat per un pa de pessic farcit amb melmelada d’albercoc, reblert d’una crema de mantega, sucre i rovell d’ou, i guarnida amb ametlles. La seva amorositat li ve de sucar la cara del pa de pessic, on va la melmelada, amb una mica d’almívar de llimona, en alguns casos engrescat amb una mica de licor.

Al nord, les postres conegudes como a  Sarah responen a merengues d’ametlla cobertes d’una crema glacejada de xocolata i cafè i banyades amb xocolata negra, una recepta que no he tingut el plaer de tastar, però també sona deliciosa.

La nostra la podem trobar tot l’any a les pastisseries, tot i que és especialment demandada per Pasqua, la del nord és troba tot l’any però és cuinada especialment per Nadal. I tot i les diferències ambdues comparteixen inspiració i nom: el pastís o pastissos Sarah Bernhardt.

És curiós saber que el nostre principal pastís de Pasqua es podria dir Rosine, si aquesta famosíssima actriu de teatre francès no hagués escollit “Sarah” com a nom artístic.

I és que les Saras, d’aquí i d’arreu, són un homenatge a la que és coneguda avui dia com actriu més gran del segle XIX. Una dona que va ser descoberta com actriu al 1867, amb 23 anys, a "Les dones sabies" de Molière i es va consolidar fent papers masculins com el del trobador Zanetto, Lorenzaccio, Hamlet i L´Aiglon.

La seva participació  a les obres de Victor Hugo la va catapultar fora de les fronteres franceses; primer cap a Anglaterra, on va treballar amb reconeguts escriptors com Oscar Wilde; després cap a Estats Units, en una gira inacabable que la va dur fins a escenaris de Sud-Amèrica,  Australia i, ja de tornada, la resta d’Europa.

Així doncs, la nostra Sara és l’homenatge del pastisser francès  Jitrois i la Sarah del nord és el d’un forner danès, del qual la història n’ha perdut el nom.

Podríem deixar-ho aquí però després d’investigar no em puc quedar a la superfície. He descobert que la Sara va ser una d’aquelles dones amb una història digna de pel·lícula.

I així us sonarà si us dic que ella era una de tantes filles d’una cortesana, nascuda  al 1844, destinada a continuar amb una curta vida de prostitució i infermetats. Una nena amb un bri de sort que va fer que, el que podria haver estat el seu pare biològic, el Duc de Morny, li procurés un internat de petita, posteriorment una plaça per estudiar al Conservatoire de Musique et declamation i, ja amb 17 anys, un lloc a la Comédie-Française. El seu salvador pensareu...

Però l’escenari i l’amor li van jugar una mala passada. Tres anys més tard, sense èxit interpretatiu i com a mare soltera, es va veure obligada a compaginar la seva feina d’actriu amb la de cortesana. Una època en la que la necessitat de supervivència la va fer tornar a la crua realitat després d’haver viscut una vida que possiblement no li pertanyia.

La seva perseverança va fer que arribés a interpretar l’obra de Molière, el salvavides a aquells dies de fracassos i penúries.

Ja famosa no es va limitar a va viure del teatre, va viure també pel teatre, i per la gent. No s’entén la seva vida sense la interpretació, sense un escenari al seu voltant, sense el seu esperit d’ajuda i de foment de la cultura teatral.

Amb 26 anys durant la Guerra Franco-Prusiana, va habilità l’Odeón, teatre on treballava, com a hospital para convalescents de guerra; 45 anys més tard, començada la Primera Guerra Mundial, va decidir fer una gira darrere les trinxeres franceses fent actuacions per animar a las tropes.

Pel que fa al foment del món artístic, un cop reconeguda i amb una vida més fàcil i adinerada, Sara va arrendar el teatre Porte-Saint-Martin on durant les seves gires s’hi estrenaven obres contínuament, recolzant sempre el teatre d’ avantguarda i els nous actors.  El mateix va fer amb el Théatre de la Renaissance, i finalment amb el Theâtre des Nations, únic teatre on va  actuar a França durant els seus últims 24 anys.

La seva vida sentimental va resultar desastrosa però, el teatre i la seva dedicació a la gent, sempre li van refer el cor. La seva vida es va apagar al 1923 després d’una escena, sobre el teatre, envoltada de companys de professió.

I sabent tot això, no m’imagino un pastís millor sobre el que posar les nostres mones, un pastís que bé podria representar els escenaris que tant va estimar la Sara, un pastís que avui fa d’escenari a milers de personatges de xocolata que els dilluns de Pasqua s’ho juguen tot a escena.

I tu, ja saps que hi posaràs sobre l’escenari? Qui representarà el paper principal a la Mona? Sant Cugat ja és ple delicioses mones i la Sara ens espera darrere el teló!

Text i fotos (sara): La Cafetera de Sant Cugat

Fotos Sarah Bernhardt: Flickr i Artflakes

Cup&Cake Barcelona, una deliciosa urbs dins de la ciutat

M’agrada viatjar. Descobrir, sorprendre’m , aprendre… Mai són prou els quilòmetres recorreguts, les motxilles i maletes fetes, els ulls nous per creuar, les  cultures, les tradicions…

Allà on paro em delecto amb la història que ha dut aquell indret fins al seu “ara”. El que ha fet dels seus carrers façanes i alçades canviants, pedres de plaça metamorfosades en personatges...El que fa que la gent sigui com és, parli el que parla, mengi el que menja,...

Al marxar, mans i mànigues per encabir-ho tot en un record, una essència del lloc que em permeti tornar-hi un instant.

I, a Barcelona, he descobert uns establiments on reviure aquesta sensació, gastronomia forana cuinada amb tendresa, a foc lent, amb ingredients de qualitat, amb honestedat… Sis espais per descobrir, quatre d’ells a tocar del ferrocarrils,  amb un gran ventall de delícies portades d’arreu.

Els seus locals, inspirats en decoracions nòrdiques i californianes, premien la llum natural, les fustes clares, els blancs, la senzillesa, i aquells detalls que hi donen caliu… làmpades de taula, mobles i plantes que us faran sentir com a casa.

Manex Susaeta, un vasc “xalat” pels viatges, la cuina i tot allò de caire artesà; un “cul de mal seient” amb un cabàs de bones idees i ganes de testar-les; n’és l’artífex. I el seu projecte global m’inspira una ciutat viva en constant evolució, una petita urbs dins de Barcelona que va néixer fa 6 anys amb el seu primer local anomenat Cup&Cake Barcelona (C/Enric Granadors, 145). Cup&Cake va descobrir els cupcakes a la capital i avui és un lloc ideal per degustar-los, acompanyats d’un bon cafè ecològic, pastissos o fent les postres a la seva oferta de deliciosos bikinis. 

Amb el temps, el projecte va anar arrelant amb nous locals, nous barris deliciós d’aquesta urbs, establiments amb trets gastronòmics propis esperant a ser descoberts. 

Va arribar el Cup&Cake (a C/ Tallers, 79) on hi trobeu un establiment petit i coquet dedicat als cupcakes, i el Brunch&Cake (a C/ Enrique Granados, 19) i Travel&Cake (a C/ Rosselló, 189) amb una àmplia carta de dolç i salat per fer de qualsevol mos del dia una delícia. Tots ells sense perdre l’essència, lluny de franquiciar-se, amb el segell Manex de cap a peus i un equip humà que sembla gaudir de la feina tot i estar treballant.

Fa un mes arrancava Pilates&Cake, una idea que s’allunya dels locals de peu de carrer per oferir-nos quelcom nou. Un espai d’entre setmana, on apuntar-se per fer exercici acompanyat amb un esmorzar equilibrat, que els dissabtes i diumenges esdevé punt de trobada de grups reduïts, prèvia reserva, per degustar un autèntic i suculent brunch. I, a partir d’aquest dilluns, continuen l’aventura amb la inauguració d’un nou Brunch&Cake (a l’Illa Diagonal), que de segur tindrà novetats per oferir.

El seu lema “in grandmothers we trust”, combinat amb la passió pels viatges i la cuina del seu creador, ens porta una gastronomia d’arreu basada en productes ecològics, de proximitat, i cuinats amb respecte.

Per amarar-vos del seu esperit només heu de passejar-vos amb en Manex als seus vídeos, descobrint delícies a la recerca de nous plats pels seus establiments. (els trobareu a la seva web)

A la vessant més dolça hi trobareu uns dels millors cupcakes de Barcelona, la llavor d’on va néixer tot, amb el famós red velvet, el d’oreo, tiramisú, crema catalana, carrot, vainilla i gerds, vainilla latte...; dònuts espectacularment fins i gustosos, fruit d’una llarga recerca culinària; no hi falten les porcions de pastissos, els pancakes casolans, un banana bread sorprenent, amanides de fruites amb granola, iogurt...; unes postres solidàries de pa de coco amb pera i crema de formatge; i les preferides de la casa, les “torrijas”.

La resta de la carta es complementa amb amanides variades de quinoa, mango, guacamole, pollastre, pasta orgànica...; varietats d’ous com els benedict sobre hot dog o gofres, ous barrejats amb ceps servits amb bagels, amb pernil sobre focaccia...; i un brunch on no hi falta de res, amb gofres de ceba caramel·litzada, brioche negre amb salmó fumat i iogurt, sandvitxos de pollastre, brie al forn amb poma, hamburguesa vegetal de quinoa, hummus, entrepans...

Al brunch de Pilates&Cake, al que vaig tenir el gran plaer d’assistir, em van sorprendre amb el pa d’espelta amb fruites, el pa de blat de moro o la seva polenta cremosa amb carbassa i xampinyons, encara que, dolça com sóc, ja m’havien guanyat quan vaig tastar la seva crema de formatge el primer dia.

Si aneu a Barcelona, penseu en descobrir aquesta deliciosa urbs que s’està gestant dins de la ciutat, amb cadascun dels seus barris/locals, gastronomies i personalitats. Espais encantadors i agradables, cartes per triar a dit on tot és boníssim, i tot això molt a prop de Sant Cugat.

(Com tot el que destaca per diferent i bo, el seu brunch s’ha convertit en punt de parada per turistes que visiten Barcelona, penseu en evitar les hores punta o anar-hi aviat si voleu assaborir-lo!)

Visita-ls a:

Cup & Cake – C/Tallers, 79 (Barcelona)

Cup & Cake –  C/Enric Granados, 145 (Barcelona)

Brunch & Cake – C/Enric Granados, 19 (Barcelona)

Travel & Cake –  C/Roselló, 189 (Barcelona)

Pilates & Cake –  Barri de la Barceloneta (Barcelona)

Brunch & Cake – Centre Comercial Illa Diagonal (Barcelona)

Text i fotos: La Cafetera de Sant Cugat

Els tallers de març ens esperen!

Pastissos, cupcakes, galetes…el dia del Pare, Pasqua,… Un març ple de tallers deliciosos, per petits i grans, ens esperen! Pareu especial atenció a les activitats de Setmana Santa que els locals de delícies  han preparat per els nens!

I recordeu que aquest post és informatiu, cal visitar les webs dels establiments per comprovar dates, horaris i gestionar les inscripcions. Som-hi!

DC. 4

COOKITECA SANT CUGAT. SWEET TRADITION. Taller de Macarons. Hora: 18 a 20h Durada: 2h. Preu: 45€ +info

DS. 7

ALICE CAKE SHOP. ESPECIAL PASQUA. Técniques de decoració de galetes amb glassa. Efecte “Chalkboard- Pissarra” i galeta pintada. Hores: 10:00 a 12:30h. Duració: 2,5h. Preu: 35€ +info

COOKITECA SANT CUGAT. WILTON OFICIAL. Wilton 4- Flors Avançades i Pasta de Goma. Hora: 9:00 a 17:30h. Preu: 175€ +info

DC. 11

COOKITECA SANT CUGAT. SWEET TRADITION. Cobrir i decorar un pastís. Hora: 18 a 21h Durada: 3h. Preu: 55€ +info

DS. 14

ALICE CAKE SHOP.  BESCUITS I CUPCAKES. Taller d’elaboració de bescuits . Hores: 10:00 a 11:30h. Duració: 1,5h. Preu: 25€ +info

ALICE CAKE SHOP. BESCUITS I CUPCAKES. Taller d’elaboració de cremes (frostings per reblert i cobertura) . Hores: 12:00 a 13:30h. Duració: 1,5h. Preu: 25€ +info

COOKITECA SANT CUGAT. COOKITECA FAMILY. Taller familiar de decoració de cupcakes. Hora: 11:30 a 13:30h. Durada: 2h. Preu: 45€ +info

COOKIE CAKETaller de galetes decorades del Dia del Pare. Hora: 17:00 a 19:30h. Durada: 2,5h. Preu: 45€  +info

DC. 18

COOKITECA SANT CUGAT. SWEET TRADITION. Coulants perfectes. Hora: 18 a 20h Durada: 2h. Preu: 45€ +info

DS. 21

ALICE CAKE SHOP. PASTISSERIA CREATIVA. Decoració de pastissos amb fondant + Iniciació al modelatge. Hores: 10:00 a 13:00h. Duració: 3h. Preu: 50€ +info

COOKIE CAKECupcakes amb fondant. Hora: 11:00 a 13:00h. Durada: 2h. +info

DC. 25

COOKITECA SANT CUGAT. SWEET TRADITION. Mona de Pasqua, aquest any la fas tu!. Hora: 18 a 20h Durada: 2h. Preu: 45€ +info

DJ. 26

SOMEWHERE CAFE. TALLER DE CUINA ENERGÉTICA amb Thäis Loverdos. Postres: Barretes de cereals i compota de poma i avellana.  Horari: 19:00 a 20:30h. Durada: 1.5h. Preu: Informar-se a l’establiment.+info

ESPECIAL COLONIES SETMANA SANTA

COOKITECA SANT CUGAT. COLONIAS INTENSIVAS SEMANA SANTA. (de dilluns 30 de març a dijous 2 d’abril) Hora: 10 a 14h Durada: 4h. Preu: 45€/dia  +info

COOKIE CAKE. CASAL DE PASQUA (de dilluns 30 de març a dimecres 1 d’abril). Hora: 10:00 a 14:00h. Durada: 4h. +info